Després de qualsevol sotragada econòmica se sol usar aquella frase tan gastada de que la recuperació anirà per barris. L'economia de les nostres comarques, altament connectada a les dinàmiques europees i mundials, té arguments per ser de les que es recuperen aviat. Ja comencem a tenir indicadors que reflecteixen que està sent així. La solidesa dels sectors industrials; el bon comportament de l'ocupació, tenint en compte les circumstàncies; l'Índex de Capacitat Productiva, que torna a nivells prepandèmia; el ritme de recuperació del PIB; o els volums exportadors, que situen a Tarragona com la demarcació catalana que més creix en aquest àmbit, són algunes de les fortaleses que fan que, com us expliquem en aquest número de l'Indicador, estiguem sortint de la UCI.
Tarragona té arguments per ser una àrea on la recuperació sigui ràpida, però necessita un pla de xoc per al turisme, un motor econòmic que dinamitza els altres sectors
Els experts consultats adverteixen també, però, que la travessia del desert serà llarga i no exempta d'amenaces. Reprenem el camí del creixement en un escenari que ja era turbulent abans de la pandèmia i que ara ho serà més. Tindrem matèries primes més cares, problemes de subministrament, costos logístics que aniran a l'alça i ens seguirà llastrant la llosa dels costos energètics. I amb ombres com l'amenaça de la inflació i de la incertesa sanitària que, tot i l'avenç de la vacunació, seguirà afectant el funcionament d'una economia que, tot i les contraccions provocades per la pandèmia, seguirà sent global i, per tant, exposada a les desigualtats geopolítiques de la pandèmia. I una obvietat: sense perdre l'esperança que els fons Next Generation deixin alguna mena d'impacte transformador al territori, sembla evident que la seva influència no es deixarà sentir a curt termini, que és on es juguen el tipus les empreses.
En aquest escenari, tenim una prioritat. L'economia de Tarragona -i la catalana i l'espanyola, però la nostra molt en especial- necessita recuperar el sector turístic. Un motor econòmic que ha agafat pols aquest estiu, però que ha hagut d'assumir, sobretot per l'efecte de l'evitable cinquena ona, que es tornava a quedar sense el turisme internacional, que és clau per a la seva rendibilitat. Davant d'aquest escenari, un 25% de l'allotjament no ha arribat ni a obrir, i això té un impacte molt gran sobre l'ocupació i el dinamisme del nostre territori. Ens diuen que el turisme representa al voltant del 13% del PIB, però és evident que l'impacte real és molt superior, perquè els seus efectes s'escampen a la restauració, el comerç, la indústria i l'agroalimentari.
Cal un pla de xoc que contempli, d'una banda, més ajudes per al sector i, de l'altra, l'estratègia per reactivar-lo, convertint el nostre elevat percentatge de vacunació en una imatge clara de destinació segura davant dels mercats internacionals. Justament el que no va passar a començaments d'estiu, quan l'esclat de la cinquena ona, producte d'una obertura incontrolada de la socialització, ens va situar a l'ull de l'huracà en unes setmanes en les que bona part dels nostres tradicionals mercats emissors estaven decidint on passaven les seves vacances d'estiu. No podem repetir el mateix error si volem estar a un dels barris on la reactivació econòmica vagi a millor ritme.