La Costa Daurada assumeix una lleu caiguda de turistes però espera millorar la despesa mitjana

El sector confia en estar per sobre dels 20 milions de pernoctacions per tercer any

La taula rodona es va celebrar a les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-seca, actualment integrat a Eurecat. FOTO: XAVI JURIO.
Dani Revenga / Vila-seca

La recuperació de les destinacions rivals del nord d'Àfrica que van generar el denominat 'turisme prestat' i una certa contracció dels volums generals de l'activitat turística provocaran una certa caiguda de les xifres de visitants a la Costa Daurada. El sector confia, no obstant, estar per sobre dels 20 milions de pernoctacions -o no baixar massa d'aquesta xifra- després que el 2017 es superés el rècord històric de la destinació amb 20,6 milions i que l'any passat la xifra fos també molt alta, amb 20,1.

"El nostre objectiu és consolidar-nos entre els 19 i els 20 milions de pernoctacions, assumint que estem en un context de relativa frenada general del nombre de visitants", apunta Marta Farrero, directora del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragon. "La xifra és molt bona -insisteix- però hem de posar en valor altres variables, com els indicadors que confirmen que la despesa per turista s'incrementa". Segons Farrero, "les inversions hoteleres ho potencien, hem de tenir clar que l'objectiu és treballar amb menys arribades i turisme de més qualitat amb més poder adquisitiu".

Francesc Xavier Roig, president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda coincideix en que "no ens hauríem d'espantar massa, els dos anys anteriors han estat molt bons, el juliol ha estat fluix però creiem que el mes d'agost serà bo". Roig recorda que "no podem lluitar per preu contra els competidors perquè els seus costos laborals són un terç dels nostres, hem de ser forts en serveis, en qualitat, en oferta complementària" i apunta, com a element de preocupació, que "si als països del centre i del nord d'Europa fa tan bon temps, triguen més en voler venir a una destinació com la nostra".

Un factor aquest, el del canvi climàtic, que també apunta Berta Cabré, vicepresidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona: "Últimament hem tingut bones arrencades a Setmana Santa i bons mesos de juny, però caigudes al juliol. El factor climàtic condiciona i canvia un calendari que teníem interioritzat. Hem d'assumir que ara els estius no són homogenis a nivell del comportament dels turistes, sinó que canvien setmana a setmana. Ens hi hem d'adaptar". Cabré subratlla la importància d'analitzar "els motius d'aquests canvis" per "donar les respostes adequades, i en concret tenir més arguments que el climàtic, que ja ho venim fent, però ho hem de potenciar". En aquesta línia, el president de l'Associació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona, Francesc Pintado, reivindica l'oferta d'establiments petits i familiars que perquè és un teixit que aporta riquesa més enllà de la Costa Daurada". Pintado creu que zones com les Terres de l'Ebre, la Conca de Barberà, el Baix Penedès o el Priorat necessiten "més suport i més promoció per continuar enriquint al sector turístic de la demarcació".

Des dels apartaments turístics, el president del sector, Joan Calvet, preveu "una temporada similar a l'any passat", amb "un creixement de la reserva anticipada, sobretot el mercat anglès, que és molt previsor". I insta al sector a "no posar-se nerviosos i baixar preus abans d'hora, perquè llavors tindrem més turistes, però pitjors resultats econòmics". Una advertència que subscriu el president de l'Associació d'Agències de Viatges Receptives, José Luís Túnez, que creu que "la temporada serà bona, hem de tenir paciència i assumir que no sempre ho tindrem tot de cara com el 2017". Túnez és partidari de "treballar molt els mercats, saber el que tenim, el que ens espera i, molt especialment, el que volem, per anar-lo a buscar".

Des de l'Associació de Càmpings, el seu president, Joan Anton, té clar que "hem de prendre decisions en clau de la demanda, per afinar en la recerca del client, anar a buscar els mercats que més ens convenen". Anton assumeix també que "les arribades baixen, però venim de xifres molt altes, és veritat que el context és de decreixement, però a nivell mundial és una activitat que va a més", remarca. El representant del sector dels càmpings és partidari d'analitzar "les tendències i adaptar-nos-hi".

Des de l'àmbit acadèmic, la degana de la Facultat de Turisme de la URV, Marta Nel·lo agafa el guant i posa en valor la necessitat que "el coneixement ens permeti anar al detall: saber el comportament de cada mercat i cada destinació". Tot i això, adverteix que "ens solem fixar en xifres quantitatives, però sovint aquestes anàlisis són parcials: no créixer no té perquè ser dolent si, per exemple, tens un turista més capaç de fer despesa".

La gastronomia, imant del turisme de qualitat

El representant del sector de la restauració, Francesc Pintado, va reivindicar el rol de la gastronomia com a factor d'atracció d'un turisme de més qualitat amb més poder adquisitiu. "Tenim una gran gastronomia i l'hem de posar més en valor. A la Costa Brava els clients es gasten 10 euros més i la gastronomia és clau en això, i també el vi". El sector està d'acord en que s'han de potenciar els vincles amb els restauradors per tal que el potencial gastronòmic de la demarcació de Tarragona permeti atraure un turisme de més qualitat. En aquest sentit, la política de l'AEHT de potenciar les associacions de restauradors es valora com "una iniciativa necessària" per tal de tenir els interlocutors ben definits a l'hora de connectar més el turisme amb l'oferta gastronòmica. Manta Nel·lo, de la URV, constata que "el factor gastronòmic és clau, pot aportar molt valor afegit al turisme".