"El model de sol i platja que tradicionalment s'ha associat a la Costa Daurada ha caducat i ha evolucionat. Nosaltres sempre parlem de 'l'Altra Costa Daurada': la de ciutat, d'interior, d'àmbit rural, de pot petit. Aquella que atrau clients de poder adquisitiu alt, interessats en cultura, gastronomia, enoturisme i amb despesa en destí que dinamitza l'economia local els 365 dies", afirma el president de la Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT), Francesc Pintado.
El turisme s'ha consolidat en els últims 25 anys com un dels dos grans motors econòmics, juntament amb la indústria, de la demarcació de Tarragona. "Representa entre el 20 i el 25% del PIB", apunta Pintado, que destaca que "genera feina tot l'any i distribueix la riquesa arreu del territori".
La temporada va de Setmana Santa a principis de novembre, amb pics al juliol i a l'agost, però amb setembre i octubre cada vegada "més potents pel que fa a ocupació", assenyala el portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), Xavier Guardià.
PortAventura ha tingut molt a veure amb aquesta desestacionalització. "Exerceix de locomotora de tot el sector. Ens ha ensenyat que per Halloween es pot triomfar o que per Nadal es poden tenir clients, i ara ho està intentant amb el Carnaval", diu Guardià.
"L'obertura de PortAventura va marcar un abans i un després. Ha actuat com a pol d'atracció que ens diferencia. No només ha impulsat el turisme vacacional, sinó que també ha estat un reclam per descobrir l'interior, les ciutats i molts altres atractius que, probablement, sense el 'ganxo' de PortAventura, no haurien arribat al segment familiar que el parc atrau", afegeix Pintado.
El turisme de la demarcació de Tarragona es manté eminentment familiar, amb els mercats nacional, francès, britànic, alemany i suís al capdavant. El rus, que a principis dels 2000 va arribar a ocupar el quart lloc, ha desaparegut arran de la guerra a Ucraïna.
Tanmateix, hi ha hagut un canvi de tendència. "Abans el turista solia fer unes vacances llargues, d'uns quinze dies i, més tard, d'una setmana. Ara, en canvi, predominen les escapades més curtes però més freqüents. A això s'hi afegeix un factor clau: l'increment important del cost de l'allotjament", comenta Pintado.
En aquest sentit, Guardià puntualitza que "abans la majoria d'hotels eren de 2 o 3 estrelles i ara hi ha un percentatge altíssim de 4 estrelles. Això comporta una millora en la qualitat de l'allotjament. I el mateix passa amb els càmpings i apartaments".
Tarragona té un ampli catàleg: costa, interior, cultura, patrimoni, gastronomia, enoturisme, lleure... "Comptem amb 8 DO, 8 restaurants amb Estrella Michelin i 14 amb distinció Sol Repsol i una riquesa cultural enorme: els calçots, la Tarraco romana, el Reus modernista, els vins del Priorat, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre o Poblet i les Muntanyes de Prades", ressalta Pintado.
L'aeroport de Reus és una de les grans portes d'entrada de visitants. "El seu creixement i modernització durant els darrers anys, amb noves rutes internacionals, ens ha permès obrir i consolidar nous mercats", manifesta Guardià. El portaveu de la FEHT destaca també l'arribada de creuers a Tarragona, "que ens posa al mapa i ens porta una clientela que no teníem anteriorment".
El gran repte del turisme és la tan repetida desestacionalització. "Viure del sector que tant estimem només és possible si aconseguim que generi ocupació i riquesa per a tothom, no només durant quatre mesos ni només per als establiments, sinó per tot el territori", declara Pintado.
Entre els projectes damunt la taula per allargar la temporada destaca Hard Rock, anunciat fa 13 anys, però encara sense pla urbanístic director. "Seria una llàstima que perdéssim aquesta oportunitat. La zona comercial prevista amb marques de luxe, semblant a la de la Roca del Vallès, ens permetria atreure els mercats asiàtic i nord-americà. I després, els esdeveniments culturals que organitzaria ens posarien al mapa. Imagina que Bruce Springsteen vingués a actuar...", conclou Guardià.
De destinació estacional a referent europeu: 25 anys d'evolució turística
Berta Cabré
Presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona
Quan penso en com era el sector turístic de la nostra província fa 25 anys, és impossible no sentir orgull del camí recorregut. El que avui som és fruit d'una aposta col·lectiva i valenta per la qualitat, la innovació i la sostenibilitat.
Fa un quart de segle, els hotels eren majoritàriament de 3 estrelles. Avui, la gran majoria ja són de 4, amb serveis adaptats a les noves demandes: spas, tobogans aquàtics o zones infantils. Els càmpings, abans amb pocs bungalous i instal·lacions modestes, són ara referents europeus que combinen natura i confort. Els apartaments també han fet una reconversió destacada, orientant-se a famílies i grups que busquen flexibilitat i comoditat com a casa.
Aquesta transformació no hauria estat possible sense una inversió continuada en infraestructures, formació, tecnologia i producte. Recordem que fa 25 anys tot just arribava PortAventura World, que ha esdevingut motor clau de desestacionalització i pol d'atracció internacional. Avui hem passat de treballar cinc mesos a estendre l'activitat durant tot l'any, gràcies a la diversificació i a l'aposta per nínxols com el turisme esportiu, que ens ha consolidat com a destinació de referència per a estades d'equips i competicions.
