Des que va començar la pandèmia que les previsions econòmiques pivoten al voltant d'un vector que ha estat molt tossut a l'hora de deixar clara la seva condició d'imprevisible: la situació sanitària. En plena expansió de la variant Òmicron, es fa molt difícil veure la llum al final del túnel. Però si fem cas dels analistes -i els hem de fer cas, perquè fins i tot ells han incorporat al seu discurs el condicional- el 2022 serà el millor any dels tres que ja portarem amb la Covid condicionant-ho tot.

D'amenaces no en falten. Per començar, la pròpia pandèmia i es seus impactes sobre l'activitat econòmica, molt en particular sobre el turisme, un dels dos grans motors econòmics de les nostres comarques. Dels nivells d'activitat d'aquest sector en dependran en molt bona mesura els indicadors que posaran nota a aquest 2022. En particular, els de l'ocupació, tenint en compte l'excessiva dependència del mercat de treball tarragoní del sector turístic, una tendència que hauríem de mirar de revertir.

La situació sanitària tornarà a condicionar-ho tot, però ja hem aprés a viure amb aquestes turbulències, i això és una fortalesa

El turisme serà el sector que més dependrà de l'evolució sanitària. Amb l'esperança que tornin els touroperadors i que portin turistes anglesos i russos, els dos grans absents de les últimes temporades. Una situació que ha fet abaixar la persiana a molts establiments hotelers que sense aquests mercats no els sortia a compte obrir portes. Esperem, pel bé de tots, que aquest 2022 si que ho puguin fer.

El sector industrial, l'agroalimentari o el tecnològic, entre d'altres, sembla que viuran un any de recuperació, però amb sotracs. Els de la pandèmia, però també els de la crisi logística que està afectant a les cadenes de subministrament de tot el planeta. Turbulències que tornaran a posar a prova la resiliència de les empreses i la seva capacitat per reorganitzar-se davant escenaris canviants. Ningú s'alegra d'aquesta dinàmica, però en el món empresarial -i a la vida- els moments d'exigència obliguen a prendre decisions que poden ser molt positives per al futur. "Allò que no em mata, em fa més fort", deia el filòsof alemany Friedrich W. Nietzsche.

A la casella de les esperances hi ha els fons Next Generation, que està molt bé que posin el focus de les seves transformacions en la propera generació però que estaria molt bé que aquest 2022 deixessin ja impactes tangibles. Sense oblidar el consum privat, que se suposa que ha d'esclatar pel presumpte estalvi que (algunes) famílies s'han pogut permetre per la reducció dels viatges i altres activitats restringides per la pandèmia. Tant de bo sigui així, tot i que la inflació galopant que ens ha agafat a contrapeu tampoc ho posa fàcil.

En definitiva, allò que sembla més segur és que el 2022 tornarem a viure perillosament. Però ja no ens ve de nou. I haver-ho aprés a fer pot ser una gran fortalesa aquest any i quan, esperem que sigui aviat, torni la normalitat. Que encara que no sigui com la d'abans del Covid, esperem que sigui una mica més normal que la que t'obliga a comprar tests d'antígens setmana si, setmana també, encara que hagin posat un preu màxim.