Agricultors i ramaders, en crisi quasi permanent des de fa més de dues dècades, veuen ara una nova amenaça en les aliances d'Europa amb els països de l'Amèrica Llatina. Als greus problemes interns per la falta de relleu generacional, l'excés de burocràcia o la crisi climàtica, l'estocada definitiva podria venir per culpa de la política internacional. El Mercosur és el nou enemic, com va ser-ho la PAC pel sector de la fruita seca a principis del segle XXI. El que afavoreix sectors industrials d'enorme pes i capacitat d'influència, perjudica petits productors de dins i fora del Camp de Tarragona, segons l'alerta llançada per la pagesia mobilitzada aquest inici d'any a peu de carretera.
En aquest context cal entendre els intents de la pagesia per fer pressió al Govern de la Generalitat per trobar un aliat disposat a mirar de compensar els temuts efectes de l'acord del Mercosur. Compte, a més a més, que a Brussel·les s'està ultimant la reforma de la PAC (Política Agrària Comuna) per al període 2028-34. La reducció prevista dels ajuts podria acabar d'arraconar els petits productors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
L'SOS del sector primari català en bloc no és nou. Els pagesos han protagonitzat manifestacions, tractorades i talls de carreteres des de fa tres anys per reclamar menys burocràcia, més ajuts públics o preus més justos que compensin els costos.
L'acord del Mercosur és un problema de competència deslleial, segons sosté el sector agrícola i ramader. Les fruites, verdures o hortalisses que venen de països de l'Amèrica Llatina no han de superar els mateixos controls que es fan a Europa. No està per tant garantida de la mateixa manera la qualitat dels productes pel que fa a la presència de pesticides, la majoria ja prohibits per la Unió Europea, antibiòtics o hormones.
Hi ha, però, qui veu oportunitats en el Mercosur. El mateix conseller Òscar Ordeig va defensar que amb l'acord "qui més hi guanya és Catalunya" pel seu potencial exportador. "Tenim un 105% de superàvit comercial agroalimentari, que volem mantenir i ampliar". En un context internacional on "al món hi ha països que s'estan aïllant i que ens estan aïllant, cal buscar socis comercials nous", explicava. Tot i això, també va reconèixer que "preocupa" al Govern català l'afectació que pugui tenir el pacte per a sectors concrets com el de la mel, l'arròs i una part de la carn.
Els compromisos de la Generalitat, que ara s'hauran de desenvolupar a través de les taules de treball amb el sector primari, pivoten sobre la dotació de recursos i la minimització de l'impacte de l'acord subscrit i blindat Unió Europea-Mercosur.
Entre les mesures compensatòries, impulsar una dotació pressupostària per fer efectiu el control dels productes que arriben a Catalunya des de fora d'Europa. "Ens hem d'assegurar que els controls sanitaris i de qualitat siguin els mateixos d'aquí i que la gent pugui està tranquil·la amb el que posa al plat", destaca Jordi Aguilera, de Revolta Pagesa. Una ambició que sembla, com a mínim, difícil de portar a la pràctica, amb milions de tones de productes entrant cada any per tots els ports europeus.
Entenen des del sector que el Mercosur suposarà una situació de competència deslleial per la inundació d'importacions barates de carn, aus, sucre i arròs des de països amb normes sanitàries, ambientals i laborals menys estrictes que a la UE.
Aquestes normes ambientals, de fitosanitaris i de benestar animal, eleven els seus costos de producció, mentre que, alhora, es tem una caiguda de preus en origen que amenaça la viabilitat d'explotacions familiars, el relleu generacional i la sobirania alimentària, malgrat les salvaguardes proposades, han alertat des d'altres organitzacions agràries (Coag i Asaja).
Revolta Pagesa ha liderat les darreres mobilitzacions de la mà del Gremi de la Pagesia, de fundació molt recent, mentre que Unió de Pagesos, l'històric sindicat agrícola majoritari, ha mantingut reunions amb el conseller d'Agricultura des de principis d'any després de les mobilitzacions de la tardor passada en el marc de la campanya 'Pagesia o Foc'.
UP també treballa amb el Govern per la introducció de les mesures de salvaguarda davant de la "competència deslleial que comportaran les importacions sense les mateixes exigències que la producció europea". Revolta Pagesa i Unió de Pagesos no tenen bones relacions, cosa que ha perjudicat la capacitat de mobilització.
Sobre la taula altres mesures compensatòries per a fer que el mal sigui menor. El conseller Ordeig ha parlat públicament d'una clàusula mirall entre la UE i els països del Mercosur o un fons econòmic per compensar els agricultors catalans.
Hi ha també el compromís del Govern per fer pressió a Brussel·les per a que la política agrària comuna (PAC) es doti del finançament necessari per al sector. Les dotacions de la PAC per als països de la Unió, després que al juliol es donés a conèixer la proposta de pressupostos per al període 2028-2034, suposarien a la pràctica retallar un 22% els ajuts comunitaris.
Davant de la reforma de la PAC, a diferència de l'acord del Mercosur, sí que hi ha un bloc comú d'oposició frontal i encara queda marge per la negociació. El Govern espanyol, les comunitats autònomes i el sector en ple el rebutgen i esperen aconseguir una millora en les condicions finals. La unitat serà clau després d'haver vist com ha acabat el Mercosur, amb el sector primari a Espanya força dividit, mentre que els governs de França i Itàlia s'hi han pronunciat en bloc en contra.
Els sectors agrícoles beneficiats
El Mercosur, negociat per la Unió Europea des de fa 25 anys, és un acord considerat estratègic pel Govern espanyol que ha deixat vencedors i vençuts, entre els qui hi ha sobretot el sector primari i entre ells els petits productors agrícoles i ramaders. A la pràctica suposa la creació de la zona més gran de lliure comerç del món, amb més de 700 milions de consumidors, i eliminar aranzels a més del 90% del comerç bilateral.
L'acord desmantella aranzels imposats a les vendes espanyoles d'oli d'oliva, vi i begudes espirituoses, porcí, fruites i hortalisses, espècies o formatges, ara situats entre el 10% i el 35%. En el cas del vi, els aranzels de fins al 35% que en dificultaven l'entrada en aquests mercats desapareixeran progressivament. Tot i que el Brasil i Mèxic no poden compensar les pèrdues al mercat dels Estats Units pels aranzels de Trimp, són mercats amb un gran potencial per al vi. En l'oli d'oliva, s'eliminaran els aranzels del 10%. Segons estimacions del Ministeri d'Economia, les exportacions podrien créixer entre un 40% i un 50% en el sector de l'oli i el vi.