Malauradament, al Camp de Tarragona tenim una consolidada tradició de, en matèria d'infraestructures i mobilitat, fer les coses tard i malament. Ja sigui per culpa d'uns o dels altres -amb l'autocrítica que hem de fer les institucions i els sectors del territori de no saber defensar els nostres interessos- tenim molts exemples d'aquesta afirmació. I no cal recordar-los. El que cal és que no ens torni a passar.

Actualment, hi ha sobre la taula un projecte vital per a la mobilitat de persones a les nostres comarques que arriba tard, però que hem d'evitar que també arribi malament. Em refereixo al Tren-Tram que planteja la Generalitat, una solució ferroviària amb ample ibèric, alimentada per energia elèctrica per a la mobilitat entre Cambrils, Vila-seca, Tarragona i Reus. Quan es va començar a pensar -fa 20 anys (!)- podia ser una bona solució, pel factor ambiental però li faltava -i ara també li falta- quelcom essencial: prou massa critica per justificar l'elevada inversió. El nombre d'usuaris era i és insuficient.

Ara, a tot Europa -i també a Catalunya-, gràcies als progressos tecnològics, els territoris més ambiciosos i visionaris pensen en el Tram-Bus, un servei urbà i interurbà impulsat per hidrogen verd i que, per tant, no genera cap emissió contaminant. Aquest nou mode de transport té molts altres avantatges. D'entrada, la capil·laritat, ja que al no estar sotmès a les vies i la catenària del Tren-Tram pot tenir un traçat que arribi a més punts del territori, gràcies a la xarxa viària ja existent. Sense vies, l'impacte sobre el territori i, també, la inversió, són molt menors. Igual que els terminis d'implementació, que són molt més ràpids, un aspecte aquest que és clau si es vol aspirar al finançament europeu dels fons Next Generation.

Els agents del territori no ens podem tornar a equivocar. Hem de fer sentir la nostra veu. I ho hem de fer junts, per tenir més força. Algunes veus ja s'han alçat de manera individual, altres ho fan de manera més soterrada. Però, per una vegada i sense que serveixi de precedent, sembla que el territori tindrà una postura que si no es unànime, com a mínim serà majoritària i assenyada. Cal portar-ho a la pràctica i no deixar que els projectes clau per al nostre territori es dissenyin des de fora sense tenir en compte les nostres necessitats.