Un repte compartit per la majoria de grups d'investigació que a escala planetària dediquen milions d'hores i esforços per trobar noves solucions a antics reptes: un cop feta la descoberta, validada als laboratoris, portar-la al mercat per desenvolupar-la a gran escala suposa un salt massa cops inabastable. El resultat, lamentablement, que l'avenç científic es queda guardat en forma sovint de tesis doctorals o articles publicats en revistes de ciència.
La URV, com la moltes universitats, articula mecanismes per fer el salt als mercats i l'empresa a través en el seu cas del CTTi (Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació). En els últims 15 anys, s'han creat a l'entorn del CTTi de la URV fins a 25 empreses diferents. Quasi la meitat han aconseguit sobreviure: 25 spin-offs i 9 start-ups en les dues últimes dècades. El valor al mercat de les participacions de les 12 spin-off actives és de 29,8 milions d'euros.
És un repte que podria haver d'afrontar la descoberta acabada de publicar a nivell científic per fer més sostenible la connexió sense fils i per millorar l'eficiència i les possibilitat d'implantació de l'Internet de les coses. La comercialització és una aventura majúscula que els grups d'investigació no poden assolir sols.
En el cas de l'equip de Marc Lázaro és evident que podria tenir un recorregut en forma de negoci. La monitorització del trànsit, per fer la mobilitat més eficient i segura, l'agricultura intel·ligent, amb menys consum d'aigua i d'energia, o el control de la salut en temps real, amb el seguiment per exemple del cansament o l'estrès, són alguns dels camps on l'internet de les coses té més marge per córrer.
Un primer pas, important, ja està fet. Han demostrat científicament que funciona en un sistema d'alarma domèstic. "Obre un gran ventall de possibilitats, es podria portar a qualsevol aplicació de l'internet de les coses, en posar l'electrònica en qualsevol objecte, en camps com l'agricultura, el trànsit o la salut", destaca Lázaro.
A partir d'ara s'hauran de fer nous passos. "Un dels primers seria treure el prototip del laboratori i portar-lo en un habitatge", explica Lázaro. "Caldria validar la tecnologia i comprovar que funciona perfectament", afegeix.
Quan es planteja portar al mercat una descoberta, una de les grans dificultats, de vegades insalvable, són els costos. "Caldria avaluar-los", explica l'investigador. També s'hauria de provar en més entorns i situacions per testejar el nou sistema en condicions adverses, com espais amb menys llum. En definitiva, caldria un període de moltes proves per demostrar que el seu sistema és robust.
Fer tots els passos fins al món comercial és una aventura que implica per força recursos humans i econòmics, amb fórmules per trobar inversors de fora. "No hem explorat la possibilitat d'explotar-ho nosaltres mateixos. La universitat té fórmules, com les spin off o les start-ups", reflexiona Lázaro. "M'agradaria fer-ho, estar a prop del sector comercial, aconseguir que sigui una aplicació real que es pugui utilitzar", afegeix.
Un punt fort del seu sistema és que es podria portar a una escala molt més gran que una alarma en un pis. El sistema suporta més de 600 sensors en el mateix canal de freqüència, sent capaç d'identificar cadascun d'ells, una capacitat fora de l'abast dels sistemes convencionals. A més a més, el cost de cada sensor es baix: al voltant dels vint euros. La recerca, publicada en un article a la revista Scientific Reports, "obre la porta a l'aplicació de sistemes invisibles per l'usuari, amb un manteniment gairebé nul, a tot tipus de sectors".
L'internet de les coses té com un dels objectius bàsics automatitzar tasques i millorar l'eficiència de processos o la presa de decisions en sistemes productius. També a la indústria, per controlar el manteniment d'equips, per poder anticipar una avaria, o al camp amb sensors meteorològics, de reg intel·ligent o per detectar i controlar l'evolució de plagues.