Editorial

Un (millor) caldo de cultiu per a les start-ups

Cal un marc legal específic per al talent disruptiu; i que les grans empreses s’adonin del seu potencial per impulsar la innovació

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

No cal ser un expert en 'management' per entendre que l'ecosistema start-up es mou en unes dinàmiques diferents a les de les pimes convencionals. La naturalesa d'aquestes petites empreses emergents de base tecnològica, d'orígens modestos però amb un gran potencial de creixement per la seva força disruptiva, els fa mereixedors de marcs legals a mida de la seva realitat. Aquest és el motiu pel que, en les darreres setmanes, el Govern, mitjançant la Secretaria d'Estat d'Agenda Digital, ha dut a terme un període de consultes amb els agents d'aquest ecosistema particular de cara a elaborar un futur marc jurídic específic. No és un caprici: el teixit start-up és un estrat decisiu per a qualsevol economia que aspiri a tenir una bona salut en els propers anys.

Entre les primeres línies mestres apuntades pels interlocutors del sector hi ha facilitar l'accés al finançament, una fiscalitat específica, uns marcs laborals adaptats a la seva realitat... i molta flexibilitat perquè el marc legal no posi obstacles al seu desenvolupament d'aquestes prometedores microempreses. No es tracta de concedir cap tracte de favor. Però sí de reconèixer el potencial que tenen les empreses que, amb criteris objectius encara per fixar, siguin considerades start-ups i no pimes convencionals. Una política emparada en el bé comú: la capacitat d'innovar d'aquests emprenedors és un motor per a la nostra economia. Una necessitat, la d'innovar, no ho oblidem, de qualsevol país i de la que aquí no anem, precisament, sobrats.

A Catalunya, els indicadors demostren un elevat potencial del segment start-up, amb una mortalitat cada cop més baixa i uns índexs de consolidació i creixement cada cop més sòlids. Amb Barcelona com a gran pol d'atracció, la resta del país té altres focus d'intensa fertilitat en empreses de base tecnològica. Les comarques de Tarragona són un d'ells. Amb la URV com a catalitzador -no hi pot haver teixit start-up sense generació de coneixement- i diverses administracions implicades en el suport a aquests projectes, el talent disruptiu floreix amb exemples tan prometedors com els que van exhibir-se en el III Fòrum d'Inversió, que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona, del que us donem compte en aquest número de l'Indicador. Els projectes van ser engrescadors i això es va plasmar en l'interès que van suscitar entre els inversors que van acudir a la cita.

Queda, però, un ingredient a afegir al caldo de cultiu ideal per fer germinar amb tot el seu esplendor el teixit autòcton d'start-ups. Els emprenedors es queixen de les dificultats per establir sinergies amb les grans empreses espanyoles, que no acaben de reconèixer al talent disruptiu els beneficis que els pot aportar. Una mentalitat que sí tenen les grans corporacions nord-americanes. Les nostres start-ups que passen per acceleradores als EUA veuen, amb sorpresa, que se'ls obren les portes de gegants com Google, mentre que aquí truquen a les portes sense massa èxit i amb la sensació que demanen favors. Cal implantar definitivament el model norda-americà, el denominat open innovation, que aquí no acaba de consolidar-se. Cal corregir-ho, perquè que les solucions als reptes tecnològics de les grans empreses vingui de fora gràcies a les aportacions de les start-ups és un fet contrastat a les principals economies mundials. Que la burocràcia o la manca de visió no impedeixi una relació que només pot aportar beneficis a les dues bandes.