L'aplicació de la tecnologia per provocar petits canvis i millores en la comunicació i el benestar sobretot emocional de persones grans amb demència. Amb aquesta hipòtesis de treball, un equip d'investigadors i tècnics de la Universitat Rovira i Virgili (URV) impulsa en col·laboració amb altres universitats catalanes i espanyoles un projecte pioner, MyRobot, per estudiar els beneficis pels usuaris de residències geriàtriques de la interacció amb un robot de companyia. La investigadora de la URV, Blanca Deusdad, lidera el pla després de conèixer aplicacions semblants a escala internacional, a països com Japó, Nova Zelanda o els Estats Units.
"És una eina poc estudiada en el seu vessant social de comunicació i d'interacció. L'objectiu del projecte és veure com podem millorar la comunicació, les interaccions i les relacions amb les persones grans i amb demència a través de la robòtica", destaca la professora Deusdad, del Departament d'Antropologia i Treball Social de la URV, coordinadora del projecte MyRobot. La robòtica s'ha estudiat molt en la interacció humana, però no tant fins ara en la interacció amb persones grans, amb demència, i el seu entorn.
L'objectiu no és, en cap cas, substituir el contacte humà amb una màquina. El robot, amb aparença d'una cria de foca, permet treballar aspectes que amb la interacció humana no es poden aconseguir. És un treball terapèutic que recorda, segons expliquen els experts, amb el que es pot fer en part amb la interacció entre les persones malaltes i animals ensinistrats prèviament, com es fa en les teràpies amb gossos o cavalls.
El robot de companyia es diu Nuka, recorda un gosset de peluix però amb molta més vida. Amb l'aspecte d'una cria de foca, està dissenyada per respondre als moviments i carícies dels humans, obrint i tancant els ulls, movent-se lleugerament o emetent sons. Té diferents sensors a les potes, al cos i a la cara, i una de les seves qualitats és la imprevisibilitat. És a dir, no sempre respon de la mateixa manera. "Recorda un animal o un infant, d'alguna manera, però va ser dissenyat com una cria de foca perquè no s'assemblés massa a un animal conegut ni generés records no desitjats, provocant rebuig".
El robot de companyia, el primer que s'aplica de forma terapèutica en una residència catalana, ja ha començat el treball amb persones ingressades a la residència pública Llar Conca de Barberà, a Montblanc. La prova pilot es farà durant diverses setmanes amb usuaris de la residència que tenen diferents graus de demència. També tindrà contacte amb persones grans sense cap patologia d'aquest tipus.
La primera presa de contacte ha donat bons resultats, amb les persones grans reaccionant amb somriures, carícies i expressions d'afecte cap al robot de companyia. Els usuaris de la residència montblanquina van saber prèviament que rebrien la visita de la Nuka. El que passi durant les properes setmanes és una incògnita. Després de l'efecte sorpresa, caldrà veure si les persones grans tenen interès per seguir relacionant-se amb la màquina.
Tant els responsables de la URV com els de la residència, que han estat formats per poder interactuar amb el robot de companyia, tenen molt clar que és una opció lliure de les persones grans relacionar-se o no amb la Nuka. Els qui no volen, que són una minoria, no tenen cap contacte amb el robot, per a res se'ls força a interactuar amb l'enginy electrònic.
La feina dels cuidadors és fonamental perquè són els qui, sota la supervisió de l'equip de la URV, aniran seguint a diari l'impacte i els canvis que genera la presència del robot. També els familiars i les persones del seu entorn podran relacionar-se amb el robot de companyia. De fet, un dels objectius paral·lels del projecte pilot és millorar la socialització de la gent gran. Una de les hipòtesis de treball complementàries és que la introducció d'un element nou i inesperat com un robot pot fomentar la comunicació entre uns i altres.
"Cada vegada tenim residents més grans i amb més dependència, i un dels problemes és la comunicació", destaca la directora de la residència Llar Conca de Barberà, Carme Castelló. Es faran sessions diàries amb el robot i els usuaris, però sense cansar la gent gran, amb prevencions.
Hi haurà una part de recerca qualitativa, amb entrevistes de l'equip de la URV a la residència. "Hem de veure com és acceptat el robot de companyia", explica Deusdad. Un equip interdisciplinari farà el seguiment i anàlisi dels resultats obtinguts, que es faran públics en l'àmbit científic.