Editorial

Els deures del turisme de qualitat

El sector privat de la Costa Daurada reclama més inversions públiques per continuar fent competitiva la destinació

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicador.cat

El sector turístic de la Costa Daurada presentava aquesta mateixa setmana als mitjans de comunicació les seves inversions per aquesta temporada d'estiu. Més de cent milions d'euros, una xifra elevada molt habitual en els darrers anys. Parcs aquàtics i piscines de fantasia, àrees temàtiques, clubs per a adolescents, gimnasos, zones per a mascotes, càmpings de luxe... Són apostes rotundes per atreure un turista cada cop més exigent a una destinació que accepta el repte de ser, cada any, una mica millor. Són els requisits del turisme de qualitat: aquell que tria més per les prestacions i les experiències que pel preu. El que volem, vaja. El que les administracions no s'han cansat de repetir que calia anar a buscar.

Doncs el sector privat ha fet -una altra vegada- els deures en matèria d'inversions. Però troba a faltar cada cop de manera més sagnant a les administracions en aquest esforç continu per aixecar el sostre de qualitat de la destinació. L'experiència del turista és, per definició, global. I si s'allotja a un hotel amb les màximes comoditats i serveis però quan surt al carrer es troba voreres en mal estat o mobiliari urbà deficient, la seva fidelització i la possibilitat que faci de prescriptor es posen en risc. I no s'hi val a fer obres cada quatre anys, quan venen eleccions. I menys si les obres s'allarguen quan la temporada alta comença a activar-se, com estem veient aquests dies als carrers dels nostres municipis més turístics. Mal moment per posar pedaços.

Però la competitivitat del turisme no depèn només del microurbanisme. Com altres sectors, la Costa Daurada pateix els retards en inversions estratègiques. En l'àmbit viari, el ferroviari, aeroportuari, les telecomunicacions... Males connexions amb mercats emissors preferents a la Costa Daurada, com l'Aragó, Navarra o el País Basc; una artèria viària tercermundista com l'N-340; serveis de rodalies ferroviàries deficients; desplegament discontinu de les xarxes de fibra òptica que dificulten als establiments turístics satisfer la demanda de connectivitat dels seus clients, un factor cada cop més crític. Són els handicaps que el sector turístic necessita eliminar per reeixir en aquest propòsit de consolidar una oferta realment premium.

El turisme de qualitat és un objectiu. Però implica uns deures. I han de ser de tots. També dels ciutadans, com va quedar clar en una recent jornada organitzada pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, que posava en valor com el tarannà de la població autòctona és un element més de la cadena de valor del sector turístic. A la Costa Daurada, amb el vent de cua de Port Aventura i la visió del teixit empresarial autòcton, s'han fet grans passos en els últims 25 anys. Per ser a primera línia en els propers 25, cal una segona revolució en les inversions públiques. Les privades hi seran, com no pot ser d'una altra manera.