Aquest 2020 comença amb dues bones notícies en un àmbit en el que a les nostres comarques portem massa anys amb poques -per no dir cap- alegries. Em refereixo a la supressió dels peatges a l'AP-7 i a l'entrada en funcionament del Corredor Mediterrani. Dues bones notícies -ho torno a dir per subratllar l'esperit constructiu d'aquest article- que tenen, però, un rerefons amarg. I això també s'ha de dir, per no caure en l'autocomplaença. Concreto: eliminem peatges, sí, però tenim l'amenaça de saturació i no s'han fet nous carrils ni més i millors accessos a l'autopista; i pel que fa a l'àmbit ferroviari, tindrem alta velocitat a l'eix mediterrani, però perdem estacions i freqüències. Llums i ombres, per utilitzar un expressió recurrent.

Podem analitzar els motius de perquè aquests avenços en infraestructures arriben amb importants mancances a nivell territorial: l'apatia inversora de l'Estat a Catalunya en seria el principal, però tampoc hem d'oblidar que, en alguns moments, les institucions del nostre territori no han aconseguit la unitat que a tots plegats ens convenia, ja fos per motius partidistes o territorials. I això, davant de projectes com el Corredor Mediterrani, que prioritzen altres factors com el temps de trajecte entre les grans ciutats, és un tret al peu.

Però no és moment per a lamentacions. El que toca a partir d'ara és, sobretot, treballar per reparar aquests i altres dèficits. Més carrils i més accessos a l'AP-7, articular el Trentram per pal·liar els forats ferroviaris que deixa el Corredor Mediterrani, millores viàries i ferroviàries a la xarxa que tenim més enllà de l'autopista o l'alta velocitat, massa cops injustament oblidades tot i la seva gran transcendència social i econòmica... Són objectius prou importants com per provocar consensos que superin les petites i secundàries diferències de criteri, totes respectables, però totes estèrils si no som capaços d'integrar-les en estratègies compartides. A les Cambres de Comerç de la demarcació estem treballant ja amb aquest objectiu, per defensar els interessos de l'empresa, que, en el fons, són els de tots. Però volem sumar-hi més actors. Anem tots a una?