El món del vi s’il·lusiona amb la verema però pateix pels mercats

La caiguda del consum, a escala global, preocupa els viticultors, concentrats en millorar la demanda de proximitat

Esteve Giralt / Tarragona

El món del vi respira després de tres anys terribles per la sequera. La darrera verema, amb el raïm collit ja als cellers, ha recuperat volums dins de les mitjanes de les set denominacions d'origen amb presència a la demarcació de Tarragona: DO Tarragona, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Cava i DO Penedès. La felicitat, però, no és completa. El sector pateix la davallada de la demanda per una caiguda generalitzada del consum de vi a escala internacional. Els mercats de proximitat poden tornar a ser un bon refugi de cara al Nadal. Una nova apel·lació dels vins catalans als compradors km 0.

"En relació als anys de sequera, és una gran collita, amb un 75% del raïm d'un any normal", destaca el viticultor prioratí Joan Asens (Orto Vins), de la junta de la DO Montsant. "Ha estat un any normal per als pagesos del vi i un bon any per la qualitat del vi", afegeix Asens. "Sense ser una quantitat excepcional, s'ha recuperat la vinya i feia goig collir el raïm. Encara estem una mica per sota, ja no sabem el que és un any normal", explica Ricard Sebastià Foraster, president de la DO Conca de Barberà.

L'emergència climàtica ho ha capgirat tot. A la DO Conca la collita estarà encara enguany un 20% per sota de la mitjana de producció d'una verema habitual, amb un creixement d'un 30% respecte els darrers anys de la sequera. Prop d'1,8 milions de quilos de raïm, gairebé el doble que ara fa un any, quan es van quedar amb un milió sumant totes les collites.

A la DO Montsant, que pot servir per explicar en bona part la realitat del Priorat vinícola, la verema també ha estat a prop dels valors mitjans, amb set milions de quilos de raïm. A la Terra Alta, amb la garnatxa blanca com a punta de llança, no han arribat als 40 milions de quilos d'un any normal, però la producció ha estat bona: la verema es tanca amb prop de 33-34 milions de quilos de raïm.

En el que coincideixen a totes les denominacions d'origen és en les dificultats generades al mercat arran de la disminució generalitzada del consum de vi. "El mercat està complicat", constata Foraster (DO Conca de Barberà). "Hi ha una aturada general del consum, es compra menys vi de qualitat i prestigi, el vi és un aliment i en l'alimentació hi ha una fugida cap a les marques blanques", alerta Asens, experimentat viticultor arrelat a Masroig.

La caiguda del consum de vi és general al món i ja va començar quinze anys enrere, arribant al 2024 al nivell més baix a escala global des de 1961, segons dades de la Organització Internacional del Vi. La caiguda del consum de vi s'ha produït mentre en paral·lel el mercat demana cada cop vins més frescos i amb menys grau d'alcohol. En aquest context i tendència general, amb excepcions, els vins blancs tenen més sortida que els negres i triomfen més els que són afruitats i més fàcils de degustar

Si la demanda cau, el context general és de contenció de preus i en alguns casos davallada. Falta encara fer molta pedagogia als mercats per a que aprenguin a valorar més els vins fets en zones com el Priorat, on la producció de raïm per hectàrea és la meitat o menys de territoris amb grans elaboradors com la Rioja. A la DO Montsant de mitjana cada hectàrea plantada de raïm produeix uns 4.500 quilos de raïm, mentre que a la DOQ Rioja s'enfila per sobre dels 6.000 quilos per hectàrea.

Les exportacions han estat un bon refugi en algunes de les crisis que ha viscut el sector, sobretot quan els preus eren molt més baixos als mercats de proximitat (Catalunya i Estat espanyol). Vendre el vi a fora a bons preus segueix sent un recurs comercial interessant, però no és una taula de salvació fàcil.

Hi ha també una tendència contrària, la que busca a casa amb tranquil·litat i coneixement el que a fora és una incògnita. "El mercat de casa s'està consolidant", destaca Foraster. Un 70% dels vins de la DO Conca es queden al mercat català i espanyol i la resta, entre un 25 i un 30%, s'exporta.

Els aranzels imposats per Trump als Estats Units no estan ajudant a les exportacions. El mercat americà és des de fa més d'una dècada un bon mercat per vins de categoria de denominacions d'origen com la DOQ Priorat. El sector coincideix que els compradors de vi dels EUA estan comprant menys vi europeu. "És un moment important per apostar pel mercat de casa, on tens més control, els mercats de fora són més volàtils", constata Foraster.

Hi ha encara molts interrogants per resoldre davant d'un final d'any amb les festes de Nadal a l'horitzó, una de les èpoques clau pel sector. Els mercats europeus també estan patint, amb davallades de preus dels vins francesos. "Hi ha molt interès pel vi, els tastos s'omplen i les fires dedicades al vi també, però en canvi ens està costant créixer al mercat", raona Asens (DO Montsant).

Vins més frescos i amb menys grau d'alcohol

El nou escenari de consum afavoreix algunes denominacions d'origen i en canvi en penalitza d'altres. La DO Conca de Barberà, per exemple, n'està sortint enfortida per la tipologia dels seus vins, amb varietats autòctones com el trepat, un raïm negre amb la que s'elaboren vins més lleugers i afruitats. Són vins amb graus alcohòlics moderats que ara estan més ben valorats pel mercat. "La gent no vol vins tant potents, vol menys alcohol i vins més suaus, i a la nostra DO ja ho tenim de sèrie. La varietat trepat és un negre diferent i això ho hem de saber aprofitar", destaca Ricard Sebastià Foraster, president de la DO Conca.

Notícies relacionades