Al llarg dels últims 25 anys, el Port de Tarragona ha experimentat importants canvis, amb la construcció de nous molls i l'ampliació dels existents, que no només li han permès donar resposta a les necessitats logístiques del territori sinó que l'han permès anticipar-se i aprofitar les oportunitats sorgides d'una societat i un model econòmic en transformació.
Si poguéssim pujar a bord del Delorean i activar la màquina del temps del doctor Emmett Brown de la famosíssima pel·lícula 'Regreso al futuro' fins a l'any 2000, què ens trobaríem? Només cal tirar de records i memòria per plantar-nos a l'inici del mil·lenni. Malgrat que vint-i-cinc anys no són res si ens ho mirem des de la perspectiva de la història, el cert és que al llarg d'aquest darrer quart de segle hem assistit a una evolució tecnològica, econòmica i social sense precedents que ha transformat la nostra societat per complet.
Tots aquests canvis han tingut repercussió directa al nostre territori. El Camp de Tarragona de fa 25 anys no és el que coneixem avui en dia. Així ho testimonien les infraestructures. De fet, n'hi ha moltes que avui són imprescindibles i essencials que ni tan sols existien quan vam donar la benvinguda al nou mil·lenni. Aquest és el cas de la línia d'alta velocitat i l'Estació del Camp, la T-11 -que es trobava en construcció- o l'A-27, la principal via de connexió del Port amb el seu hinterland. Si en aquest viatge en el temps fem zoom i ens apropem en detall al recinte portuari, veurem, però, que la creació d'aquesta nova via ràpida no ha estat l'únic canvi que ha viscut el Port al llarg d'aquests vint-i-cinc anys.
El Port de l'any 2000 era un port en creixement intern. L'enclavament logístic estava experimentant un increment dels seus tràfics que feia necessari un augment dels espais portuaris per a poder donar resposta a les demandes del moment, però també a les futures. El Port havia passat de moure escassos 21 milions de tones a mitjans dels 80 a sobrepassar els 27 milions l'any 2000, després d'haver experimentat dos rècords de més de 31 milions de tones els anys 1996 i 1997. Amb l'objectiu posat en consolidar i ampliar aquest creixement, el Port de Tarragona afrontava l'entrada al nou mil·lenni amb un alguns projectes que ja estaven agafant forma i d'altres que s'estaven planificant.
Liderar el tràfic de cereals
Un dels projectes que es trobava en fase d'execució era l'ampliació del Moll d'Aragó. A l'any 2000 s'estava reomplint amb material la nova esplanada que va permetre el creixement d'aquest moll, després de la construcció de la nova escullera. Actualment, tot aquest terreny guanyat està ocupat per naus dedicades, principalment a l'emmagatzematge de cereals i altres sòlids agroalimentaris a lloure, si bé també n'hi ha que duen a terme projectes de project cargo i d'altres relacionades amb l'àmbit siderúrgic.
L'ampliació del moll d'Aragó ha permès que el de Tarragona sigui el port líder a la Mediterrània pel que fa a l'entrada de cereals i altres productes com farratge o soja. Cal destacar que en aquest període s'han registrat dos rècords del tràfic d'agroalimentari, els anys 2023 i 2024, quan es van assolir els 7,61 i 7,03 milions de tones respectivament.
Hub petroquímic
Un dels canvis més evidents que ha patit la morfologia del Port de Tarragona en aquests últims 25 anys és l'ampliació del Moll de la Química. Aquest espai va passar de 18 a 36 hectàrees, gràcies a uns treballs que es van inaugurar el 2014. Amb una inversió de més de 114 milions d'euros, l'ampliació del Moll de la Química obria una nova etapa en la logística de petroquímics al port tarragoní, que no estava únicament enfocada a facilitar l'entrada i sortida de productes des del pol químic, sinó que podia assumir una funció de hub.
Créixer en càrrega general
Amb uns tràfics de líquids a doll (petroquímics) i sòlids a dojo (agroalimentari, però també carbó i altres productes minerals) consolidats com les dues grans pilastres de l'activitat portuària a Tarragona, el Port ha anat treballant al llarg d'aquestes darreres dècades i mitja amb un objectiu clar: la diversificació dels seus tràfics i l'increment de la càrrega general. Per a poder dur a terme aquesta activitat, però, calia disposar de nous espais que facilitessin aquesta mena d'operatives. La zona sud del Port, la més pròxima a Vila-seca, es convertia en l'epicentre del creixement.
A principis dels anys 90, es començava la construcció del Moll d'Andalusia. El moll inicial, però, dista molt del moll en l'actualitat. Amb l'objectiu d'incorporar una terminal destinada a la recepció i expedició de contenidors, l'Autoritat Portuària aprovava l'ampliació d'aquest moll, que no arribaria fins al primer canvi de dècada del nou mil·lenni. Amb una inversió de més de 50 milions d'euros, el Port va guanyar prop de 18 hectàrees al mar i aquest moll va passar a ocupar una superfície de 40 hectàrees. Actualment, aquest moll també està a punt d'experimentar un nou canvi. I és que després que l'APT recuperés la concessió de la terminal de contenidors, ara el Port està a punt de treure la concessió de la futura terminal multipropòsit, que podrà gestionar càrrega conteneritzada, però també altres tipus de càrrega general.
El 2001 començaven els treballs de dos nous molls: el de Galícia i el de Cantàbria. El primer, equipat amb rampes RO-RO, centralitza la càrrega i descàrrega de vehicles. De fet, cal destacar que la qualitat d'aquestes instal·lacions ha fet que el Port de Tarragona lideri el rànquing de millor port on dur a terme operatives logístiques marítimes de tot l'Estat, segons ANFAC, l'Asociación Nacional de Fabricantes de Automóviles. Pel que fa al moll de Cantàbria, ha permès acollir nova activitat vinculada a l'estratègia de diversificació com per exemple l'arribada de pasta de paper, l'enviament de caps de bestiar vius o projectes de càrrega.
