La pedra filosofal és una entelèquia medieval alimentada per la fantasia del llavors incipient coneixement científic i, més recentment, per la capacitat de convocatòria d'un tal Harry Potter. Es tractava de trobar, mitjançant l'emergent disciplina de l'alquímia, un material que solucionés d'una tacada tots els desafiaments de la humanitat, rejoveniment inclòs. Com el te verd, vaja. Escoltant els sectors econòmics del Camp de Tarragona, aquesta fórmula màgica per curar tots els mals són les infraestructures, particularment les ferroviàries. Però si ens atenem a les últimes notícies, aquest mite ha mutat ja en quimera.
Em refereixo, molt en particular, a l'esperança que el Corredor Mediterrani, ara que tenim un ministre i un comissionat valencians, servís per reordenar el nyap del Camp de Tarragona. Un nyap que, assumint la penitència sense redempció possible de l'estació de Perafort, tenia un pedaç raonable en la figura de l'Estació Intermodal del sud de l'Aeroport de Reus, intermodal, com el seu nom indica, i central, des del punt de vista demogràfic i econòmic. Un somni congelat el 2010 (amb els primers treballs en marxa) per la crisi econòmica, que va esfumar-se fa uns dies a la Cambra de Comerç de Tarragona amb la gerra d'aigua freda vessada pel nou comissionat en assumptes del Corredor Mediterrani: el valencià Josep Vicent Boira, presumpte socialista, presumpte federalista i presumpte enemic de l'Espanya radial. Un amic dels perifèrics com nosaltres, vaja.
Doncs bé, davant la perplexitat dels presidents de les cambres de comerç de Tarragona i Reus, i després d'una hora defensant el Corredor (sense comprometre's amb dates, naturalment), l'home fort de Pedro Sánchez en aquesta infraestructura estratègica a nivell europeu va avisar, com qui no vol la cosa, que l'Estació Intermodal que ha de corregir el caos ferroviari al Camp de Tarragona no estava contemplada, que l'única estació al Camp de Tarragona era Cambrils. Benvinguda sigui una estació al bell mig de la Costa Daurada, però la 'intermodalitat' és molt tossuda: només té sentit quan connecta 'modes' de transport. En aquest cas, un aeroport amb una línia ferroviària. I moure l'Aeroport no està sobre la taula, oi?
Un cop més, ha faltat front comú. D'administracions i d'organitzacions empresarials. L'anunci de Boira ha estat contestat tímidament amb algun comunicat de protesta (més a Reus que a Tarragona, un altre símptoma del mateix problema) i una promesa de reunió amb Foment dels principals alcaldes, sempre escenificadors. La transcendència del que hi ha en joc (i la proximitat de les eleccions) obliga. Però si ho mirem amb perspectiva històrica, no podem ser optimistes. La pedra filosofal del Camp de Tarragona amenaça, un cop més, en convertir-se en aquella que utilitzava el presentador del programa de TVE 'La segunda oportunidad', el ja traspassat Paco Costas (millenials, absteniu-vos) per fer visible les conseqüències de la mala planificació. Efectivament, l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I el del Camp de Tarragona, si parlem d'infraestructures, alguna vegada més.