El sector del vi assumeix les regles del joc del canvi climàtic

Les altes temperatures i la sequera avancen la verema i redueixen les quantitats de raïm recollit, però els viticultors asseguren que la qualitat és excel•lent

La taula rodona organitzada per l'Indicador i la URV es va celebrar a l'Hostal Sport de Falset.
Dani Revenga / Falset

Una verema que és va avançar entre 2 i 3 setmanes i una reducció d'entre el 20 i el 40 per cent en les quantitats de raïm recollit. Aquests són els nous paràmetres derivats del canvi climàtic en els que el sector del vi ha d'elaborar el seu producte, un escenari que propicia una raïm de molta qualitat que ha de generar vins de molta qualitat i que posa en valor la importància de les varietats autòctones, amb més capacitat d'adaptació a aquestes noves condicions.

"És un any excepcional, amb molta calor i sequera, mai la verema havia començat tan aviat", explica Joan Miquel Canals, Degà de la Facultat d'Enologia de la URV. "Ja veníem d'un any molt sec -apunta-, el que ha fet que hi hagi poc raïm al cep i una maduració més ràpida". Una condicions que, segons Sergi de Lamo, director del Parc Tecnològic del Vi, el Vitec, han provocat "un raïm molt bo, de molta qualitat, amb un grau alcohòlic més ajustat i una bona acidesa".

Els productors hi estan d'acord. Àngels Collado, de la DO Tarragona, explica que " el raim té poca aigua, està sec, no presenta problemes fitosanitaris, és de més qualitat i facilita la tasca de producció de vins". "Els enòlegs hauran de treballar menys; el 2014 va ser un any pel treball dels enòlegs, enguany no caldrà que s'esmerin tant", diu. Des de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez descriu "un any sanitàriament excel·lent, el que permet que el vi es faci al camp". Jordi Rius, de la DO Terra Alta, coincideix que "la qualitat és excel·lent, amb una bona acidesa i una maduració fisiològica fantàstica, no calen tractaments fitosanitaris".

Joan Maria Sabaté, del Celler Capçanes, apunta que aquestes noves dinàmiques del clima són generals afecten al sector del vi no només a Catalunya, sinó a totes les zones productores d'Europa. A nivell empresarial, però, la poca producció "ens permetrà treure stocks d'altres anys, i també influirà en positiu en la dinàmica dels preus".

El sector està mentalitzat que "aquesta situació climàtica ha vingut per quedar-se", diu Sabaté, i afina estratègies per adaptar-s'hi. En opinió del Degà de la Facultat d'Enologia, Joan Miquel Canals, cal "adaptar el conreu, que està molt dirigit a la producció, a fer-hi tractaments, i potser hem de pensar més en com conreem la vinya perquè estigui adaptada a aquestes circumstàncies". En aquest context, "el coneixement és molt important, els enòlegs hauran d'aportar molt treball a la vinya, a banda que ja sabem que l'envergadura dels cellers -la gran majoria molt petits- els obliga a fer de tot, per això han d'estar preparats per estratègies de comercialització i d'enoturisme".

L'hora de les varietats autòctones

Davant d'aquesta tendència climàtica, Salustià Álvarez reivindica les varietats autòctones, "perquè s'adapten millor a les irregularitats de la meteorologia, amb pics molt accentuats". "La planta autòctona té una capacitat d'auto regeneració molt important: genera els seus propis estímuls i com menys acció correctora li fas té més capacitat d'adaptar-se, d'entendre el seu cicle". Álvarez insisteix que "hem de ser capaços de posar en valor les nostres varietats i no anar darrere de les de fora, que les portem aquí i després ens porten moltes dificultats, com la syrah o el cabernet, que semblava que sense elles no tenies res a fer i ara resulta que són secundàries o terciàries, amb unes irregularitats de producció molt acusades". Des de la DO Terra Alta, una de les zones on l'aposta pel raïm autòcton és més clara, Jordi Rius té clar que "les varietats tradicionals autòctones com les garnatxes, els macabeus i la carinyena estan molt adaptades i minimitzen l'impacte del canvi climàtic".