La sostenibilitat, paraula malgastada a cops de superficialitat, està lligada per força amb el món agroalimentari. Pocs sectors, segurament cap, té una dependència tant directe amb els recursos naturals finits com és el cas de l'agricultura. Produir de forma més respectuosa amb el medi ambient és un repte, pràcticament una obligació en mig de l'emergència climàtica i desafiaments com la sequera i la pujada de les temperatures. Però pot ser i és també una marca, una forma de diferenciar-se en un mercat cada cop més complex i competitiu. El cas de la DO Penedès, la primera 100% ecològica del món, és una mostra més, una evidència dels canvis que venen. La vinya ecològica ha triplicat la superfície en només 10 anys arreu del país.
"Hi hem apostat perquè hi creiem", destacava Francesc Olivella, director de la DO Penedès, en la primera edició de la fira Tarragona Marida. No és casual l'aposta dels viticultors per fer el vi d'una forma més natural, reduint a la mínima expressió la quantitat de productes químics. Per algunes veus del sector és un camí sense marxa enrere. No pararà de créixer, preveuen els experts, la quantitat de cellers i vinyes que passaran en els propers anys a certificar la producció com a ecològica, obligats a complir amb un ampli ventall d'exigències.
És una porta d'entrada a un mercat on els preus són més alts i per tant millora la rendibilitat. També és més costós i sacrificat conrear i elaborar de forma ecològica perquè l'exposició a les plagues i a les minves de producció és més alta. Un delicadíssim joc d'equilibris, més encara en el context de l'emergència climàtica.
L'aposta de la DO Penedès, amb els seus 130 cellers, pels vins ecològics no és un cas aïllat, com ho demostren les dades. A la comarca del Priorat (DOQ Priorat i DO Montsant) hi ha 63 cellers dels més de 200 que elaboren vins que produeixen una part o la totalitat de la seva verema de forma ecològica. La DO Terra Alta, de dimensions més petites, ja té 33 cellers certificats. L'Alt Camp (19), amb vins en diverses denominacions d'origen, com la DO Tarragona, la Conca de Barberà (16) i el Baix Penedès (12) també estan a la part alta de la classificació. La DO Conca de Barbera els supera proporcionalment perqupe té ja el 59% de la producció ecològica.
De cada deu hectàrees de vinyes ecològiques de l'Estat espanyol, dues estan plantades a Catalunya. Només ens supera Castella-La Manxa. Arreu s'està investigant i fent proves per trobar les varietats més resistents a les plagues i al canvi climàtic, amb menys pluges i temperatures més altes. L'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) està invertint recursos en investigació. "És una aposta estratègica dins del sector", explica Joan Gené, director general de l'INCAVI. Els ceps en l'ecològica només es poden tractar amb coure i sofre, dos elements acceptats dins de l'agricultura ecològica perquè són compostos minerals naturals.
Mentre la vinya ecològica no para de créixer, la majoria dels cultius s'han estancat, demostració de les dificultats que hi ha quan no es pot traduir l'esforç en forma de relat que ajudi a vendre als mercats. Des del departament d'Agricultura parlen d'un cert "estancament". Darrera del vi, l'olivera i els cereals són els altres dos conreus amb més hectàrees ecològiques, amb 10.600 i 8.600 hectàrees respectivament.
El Govern s'ha compromès públicament amb els diferents sectors per donar-los suport en la transició sostenible. Entre els principals desafiaments, la sanitat vegetal, per fer front a les plagues cada cop més massives i mortíferes, i la investigació per adaptar els cultius als nous entorns climàtics. "El sector agrícola ha de tenir eines per afrontar els reptes de l'agricultura ecològica", diu Rosa Altisent, directora general d'Agricultura i Ramaderia.
"No tot el vi ha de ser ecològic"
El cultiu de raïm amb certificació ecològica arriba ja al 61% (33.790 hectàrees), amb més de 400 cellers adscrits arreu de Catalunya, segons les darreres dades fetes públiques pel Departament d'Agricultura. Fa només deu anys eren menys de la meitat dels elaboradors (169 bodegues). Compte, però, que com en gairebé tot també hi ha riscos. Si l'ecològic perd el valor com a tret diferencial, la resposta dels mercats també pot canviar, baixant preus i perdent marca. "No tot el vi ha de ser ecològic, hem de garantir el valor afegit i la diversitat de productes", destacava Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, en el darrer Simposi de Vinya i Enologia Ecològica, celebrat a finals de novembre a Vilafranca del Penedès. El conseller afegia la importància de seguir l'evolució dels mercats internacionals i la demanda dels consumidors a l'increment de l'oferta de vins ecològics. Els països del centre i el nord d'Europa han estat històricament grans clients de l'ecològic.