No hi ha hagut una frenada, sinó un ajust necessari per encarar una etapa en què la tecnologia deixa de ser un complement i passa a ser motor estructural de competitivitat. Amb l'impacte de la Intel·ligència Artificial sobre la taula, analitzem aquest any d'estabilització, transformació i impuls per al que vindrà en la pròxima dècada.
El 2025 confirma un canvi de fase en el sector tecnològic de la Catalunya Sud. La transformació digital ja no és un projecte puntual, és una funció transversal que determina processos i models de negoci. El màrqueting, la gestió del talent, la consultoria, la innovació pública o l'emprenedoria digital han evolucionat amb segell propi però la tendència és compartida: creixement sostingut, diversificació i més sofisticació de la demanda.
Un dels elements clau del 2025 ha estat la consolidació d'un client més madur. L'època en què la demanda era reactiva ha donat pas a empreses que busquen solucions que aportin eficiència i visibilitat. "Si no estàs digitalitzat no ets ningú", resumeix Montse Masip, cofounder i CEO d'Ànima Branding; que apunta com les petites empreses han interioritzat que la competitivitat passa per tenir una presència digital sòlida i estratègica.
Sergi Calatayud, Director del Centre d'Innovació Tecnològica de Viewnext a Reus, explica que per part de grans empreses hi ha hagut una lleu aturada després de creixements d'entre el 15 i el 20% des de 2021. La irrupció de la IA ha generat replantejaments estratègics i una pausa natural per definir cap on anar. "No hi ha recessió però si estabilització", apunta. Aquesta estabilització s'ha vist reflectida en l'àmbit de la gestió dels recursos humans. Grupo Castilla tancarà l'exercici amb una xifra de negoci de 33 MEUR en un any on, segons Yolanda Peinado, responsable de la unitat de Payroll Development, "hem optat oferir un nou enfocament 360º en gestió de persones i accedir així a nous nínxols de negoci perquè avui dia les necessitats de les organitzacions són globals".
Amb un 98% del seu volum de negoci enfocat a l'administració pública, Martin Garrido, CEO d'Eagora, afirma estar vivint "un moment interessant" perquè en un àmbit on els canvis a velocitat diferent a l'empresa privada "la tecnologia està començant a arribar" obrint portes per projectes d'impacte real. "Per nosaltres és una oportunitat. És una barreja de cultura pública, realitat i tecnologia", afegeix.
Aquest 2025 també ha estat significatiu per la dimensió territorial del creixement. Albert Pujol, impulsor i dinamitzador de COEBRELAB, afirma contundent que "el 2025 el recordarem durant molts anys". Un any extraordinari amb un aspecte que per Pujol marca la diferència i és "que no tot és concentrarà a la zona de la costa i a capitals com Reus o Tarragona". L'impacte dels fons de transició nuclear, el bon posicionament de la Ribera d'Ebre per acollir una gigafactoria i la preparació per rebre grans inversions tecnològiques situen aquest territori en un context d'oportunitats que feia dècades que no es veia. "Tenim paràmetres transcendentals per la tecnologia: llum, aigua i qualitat de vida. Si no ho veiem tenim un problema", manté.
Les xifres amb les que REDESSA tancarà l'exercici reflecteixen també aquesta vitalitat empresarial i l'impacte territorial del sector tecnològic. Amb els centres de negocis pràcticament al 100%, Eduard Vicente, Director de Serveis a les empreses a REDESSA i director de firaReus, destaca que "és el moment de les ciutats petites i mitjanes, a més, som ciutat de la ciència i volem fer un salt cap a districte d'innovació". En aquesta línia, afegeix que al 2026 qualsevol empresa estratègica d'àmbit tecnològic o científic que vulgui instal·lar-se al Tecnoparc tindrà una bonificació del 95% de l'impost sobre construccions per facilitar el seu aterratge.
Per Sergi Novo, gerent del Clúster TIC Catalunya Sud, cal sumar l'enorme creixement de les empreses dels darrers anys que s'ha vist reflectit en la quota de talent, contractacions, l'estructuració de la URV i transformació dels centres de FP. Per Novo ja no tot es concentra en el lideratge de Reus, que ha tingut un paper impulsor clau pel sector TIC, sinó que també hi ha rèpliques a la resta del territori "complementàries i que ens reforcen des d'una perspectiva de xarxa territorial".
El repte ja no és créixer, sinó com fer-ho: aportant valor i identitat, amb cohesió i especialització. L'escenari que es dibuixa per al 2026 i els anys immediatament posteriors és el d'una regió que ha deixat de reaccionar als canvis globals per començar a generar-los.
ELS PONENTS
Yolanda Peinado, Grupo Castilla: "Seguim buscant un creixement a doble dígit gràcies al nostre enfocament 360º en gestió de persones, ja que les organitzacions cada cop més inverteixen en el talent. La mentalitat de canvi en les persones serà clau"
Montse Masip, Ànima Branding: "En l'àmbit del màrqueting estem veient que la digitalització de les empreses està portant la velocitat de la llum. Cada vegada ens trobem amb més petit comerç que fa l'aposta. Les ajudes han d'estar lligades a projectes reals"
Martin Garrido, Eagora: "Ens agrada l'impacte real i hi ha poques administracions locals que estiguin pensant en aplicar tecnologia a aquesta escala. Si poguéssim aplicar una capa de tecnologia als reptes que tenim aniríem molt més ràpid"
Albert Pujol, COEBRELAB: "Estem jugant a la Champions i això no havia passat mai en la història d'aquesta província. En deu anys veurem els fruits de la feina feta un 2025 que va canviar la vida de molta gent"
Sergi Calatayud, Viewnext: "No hi ha recessió però si estabilització del sector. Amb la irrupció de la IA la gent s'està pensant quines estratègies vol seguir i, per tant, hi ha un replantejament en les grans empreses de cap on es vol anar"
Eduard Vicente, REDESSA: "Com més generosos puguem ser tots, més atractiva farem la destinació per la inversió al territori i més fàcil serà posicionar-nos vers altres àrees d'atracció com Barcelona. Cal coordinar, connectar i sumar potencialitats"
Sergi Novo, TICSud: "Per fi la Catalunya Sud està de moda. En els darrers quatre anys hem passat de navegar en un vaixell a pilotar-lo i fer que passin coses aquí. Hem de seguir remant junts per cridar l'atenció a Barcelona"