La revolució tecnològica també ha estat determinant. Hem passat de gestionar reserves per fax i telèfon a un entorn digitalitzat amb plataformes online, aplicacions i, més recentment, intel·ligència artificial. Això ens ha permès arribar més lluny, entendre millor el client i oferir-li experiències molt més personalitzades.
Però si hi ha un factor essencial, és el dels professionals del sector. En aquestes dues dècades i mitja hem viscut una evolució notable en formació i especialització. La Universitat Rovira i Virgili, amb estudis en turisme, i l'Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, amb formació d'alt nivell, han estat claus per disposar d'una plantilla cada vegada més preparada, capaç d'afrontar els reptes d'un sector globalitzat i en constant transformació. Sense aquest capital humà, cap fita no hauria estat possible.
Un altre pilar fonamental ha estat la sostenibilitat. Les empreses del sector hem incorporat polítiques de respecte pel medi ambient, amb projectes d'eficiència energètica, gestió responsable de l'aigua i la voluntat d'encaixar en un territori que volem preservar per a les generacions futures.
En aquests 25 anys, hem après que el turisme no és només una activitat econòmica. És identitat, orgull de territori i compromís amb la societat que ens envolta.
I, mirant cap al futur, espero que qui em substitueixi en el càrrec i participi en l'especial dels 50 anys de l'Indicador d'Economia pugui dir que el projecte Hard Rock es va implantar i ens va ajudar a obrir-nos encara més a mercats internacionals fora d'Europa. Seria una fita que completaria la feina feta fins ara i reforçaria encara més la posició de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre com a destinació de primer nivell.
Enhorabona a l'Indicador d'Economia pels seus 25 anys, per acompanyar al sector turístic i informar amb rigor de l'evolució del sector turístic a la demarcació de Tarragona.
Del turisme de masses al turisme de qualitat
Jordi Ferré
President de l'Associació Hotelera de l'AEHT
En els darrers 25 anys, la demarcació de Tarragona ha viscut una transformació turística que mereix ser analitzada amb calma i perspectiva. Abans de l'any 2000, el model predominant al marge de les grans ciutats era clar: establiments orientats principalment al turisme vacacional de masses, fonamentat en la proximitat de la platja i en el poder d'atracció de la Costa Daurada com a destí familiar assequible i reconegut.
Aquest model, consolidat a partir dels anys seixanta i setanta, va donar fruits i va establir una base sòlida. Però la dependència d'un turisme massificat, estacional i poc diversificat comportava riscos evidents: saturació en períodes concrets, pressió urbanística i un cert estancament de la qualitat percebuda.
Amb l'entrada del nou segle, però, Tarragona ha anat evolucionant cap a una oferta molt més plural i selectiva. Han sorgit establiments singulars en indrets allunyats dels nuclis urbans i de les zones més turístiques. Masies rehabilitades, allotjaments boutique, cellers que aposten per l'enoturisme i hotels rurals han guanyat pes en el mapa de l'oferta. Aquest moviment respon a una demanda creixent: el visitant d'avui busca experiències autèntiques, sostenibles i inoblidables, més enllà del sol i platja.
La Costa Daurada ha continuat essent la gran locomotora del turisme provincial, amb la seva consolidació com a destí familiar vacacional i amb la modernització dels seus càmpings de luxe, avui autèntics referents europeus. Però, alhora, altres zones han sabut sumar-hi diversitat i valor afegit. Les Terres de l'Ebre, amb la seva riquesa paisatgística i natural, han estat determinants en aquesta evolució, convertint-se en pol d'atracció per a un turisme més sostenible i respectuós. Alhora, nuclis fora de la consolidada zona vacacional central -com El Vendrell, Altafulla, Cambrils o àrees d'interior com el Priorat- han apostat des de l'inici per establiments de molt alta qualitat, vinculats al segment del luxe i experiències exclusives. Aquest mapa més ampli ha permès diversificar el model i reduir dependències.
Un altre element clau ha estat l'expansió del turisme corporatiu. Fa quinze anys, aquest segment era pràcticament anecdòtic a Tarragona; avui, en canvi, és una línia de negoci en creixement constant. Les empreses busquen destins capaços d'oferir bones connexions, sales adaptades, experiències complementàries i un entorn atractiu per a congressos i esdeveniments. La resposta ha estat clara: una part significativa de l'oferta hotelera s'ha especialitzat per captar aquest client, amb inversions en equipaments i serveis específics.
Ens trobem, doncs, en un moment decisiu. La província de Tarragona té l'oportunitat de reposicionar-se com a destí de qualitat, basant-se en tres pilars: la solidesa del model vacacional familiar, l'auge dels establiments singulars que aposten per l'excel·lència i la sostenibilitat, i el creixement del turisme corporatiu. El futur dependrà de la capacitat de conjugar aquests elements, evitant caure de nou en un model únicament quantitatiu.
Els propers anys seran clau per consolidar aquesta transició. El nostre destí té els actius: mar, patrimoni, enologia, gastronomia i, sobretot, una experiència acumulada que li permet competir amb garanties. Ara cal lideratge públic i privat per apostar sense complexos per la qualitat i l'autenticitat, factors que marcaran la diferència en el turisme del segle XXI.