Des que va començar aquesta pandèmia han proliferat els models sobre la gràfica de la recuperació, sota la premissa de que aniria per barris, segons m'ha assegurat diversos cops el cunyat del meu cunyat. Vam sentir a parlar de la temuda 'L', de l'ambicionada 'V' i, fins i tot, de la poc innovadora 'K', que evidenciava el que ja sabem de sempre: que cadascú se'n surt com pot de l'adversitat, uns cap a munt i altres cap avall. Precisament, des de bon començament, els auguris per a l'economia espanyola ens situaven a la pota decreixent d'aquesta 'K'. Per molts motius, el principal és el pes específic del turisme, un sector devastat per la Covid i de complicada reactivació.
L'estiu de 2021 havia de marcar un punt d'inflexió. El ritme de vacunació als països més avançats, els teòrics estalvis (i les ganes) acumulats durant mesos de restriccions de mobilitat i el passaport Covid auguraven, per als més optimistes, un boom turístic. Però en les darreres setmanes ha tornat a irrompre la gran amenaça fantasma de la pandèmia: la incertesa. Que fa molt mal a l'hora de planificar, i més si el que planifiquem és el lleure, quelcom que per moltes ganes que en tinguem és prescindible, ajornable. Especialment quan viatjar per plaer es converteix en una odissea de testos i quarantenes. I és, justament, el que està passant ara, especialment als mercats internacionals. I no oblidem que a tot l'Estat, però a la Costa Daurada molt en particular, els turistes estrangers són absolutament necessaris per a que el sector rendeixi.
El sector turístic està revisant a la baixa les seves previsions per a aquest estiu. Si fa un mes confiaven en assolir resultats al 70% dels de 2019, ara aquesta esperança sembla esvair-se dins d'una tempesta perfecta creada per la variant delta i rematada pels rebrots provocats per les prescindibles excursions de final de curs d'estudiants no vacunats. Cadascú pot tenir un criteri diferent sobre la resistència i capacitat de resignació exigible als adolescents, però diria que és més unànime que els formats en els que s'han produït algunes d'aquestes excursions són inacceptables. Per la seva pròpia salut -i la dels seus familiars- i pel rebombori que ha provocat tot plegat, que fa mal a la imatge de l'Estat a alguns d'aquests mercats internacionals, una imatge tradicionalment fràgil que no s'ha d'alimentar en moments en què molts europeus decideixen on faran les seves vacances.
La temporada tot just comença i el sector extremarà la seva flexibilitat fins a l'últim moment. Els grans hotels -els que generen més ocupació- ho tenen més difícil, perquè la seva maquinària és més complexa i sense garanties obrir portes potser pitjor que no obrir-les. El cunyat del meu cunyat em diu que els anglesos han fet dues reserves: una a les destinacions del seu país (on cada cop hi fa millor temps) i una altra a destinacions com la Costa Daurada. Convindria -com dèiem fa unes setmanes en aquest mateix espai- afinar en l'estratègia diplomàtica perquè els missatges que enviem a l'exterior no deixin cap dubte de que som una destinació segura. I si aquesta diplomàcia pot fer alguna cosa més a nivell de semàfors vermells o grocs, molt millor. Em diu el cunyat del meu cunyat que, de moment, no s'ha mogut ni un dit. I ell en sap molt d'això.