La crisi financera de 2008 van posar al descobert les debilitats d'un model de creixement: elevat endeutament, baixa competitivitat, model productiu intensiu en sectors de poc valor afegit (mà d'obra barata) i baixa inversió en innovació i R+D. Després de la travessia del desert, la recuperació econòmica iniciada al 2014 -i truncada per la Covid-19- va posar uns fonaments més sòlids. Carme Poveda té clar que "l'economia ha crescut força més equilibradament que en l'etapa expansiva anterior".
Joaquim Margalef coincideix en aquest "canvi de model a partir de la crisi de 2008, amb un creixement del sector terciari, mantenint un gran pes la industria química i energètica i un pas endavant de la industria auxiliar d'automoció i alimentaria, amb un turisme en creixement tot i que encara estacional". Segons Margalef, "el dinamisme de 2016 al 2019 marcava una línia de creixement del terciari mes estable" i una "indústria que manté el seu tarannà, tot i que sense inversions, però més productiva i més tecnològica" i un teixit de pimes "en una dinàmica exportadora". Margalef destacat també l'impuls del sector logístic i la consolidació d'un clúster automobilístic entre la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Baix Penedès, com a altres factors que confirmen la diversificació del model econòmic tarragoní.
Una diversitat econòmica que té un repte comú: apostar pel valor i la competitivitat. Josep Oliver ho resumeix: "Sembla que tots els sectors van aprendre la lliçó: hi ha hagut selecció natural i qui va sobreviure a la crisi de 2008 sap que ha d'apostar pel valor afegit, una idea que la gran majoria de sectors tenen interioritzada".
Les exportacions s'han triplicat des de l'any 2000
Més volum de negoci, més empreses que exporten i més mercats. Així es resumeix el procés d'internacionalització de l'economia de Tarragona. Un procés que ve de lluny, però que es va accelerar amb la paràlisi dels mercats domèstics que va genera la crisi de 2008, especialment cruenta a l'Estat espanyol. Les exportacions de la demarcació de Tarragona -apunta Carme Poveda- van assolir els 8.786 milions d'euros el 2019, gairebé el triple del volum que s'exportava 20 anys abans (per sobre de l'evolució mitjana de Catalunya, que s'ha multiplicat per 2,2). Analitzant any per any, Joaquim Margalef recorda que les exportacions varen augmentar un 5,98% anual acumulatiu el primer decenni del segle, mentre que a partir de 2010 fins a 2019 el ritme va ser d'un 4,63%.
Un altre factor positiu, segons Carme Poveda, és que "el pes dels productes químics en el total de les exportacions tarragonines s'ha reduït des del 46% el 2000 al 35% el 2019, el que demostra que la indústria s'ha anat diversificant durant les darreres dècades en paral·lel a la seva internacionalització". Poveda afegeix que "el nombre d'empreses tarragonines que exporta ha assolit un rècord històric de 3.001 el 2019, mentre que l'any 2000 només eren 1.106 empreses". El percentatge de vendes a l'estranger ara supera les dues terceres parts, mentre que fa 20 anys era d'una tercera part.