Les protestes dels pagesos de la fruita seca tallant carreteres a principis de segle són un tros de la història de la seva lluita de resistència. Aleshores, la partida es jugava amb les ajudes comunitàries al sector i l'arribada de l'avellana turca. En aquell moment hi havia 18.000 hectàrees plantades amb avellaners al Camp de Tarragona. Des de llavors el sector ha anat encadenant crisis, però mai com fins ara el futur es veia tant negre. Queden només 7.000 hectàrees d'avellaners, segons dades d'Unió de Pageos (UP).
La crisi climàtica suposa un dels reptes més grans, perquè les altes temperatures i la falta d'aigua han provocat una caiguda sense precedents de la producció de fruita seca. "Si no hi ha un gran pacte per investigar el canvi climàtic i poder garantir el reg, no quedarà cap cultiu, darrere l'avellana vindrà la vinya, l'olivera o l'ametller", adverteix Sergi Martín, responsable de la fruita seca de la UP.
La indústria agroalimentària, lligada per força de la mà del sector primari, està patint per força la falta de producte de proximitat. Fins a l'extrem d'haver d'importar "a contracor" avellanes d'altres països, com lamenta Pere Ferré, CEO de Coselva, per poder mantenir la marca i oferir producte al mercat.
Sense producte de proximitat el sector no serà sostenible. Amb la pandèmia com a punt d'inflexió, la indústria transformadora ha demostrat una gran capacitat de resiliència i adaptació. La innovació, a través d'inversions milionàries, és una de les receptes aplicades per situar més i millors productes amb valor afegit en un mercat cada cop més competit. El pes dels productes de marca blanca, cada cop més gran gràcies als canvis en els hàbits de consum, suposa una dificultat afegida. Antídots possibles, potenciar els productes de km 0 i el seu valor afegit, amb productes lligats per exemple a la salut a través de la investigació i la innovació.
David Miralles, director general del Grup Cooperatiu Unió, advertia que en una cadena de valor cada cop més "tensionada" els pagesos pateixen els abusos de la distribució alimentària, el que ha fet que des de 2015 s'hagin perdut 9.000 explotacions agràries.
Una conjuntura adversa que accentua la manca de relleu generacional. "Hem d'innovar a tota la cadena de valor per seguir sent rendibles, però si els pagesos no es poden guanyar la vida res té sentit", afegia Victor Segú (Virginias). Tampoc han ajudat la inflació, disparada amb la Guerra a Ucraïna i encara no normalitzada, i altres tensions geopolítiques, com els aranzels de Trump.
La indústria i el teixit empresarial busquen solucions a la sempre difícil rendibilitat dels productes del sector primari. L'exportació, via d'escapatòria les dues últimes dècades, segueix tenint un gran pes tot i els obstacles. El pes de la indústria agroalimentària a Espanya va tenir records d'exportació l'any passat. L'economia agrària és el sector que més va pujar (8,5%) al 2024