Editorial

Diplomàcia de PIB

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicador.cat

El Govern espanyol ha intensificat en el darrer any, almenys teòricament, allò que s'anomena diplomàcia econòmica, és a dir, enfocar les relacions internacionals als interessos econòmics del país al que representa aquesta diplomàcia. No és un gir que sigui digne de grans elogis, perquè és el que se suposa que ha de fer el govern d'un Estat amb una economia pròspera i oberta al món. En aquesta missió -la mare de totes les missions després de la sanitària- hi ha ara mateix sobre la taula una urgència imperiosa: salvar l'estiu per al sector turístic, o com a mínim facilitar que l'ampli teixit econòmic que en depèn faci els millors resultats possibles.

El turisme representa històricament a l'Estat espanyol més d'un 12% del PIB, una aportació que va caure al 5% en un 2020 catastròfic per a la nostra economia. Un 12% que és una xifra oficial, però que, com saben, és en realitat molt més alta si computem els impactes irradiats sobre altres sectors com el comerç, la indústria, els serveis en general. El turisme mereix, doncs, un sobreesforç de la diplomàcia espanyola. I no ho sembla, perquè amb les mesures per afavorir l'entrada de turistes internacionals que han entrat en vigor aquesta setmana hem fet una mica tard. Decidir-se per on fer les vacances és un procés molt sensible, i més en les moments actuals, que dibuixen una nova competitivitat que afavoreix a les destinacions que siguin capaces de genera més confiança i facilitats burocràtiques.

Cal que l'Estat extremi els moviments per desbloquejar dos mercats molt importants, tots dos clau a la Costa Daurada: el britànic (que manté Espanya com a destinació no recomanable) i el rus (un mercat del que Europa no reconeix la validesa de la seva vacuna). En tots dos casos, s'entreveuen ombres geopolítiques de la Unió Europea darrere del pretext de la seguretat sanitària. Una crisi com aquesta no és moment per lliurar aquestes guerres, especialment si t'hi va un quart del teu PIB i Espanya ho ha de posar sobre la taula.

Cal que l'Estat extremi els moviments per desbloquejar els mercats britànic i rus, tots dos clau a la Costa Daurada

El sector fa tot el que pot, fins i tot s'organitza per facilitar els testos d'antígens que molts països posen com a condició de tornada als seus ciutadans. Però necessita l'empenta d'aquests mercats per superar la línia vermella de la rendibilitat, perquè malgrat el bon comportament del mercat nacional (i a un altre nivell del francès) això no es suficient perquè obrir portes aquest estiu sigui rendible, especialment en el cas dels grans hotels.

Seguim immersos en una situació que canvia setmana a setmana i que, gràcies al bon ritme de la vacunació, millora de manera exponencial. Les empreses turístiques seran flexibles, però necessiten missatges clars en l'entorn internacional per aconseguir els seus objectius: entre un 60% i un 70% d'ocupació respecte al 2019 i que obrin el 90% dels establiments. Si s'assoleixen, no només serà bo per a ells. I tot i que la situació atípica que vivim podria fer que la temporada s'allargués més del que era habitual abans de la pandèmia -les reserves per a setembre i octubre són molt positives- el gruix de la temporada a la Costa Daurada serà al juliol i l'agost, que estan a tocar. Urgeix que la diplomàcia del PIB es posi les piles.