Resulta estrany haver de defensar una activitat com el turisme, en un país en el que aquest sector econòmic representa al voltant del 12% del seu PIB i, per tant, una part molt significativa de la generació de riquesa i dels llocs de treball. Però, lamentablement, cal fer-ho. I això perquè la turismofòbia s'ha convertit en una perillosa moda política, a cavall de les molèsties o problemes que provoca un determinat tipus de turisme, bàsicament a Barcelona. Uns aspectes negatius que no podem negar, però que tampoc és responsable exagerar o distorsionar per apriorismes ideològics i interessos partidistes.

Ja he fet una pinzellada dels beneficis econòmics que el turisme deixa al país. Concentrats especialment a les zones on el sector té més activitat, com la Costa Daurada, entre d'altres. Però no només aquí. Bona part del teixit econòmic té en el turisme una oportunitat d'accedir a mercats exteriors sense assumir el cost del transport. El comerç, l'agroalimentari i diversos segments industrials es beneficien d'aquesta exportació interna que tants beneficis ens deixa gràcies al nostre magnetisme turístic.

Però no tot és economia. El turisme és una activitat econòmica sostenible com n'hi ha poques. I no oblidem que el turisme a Catalunya ha estat, també, una palanca d'obertura cultural, d'entrada de noves idees, d'interacció amb altres països, molts d'ells més avançats que el nostre en el moment que vam començar a ser potència turística. Una palanca que va fer progressar la nostra societat i que ho continua fent.

Com tot a la vida, el turisme s'ha de posar en una balança. I si aquest exercici es fa honestament, i no al dictat de determinats prejudicis, els beneficis superen amb escreix els aspectes no tan positius. Hem d'assumir el repte de gestionar el nostre èxit turístic, minimitzant els impactes i posant en valor els beneficis, fent-ne pedagogia. A la Costa Daurada ho tenim clar, i a la vista estan els resultats, amb un estiu que pot batre records de visitants. Però no oblidem que el turisme, com tots els sectors, ha de ser competitiu. I per això cal el dinamisme del sector privat, però també l'aposta ferma d'unes institucions que no vacil·lin en defensar el rol decisiu que aquest sector té en el pols econòmic del país.