No hi ha cap dubte que en el repte que té la humanitat de fer sostenible el seu model social i econòmic el tema de l'energia ocupa un paper central. Però s'acostuma posar el focus de manera gairebé exclusiva en els modes de producció de l'energia que consumim, exigint, ja sigui des dels successius marcs reguladors, o des dels diversos mecanismes de pressió que té l'opinió pública, un migració de l'energia que té com a origen els combustibles fòssils i la generació d'emissions i residus a les energies renovables, molt més respectuoses amb el medi ambient.

I està molt bé que es lliuri aquesta batalla, tant la legislativa com la de la consciència social, sovint menystinguda, però que té una importància cabdal. Perquè no oblidem que, com ens demostra la història, la seqüència lògica és que primer es canviïn les percepcions i després les lleis. Són les normes de la política.

En aquest sentit, si volem preservar el medi ambient, però també el nostre model productiu i de benestar, hem de tenir present que hem de canviar alguna cosa més que les fonts de l'energia que consumim. Em refereixo als nostres hàbits com a consumidors i com a ciutadans. El 85% de l'energia que consumeix el planeta té una font no renovable. I això és així perquè, fins ara, els oligopolis energètics i els poders polítics que han exercit de representants dels seus interessos han imposat uns modes de producció per sobre d'altres més sostenibles, com l'energia solar o l'eòlica. Però també perquè és una evidència científica que sistemes de producció com l'energia nuclear, la tèrmica o la hidràulica tenen una capacitat molt superior a les fonts renovables. I ja sabem que el creixement i el benestar demanen molta energia i molt barata.

Com es pot resoldre aquesta quadratura del cercle? Només hi ha una resposta: sent més eficients i més responsables en el consum energètic. Hem d'anar més enllà. Hem de promoure hàbits de vida sostenibles en la mobilitat, la generació de residus i la racionalització de tota mena de consums. Els mateixos valors que cal acabar d'arrelar en l'àmbit empresarial, on les organitzacions han de ser capaces de veure alguna cosa més que no sigui el càlcul cost-benefici a l'hora de prendre decisions. I tot això, tant a nivell individual com organitzacional, assumint que hem d'anar una mica més enllà dels costos immediats. Perquè el que hem de tenir clar és que no podem assumir el cost a llarg termini: la destrucció progressiva del nostre entorn, que necessitem per viure i, en llenguatge empresarial, per créixer.

Des de l'any 2015 comptem amb una nova figura que recull aquestes idees i que està en boca de tothom: els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Uns ODS que són tota una declaració de principis però que, com acostuma a passar amb aquests manifestos planetaris, no ens podem permetre el luxe de que es quedin aquí. Han de passar al terreny més concret de les legislacions, dels plans de transició energètica i, el que és més important, de les actituds.

I, en aquest sentit, és molt rellevant guanyar la batalla de les consciències. Un exemple: la multinacional japonesa Sony -gens sospitosa de ser un ONG- està pressionant al govern japonès perquè autoritzi la instal·lació de plaques fotovoltaiques als sostres de les seves fàbriques. No és que als gestors de Sony els hagi entrat, de sobte i per art de màgia, la consciència mediambiental. És, només, que els seus clients -la societat- ja no accepten que els productes que compren es produeixin sense l'observança d'aquestes noves normes del joc. Un mecanisme que, a la pràctica, és més eficient que qualsevol declaració universal. Perquè de la mateixa manera que exerceix pressió sobre les empreses -que s'hi juguen la reputació i, per tant, el negoci- també ho fa sobre la classe política, que s'hi juga els vots i, per tant, el seu negoci.

Aconseguir un progrés real en aquest camp depèn, per tant, de tots nosaltres. Hem avançat molt, però hem d'accelerar. Rebutjar campanyes superficials que només busquen el denominat greenwashing i garantir que anem aconseguint canvis reals, de fons. Incrementant el protagonisme de les energies renovables i, per no col·lapsar la nostra competitivitat, implantant sistemes de producció i hàbits de vida cada com més eficients en el consum energètic. Ens hi juguem molt.