Quan l'any 2000, ara fa vint anys, el conjunt arquitectònic de Tarraco va obtenir el reconeixement de Patrimoni Mundial per la UNESCO, Tarragona va viure el seu últim gran èxit col·lectiu, dels que succeeixen poques vegades i que poques ciutats han tingut l'oportunitat de sentir. La pregunta que ens hem de fer és si s'ha aprofitat bé el prestigi que ens ofereix aquesta distinció. Sens dubte l'economia vinculada al patrimoni històric ha crescut: han augmentat les empreses i professionals de l'arqueologia i també el nombre de guies turístics, però seguim tenint algunes febleses estructurals derivades del desinterès que els darrers anys s'ha tingut des del mateix Ajuntament.

La primera feblesa neix per la manca d'un òrgan en forma de consorci per a la gestió del patrimoni romà que aplegui Estat, Generalitat i ajuntaments. Avui en dia tothom el reclama, ara que la llei no permet la creació de nous consorcis, però val la pena recordar que el 2009 amb el lideratge del conseller municipal Sergi de los Rios i del conseller Josep Huguet es va crear el Consorci de la Tarraco Romana que havia de desenvolupar el Pla de Competivitat Turística. Van canviar les composicions dels governs i entre Artur Mas i Ballesteros van enterrar el consorci.

Cal invertir en el més bàsic, el manteniment, per revertir la deficitària inversió dels darrers anys que ha derivat en successos com el dramàtic risc d'esfondrament de les graderies de l'Amfiteatre. Per això hem impulsat un acord amb Generalitat per destinar només en manteniment 800.000 € en quatre anys, un salt qualitatiu a favor de la bona salut del nostre patrimoni.

També ens exigim un bon discurs museístic, amb l'aplicació de les noves tecnologies per oferir una experiència única i irrepetible als visitants i que complementi l'excel·lent relat que com a festival de reconstrucció històrica fa Tarraco Viva.

I per convertir el patrimoni de Tarraco en un motor d'acceleració de l'activitat turística, comercial i gastronòmica hem d'augmentar el nostre parc hoteler atraient un turisme respectuós i amb interès cultural. En aquest sentit el futur alberg juvenil i familiar a l'antiga Ciutat Residencial serà un excel·lent equipament per l'atracció de visitants a Tarragona. La inversió pública és fonamental, com també ho és la privada i ens esmercem en captar-la. Hem de ser capaços d'aprofitar el potencial transformador del nostre patrimoni.