Algunes veus van ressonar fort entre el prop de mig miler de professionals i experts de diferents àmbits que es van trobar a Reus el passat 5 de desembre, a FiraReus (Tecnoparc), per debatre i intercanviar experiències al voltant de la transició energètica. L'impuls de l'espai de reflexió, el primer congrés EnerHub. Sota el focus, qüestions cabdals com l'emmagatzematge energètic a gran escala, la descarbonització industrial, la producció solar i eòlica, noves alternatives i reptes compartits. Va ser un bon aparador també per escoltar casos d'èxit i compartir experiències. També per fer 'networking' aprofitant l'espai de FiraReus.

Helena Badger, de l'Energètica, l'empresa pública de la Generalitat que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable, va analitzar la situació actual de les energies verdes i el possible recorregut en els propers anys. "Un 21% de l'energia consumida a Catalunya l'any passat provenia de fonts renovables, però la majoria va continuar venint de les nuclears. Fins al 2030, ha de passar d'aquest 21% al 54%", preveu Badger. En cinc anys, alerta l'experta de l'Energètica, la demanda d'energia elèctrica serà "molt més alta".

Un dels problemes, compartits per diferents actors del sector de les energies renovables, la falta de decisió de les administracions competents, començant pels diferents governs que han anat passant pel Palau la Generalitat. La manca d'agilitat a l'hora de tramitar els projectes ha estat un dels obstacles a sortejar. "Una teranyina legal ha frenat els parcs eòlics i la implantació de les energies renovables", va destacar Pere Guerra, vicepresident d'energia de PIMEC (Petita i mitjana empresa de Catalunya).

Les empreses d'energies renovables de la demarcació de Tarragona van expressar la preocupació per la caiguda en la instal·lació de plaques solars en l'àmbit residencial els últims dos anys. Referents del sector com Solcam Energia, amb seu a Riudoms, van parlar de l'alentiment després del boom a escala industrial i domèstica de la fotovoltaica al 2019, arran sobretot del reial decret que permetia connectar les instal·lacions per enviar l'energia produïda a la xarxa elèctrica.

Després, però, la demanda ha perdut empenta. Un dels problemes, coincideixen empreses del sector com Solargest Renovable, de Reus, la poca celeritat a l'hora de cobrar les subvencions per part de la Generalitat. En alguns casos fins a tres anys d'espera, expliquen des de les empreses instal·ladores.

Un dels temes a debat a nivell polític i social, el tancament de les nuclears, cada cop més present, també va aparèixer a l'Enerhub, en boca de la PIMEC. "Hem de pensar en allargar la vida de les centrals", va instar Guerra, responsable d'energia de la patronal de la petita i la mitjana empresa.

Les dades i la informació serveixen per veure la magnitud del repte de la descarbonització i la transició energètica en un context que no serà menys industrial, previsiblement, però que sí que ha de ser més sostenible. Míriam Díaz de los Bernardos, experta d'Eurecat, va analitzar el paper de l'hidrogen com a font d'energia ideal per a fer la transició energètica, i del CO2 (diòxid de carboni), un dels factors multiplicadors de l'emergència climàtica, sota el focus de la mà de l'obligació de reduir les emissions contaminants.

D'entrada, l'experta de l'Eurecat va fer un cop d'ull al mapa de les renovables a Europa. Als països del sud hi ha moltes hores de sol a l'any, mentre que al nord hi ja molt de vent, i a tot el continent hi ha molta indústria que emet una gran quantitat de CO2. "El que volem eliminar és de fet una oportunitat", va destacar Díaz de los Bernardos. Una advertència afegida, la dificultat per descarbonitzar sectors com la petroquímica. "Hem de capturar el CO2 per fer la molècula verda que necessita tant la indústria", adverteix. Ras i curt, fer servir el CO2 com a matèria primera.

Fonamental per entendre l'obligació d'anar més ràpid i de forma més decidida en la transició energètica, les necessitats creixents d'electrificació en un context de descarbonització obligada a tot Europa a curt i mig termini. "Es necessita doblar la xarxa elèctrica actual", alerta Díaz (Eurecat). "Cada cop consumim mes electricitat, som 'energívors'", destaca Maria Colom (Engie Impact España).

Innovar és clau

La innovació serà clau en tot el procés. La indústria química és un exemple. Ara les empreses del sector necessiten milions de tones de cru per fabricar infinitat de productes fonamentals també per la transició energètica, com els plàstics d'un cotxe elèctric que per força ha de ser molt lleuger. "Quin és el repte? L'oportunitat és fer un cru sintètic a partir de l'hidrogen, les energies renovables i el CO2 que ara s'emet. Això permetria mantenir tota la infraestructura industrial i produir millor", resumia l'experta de l'Eurecat.

A curt i mig termini una de les claus de futur estarà en l'emmagatzematge de l'energia elèctrica produïda a través de més i millors bateries. Poder guardar l'electricitat produïda per poder consumir-la quan és més beneficiós per l'empresa. Es va exposar a l'Enerhub el cas d'una empresa química de Tarragona que amb 3 megavats (MW) de potència s'ha estalviat 400.000 euros en un any. "La flexibilitat serà un dels conceptes claus", reflexiona Colom. A més flexibilitat, millors preus de l'energia.

"No farem les coses en hores intempestives, gastarem més electricitat quan hi ha més sol. Siguem racionals i intel·ligents. Posarem la rentadora al migdia, quan tenim mes producció elèctrica", explica Salvador Salat (Sunowatt), reflexionant al voltant de la flexibilitat i l'acumulació d'energia. "Les nuclears generen electricitat a tota hora. Gràcies a la tecnologia podem aconseguir que una eòlica o una planta solar sigui una nuclear a través de l'acumulació i la producció planificada", explica Salvador Salat (Sunowatt).