Entre el tancament de botigues històriques i l’empenta per sobreviure

L’afebliment del teixit comercial local a peu de carrer amenaça en convertir Reus o Tarragona en rèpliques anodines

Esteve Giralt / Tarragona

La llauneria Matas, l'esparteria Gallisà, la corseteria Isern, la carnisseria Anglès, la merceria Sardà, la carnisseria Casa Borrull o la cansaladeria Sagarra. La llista de botigues històriques, algunes centenàries, que han abaixat la persiana a Reus és llarga. Pot servir el cas singular de la capital del Baix Camp, cap i casal del comerç de peu de carrer, per exemplificar un mal que segueix afectant arreu el teixit comercial local. És inqüestionable la pèrdua de la personalitat de ciutats com Reus o Tarragona en les dues últimes dècades per culpa de la desaparició de botigues.

Entre les claus, la competència ferotge de la venda per internet, l'encariment desmesurat dels lloguers, la ineficiència de les polítiques públiques o la falta de relleu generacional. Al seu lloc, majoria de negocis amb poca personalitat a cop de franquícia. Canvia la fisonomia de vies emblemàtiques com el carrers Monterols o Llovera. Sense els seus comerços, les ciutats amenacen en convertir-se en rèpliques anodines.

La cereria Salvadó, les pastisseries Padreny i Poy, l'elèctrica Vergès, les sastreries Jofré i Casa Pujol, la cotilleria Amill, els colmados Baró i Giner, el referencial Barato, la papereria Tomàs Barberà, la Farmàcia Piqué o la Cristalleria Marsal. Queda encara a Reus, afortunadament, molt de patrimoni comercial per conservar, desenes de botigues històries a defensar, com passa en tantes altres ciutats.

La pandèmia va suposar pel teixit comercial local, com va passar en tants altres sectors, una prova de foc. Un mal sobrevingut que va fer que moltes s'haguessin de posar les piles a corre cuita per vendre més i millor a través d'internet. El sector, però, encara té deures pendents, com passa amb les administracions públiques. L'Ajuntament de Reus ha impulsat amb iniciatives com Reempresa, que mira de posar en contacte emprenedors amb comerços a punt de la jubilació o el tancament. També s'ha impulsat el segell que identifica els comerços històrics i en promou una ruta turística. Tot i alguns esforços encomiables per part sobretot dels ajuntaments, no és suficient.

La Unió de Botiguers, pionera del sector a Catalunya i arreu de l'Estat, té en l'actualitat més de 250 comerços associats. "Reus a tot arreu és envejada, perdre el comerç seria treure-li el 70% de l'encant", destacava Rosa Lucas, presidenta de l'entitat, coincidint a la primavera passada amb el mig segle de trajectòria associativa.

"Els negocis diferencien les ciutats i la identitat de Reus cada vegada s'escurça més", alerta Gemma Molner, del Tomb de Reus. No ha ajudat gens la competència dels grans centres comercials. Especialment paradigmàtic a Tarragona l'èxit del Parc Central (7,5 milions de visites anuals), més l'efecte de les Gavarres que a la mateixa zona sumarà un nou centre comercial (Tarraco Centrum). A Reus l'obertura de la Fira ha quedat més diluïda, tot i que tampoc ha ajudat a la botiga de proximitat.