El nombre d'hipoteques per adquirir un habitatge va ser a l'agost de 4.432, un 13% menys que al juliol i un 3,7 més que l'agost de l'any passat. L'import mitjà va ser de 133.795 euros, un 6% menys que al juliol i un 0,93% menys que fa un any. En total, es van concedir hipoteques per valor de 592,9 milions d'euros. Al conjunt de l'estat espanyol, el nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges a l'agost va ser de 28.755, un 6,8% més que l'agost del 2017. L'import mitjà va ser de 122.424 euros, un 9,8% més.
A Tarragona, a l'agost es van signar 512 hipoteques, un 7% més que al juliol i un 1,6% més que a l'agost del 2017. L'import total dels crèdits hipotecaris signats va ser de 50,1 milions d'euros, de manera que l'import mitjà va ser de 98.025 euros, un 12% més que al juliol i un 2,77% més que a l'agost del 2017.
A la demarcació de Barcelona, es van constituir a l'agost 3.254 hipoteques, un 5% més que un any abans i un 17% menys que al juliol. En total, es van signar hipoteques per 468,3 milions d'euros, amb un import mitjà de 143.905, un 6,5% menys que al juliol i un 0,72% menys que fa un any.
A Girona, es van constituir a l'agost 462 hipoteques, un 12% menys que al juliol i un 13,5% menys que l'agost del 2017. En total, es van signar hipoteques per 56 milions d'euros, de manera que l'import mitjà va ser de 121.312 euros, un 1,17% menys que al juliol i un 2,5% que a l'agost del 2017.
A Lleida, es van constituir a l'agost 204 hipoteques, un 25% més que al juliol i un 50% més que a l'agost de l'any passat. En total, es van signar hipoteques per 18,4 milions d'euros, de manera que l'import mitjà per crèdit hipotecari va ser de 90.578 euros, un 0,5% més que al juliol i un 7,78 menys que a l'agost de l'any passat.
El Suprem aborda dilluns el debat sobre qui ha de pagar l'impost de les hipoteques
El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem abordarà dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client. Una trentena de magistrats decidiran quina jurisprudència donen per bona, si la que es ve aplicant des del febrer (que l'impost el paga el client) o la fixada en la sentència emesa el 16 d'octubre, on es determina que l'impost el paga el banc. La convocatòria d'aquest ple, per part del president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica, pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost. En cas que el Suprem avali que l'impost l'ha de pagar el banc, l'alt tribunal n'haurà d'aclarir la retroactivitat. No està clar que la decisió es faci pública el mateix dilluns, segons apunten fonts jurídiques.
La sentència de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa del Suprem canvia la jurisprudència anterior i determina que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc. La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).