També un port de creuers
L'estratègia de diversificació del Port també ha fet que Tarragona sigui des de fa més d'una dècada un port de creuers. El 2013, aquesta aposta del Port es convertia en un projecte territorial amb el suport dels principals ajuntaments de la zona, la Diputació i altres actors destacats del sector turístic. El treball de promoció feia que el 2015 el port rebés 11 creuers i gairebé 12.000 passatgers. El projecte es va anar consolidant al llarg dels anys, amb unes xifres que van arribar a les 63 escales i els 128.000 passatgers el 2019.
Davant d'aquest increment, el Port va apostar per créixer també en espai, amb la creació del Moll de Balears, que es va inaugurar el 2021. La construcció del nou moll, de 4 hectàrees, va comportar també la creació d'una terminal de creuers, que va entrar en funcionament el 2024. Amb la seva posada en marxa, el Port vivia un salt qualitatiu que li permetia millorar les operatives d'embarcament, desembarcament i trànsit. Però no només això, sinó que el Port patia un nou canvi en la seva fisonomia, l'últim fins al moment.
Tancar el Port
Els canvis que ha anat experimentant el Port al llarg dels darrers vint-i-cinc anys han conformat un recinte madur, consolidat i diversificat. Amb tot, el Port de Tarragona és una infraestructura viva que es prepara ara per a impulsar els darrers grans projectes que el culminaran.
Un d'ells és la segona fase del Moll de Balears. L'ampliació d'aquest moll, que sumarà 20 noves hectàrees per a destinar-les a la construcció, muntatge i logística d'aerogeneradors marins flotants, serà la pròxima gran obra que es dugui a terme al Port. Es preveu que el surti de cara al pròxim any.
Ara bé, si hi ha un projecte que suposarà el tancament veritable del Port, no només físicament sinó també conceptualment, aquest és el futur Contradic de Ponent. Amb aquesta infraestructura, el Port es tancarà pel sud, cosa que li permetrà guanyar més seguretat operativa. A més, el nou espai permetrà la creació de molls adossats que podrien acollir nous tràfics vinculats a la transició energètica, marcant així l'inici d'una nova etapa.
Agafar embranzida per a un futur competitiu
Vint-i-cinc anys en la vida de qualsevol projecte o iniciativa són sempre un motiu de celebració. No només perquè es tracta d'una d'aquelles xifres rodones que tant ens agraden, sinó perquè són la manifestació fefaent de l'esforç i la dedicació que hi ha hagut per a tirar-lo endavant i dur-lo a bon port. És per això que en aquest número especial que celebra el 25è aniversari de l'Indicador d'Economia no puc sinó felicitar a tot l'equip que ha fet possible que el Camp de Tarragona gaudeixi d'un mitjà de comunicació especialitzat en la informació econòmica. Enhorabona per la vostra tasca.
Aniversaris com aquest ens serveixen per aturar-nos, passar revista i veure les fites que tots plegats hem aconseguit. El Port de Tarragona es trobava, en l'inici del nou mil·lenni, en un procés de creixement que al llarg d'aquests 25 anys li ha canviat la fisonomia fins a deixar la que actualment coneixem; la d'un port consolidat i totalment desenvolupat que és un referent logístic al conjunt de l'Estat i a tota la Mediterrània. Podria entrar en detall en com ha evolucionat el Port, però crec que dates assenyalades com aquesta no ens han de servir només per clavar la mirada en el passat, sinó per agafar embranzida cap a un futur competitiu i prometedor.
La nostra estratègia de futur es basa en la diversificació de tràfics, especialment a través de la càrrega general; l'impuls del ferrocarril, com a eina clau per a la descarbonització de la cadena logística; i el compromís amb les energies renovables, amb apostes diferenciadores com l'eòlica marina flotant o les molècules renovables, com l'hidrogen. Per assolir aquests objectius, fa temps que estem treballant en el desenvolupament d'un sistema intermodal robust i coherent que suposarà un abans i un després per a Port Tarragona.
Aquest sistema intermodal està format per quatre grans actius que junts conformen un veritable pòquer d'asos amb els quals no només enfortirem el nostre posicionament com a hub, sinó que reforçarem el rol que té el nord-est peninsular en la gestió logística del conjunt de l'Estat.
Aquests quatre asos són la PortTarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo, una infraestructura que no només augmentarà els tràfics, sinó que permetrà que la zona d'influència del port creixi fins al centre de la península; la terminal de la Boella, la seva bessona a Tarragona, que serà essencial per a impulsar el ferrocarril; la terminal multipropòsit del Moll d'Andalusia, orientada a contenidors, però oberta a càrrega diversa; i la nova ZAL, que gràcies a les seves 90 hectàrees i a les possibilitats intermodals, serà un dels espais claus en el procés de reindustrialització de Catalunya.
A tot això, hem de sumar-hi la tan esperada arribada del Corredor Mediterrani al Port l'any vinent. Malgrat els 10 anys de retard, i les oportunitats que s'han perdut pel camí, la connexió del Port amb l'ample europeu està a punt de ser una realitat. La confluència en el temps del desplegament del Corredor i dels nostres projectes ens situa com un enclavament amb un posicionament clau a l'hora de gestionar els tràfics d'importació, però també els d'exportació. Aquesta perspectiva que està a punt de ser una realitat ens planteja una nova visió del Port que, ben segur, l'Indicador d'Economia recollirà amb rigor i anàlisi en les seves pàgines.
Santiago Castellà
President de Port Tarragona