Els territoris que acollim les centrals nuclears ens vam emportar el passat mes de novembre una gerra d'aigua freda quan el Congrés dels Diputats va tombar una esmena que obria la porta a allargar la vida útil de les centrals nuclears d'Almaraz, Cofrentes i Ascó 1. Per només un vot: 172 a 171. La lectura fàcil és pensar que la decepció que ens emportem té a veure amb que se'ns diu que no a allargar l'activitat industrial que ha estat el nostre gran motor econòmic en els darrers 50 anys. I és així.
Però aquest no és el tema més rellevant de la desafortunada decisió del Congrés dels Diputats: quan es diu no a la pròrroga nuclear es diu no a una transició energètica estable i racional, perquè l'energia nuclear és el complement perfecte al necessari desenvolupament progressiu de les energies renovables, que ningú discuteix que han d'estar al centre. Uns deures aquests que encara estem fent i que, a Catalunya, portem amb un endarreriment molt important.
Per això és molt curiós que siguin, precisament, els partits catalans els que no facin un exercici de realisme i votin a favor d'una pròrroga al sector nuclear. Amb totes les condicions que es vulguin, això el sector i els territoris ja ho tenim ben present. Però demostrant responsabilitat i sentit de país. Dos valors que Junts per Catalunya -que es va abstenir- i Esquerra Republicana de Catalunya -que va votar en contra- no van prioritzar dijous passat, malgrat els missatges que els arribaven dels seus representants al territori. Van optar pel tacticisme i la irresponsabilitat. I això ens fa perdre la confiança en els nostres representants, amb qui hem intentat mantenir un diàleg constructiu i racional, que sembla que no ha servit per a res.
Però això no s'acaba aquí. La realitat és molt tossuda i el sistema elèctric espanyol no és sostenible sense l'energia nuclear, com es va demostrar el passat 28 d'abril amb l'apagada general. Esperem que no haguem de rebre més bufetades a la cara com aquella per moure consciències. Al final, lamentablement, tot serà una qüestió d'aritmètiques parlamentàries i geometries variables, les veritables lleis de la política, que s'hauria de regir per altres pulsions, com, i em repeteixo, la responsabilitat. Des dels municipis nuclears seguirem fent pedagogia per tal d'influir en aquests marcs mentals de la política que no veuen més enllà de les propers eleccions o de l'impacte d'una publicació a xarxes socials.
El debat no és entre energia nuclear i renovables, és entre energia nuclear i emissions de CO2. La transició energètica s'ha de fer amb totes les garanties i les centrals nuclears són el millor complement, perquè són segures i estan preparades per seguir operant, amb l'etiqueta verda atorgada per la Unió Europea. Apostar per una pròrroga també ens donaria més temps als territoris que generem el 60% de l'energia elèctrica de Catalunya per preparar-nos per al nostre futur, un repte en el que ja treballem intensament gràcies als Fons de Transició Nuclear.
Però passar del monocultiu a la diversificació no es fa d'avui per demà, i aquest també hauria de ser un tema pel que s'hauria de preocupar el Congrés. Les centrals nuclears ens van venir imposades i ara se'ns imposa el seu tancament sense donar-nos temps a preparar-nos, en contra, a més, de les necessitats del sistema elèctric. Esperem que els partits que es van oposar a la pròrroga reflexionin i no ho facin només des dels seus marcs ideològics i els seus interessos electoralistes.