Del món digital n'ha sorgit l'expressió "ser binari". Quan algú diu "jo en aquest tema sóc molt binari" ens està manifestant de manera cool que, en un assumpte determinat, es decanta clarament per una de les dues opcions en litigi que, a més, exclou radicalment l'altra. Com els uns i els zeros que articulen el llenguatge de la programació, vaja. Aquesta és una de les accepcions del terme.
Segurament perquè soc de lletres i tendeixo a mirar més els grisos que hi ha entre el blanc i el negre prefereixo l'altra accepció de binari que consta al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: "Que consta de dos elements, de dues parts". I aquesta també aplica, precisament, en els processos de digitalització. I m'atreviria a dir que de manera molt especial. Perquè si la transformació digital d'una empresa o sector ha d'arribar a bon port ha de tenir, com a mínim, dos elements que han de compartir molta informació, coneixements i inquietuds.
D'una banda, l'empresa o sector que vol digitalitzar-se, amb el know how profund de la seva activitat. I, de l'altra, el col·laborador tecnològic que implementarà solucions digitals a partir del coneixement detallat dels processos de l'empresa o sector a qui té el repte de digitalitzar. Si no es fa així, el procés té un risc molt important de ser merament epidèrmic, de quedar-se en un seguit de retocs molt generalistes i molt restringit a algunes operacions o àrees de l'empresa, però sense arribar aportar un salt qualitatiu a la seva proposta de valor. És a dir, a transformar el seu model de negoci. Que, si no ho tinc mal entès, és l'objectiu de la digitalització.
Al territori acaba d'arrencar un bon exemple d'aquesta cooperació necessària perquè la digitalització d'un sector sigui realment transformadora: el Hub FoodTech & Nutrition, una iniciativa en la que l'Ajuntament de Reus (de la mà de REDESSA), l'Eurecat, la URV, la Diputació, la Generalitat i, sobretot, els sectors agroalimentari i tecnològic (representat pel Clúster TIC) es marquen precisament aquest repte. I ho fan obrint diàleg. Del que es va plasmar a la taula rodona organitzada per l'Indicador d'Economia en van sortir ja alguns eixos: sostenibilitat, traçabilitat alimentària, nutrició personalitzada, embalatges intel·ligents... Reptes del sector que necessiten l'aplicació personalitzada de tecnologies com l'IoT, el big data, el blockchain, el 5G, entre d'altres. És un bon principi.
Alexandre Dumas deia que el matrimoni és una càrrega tan pesada que l'han de suportar dues persones i, molt sovint, tres. Amb la digitalització passa el mateix, i disculpin l'analogia, perquè acostuma a ser necessària la concurrència d'un o diversos agents públics que exerceixin de catalitzadors, de motor d'arrencada. Aquest tercer element, en el cas d'aquest Hub, està garantit, com enumera el paràgraf anterior.
I posats a desafiar el titular d'aquest article, al repte col·lectiu de la digitalització és bàsic sumar-hi un quart protagonista: el talent digital i les institucions que són necessàries per formar-lo. Perquè el talent digital és un actiu que, afortunadament, de vegades emergeix per generació espontània, però que no ens podem permetre abandonar-lo a una lògica tan imprevisible. La URV i també Techma Business School -la primera escola de negocis de la demarcació de Tarragona, que neix amb una vocació marcadament digital- ho tenen clar i orienten els seus programes en aquesta direcció.
I, en aquest ecosistema col·laboratiu, m'atreveixo a remarcar un concepte decisiu: el dels processos de digitalització personalitzats. Perquè aquest és, no ho dubtin, el secret de l'èxit de qualsevol procés tecnològic. Fa més de vint anys (moment personal de vertigen) la productora de televisió a la que treballava va tenir l'oportunitat d'implantar un dels primers programes d'edició digital de notícies. Era rudimentari, però suposava un salt endavant considerable respecte l'edició analògica. Els seus autors, una petita consultoria informàtica barcelonina, el van millorar molt amb els nostres comentaris, perquè ells no en sabien d'editar noticies de televisió. I nosaltres, si. Entre les dues parts, va florir allò tan cool de la cocreació.
El resultat va ser que, un cop perfeccionat el programa amb un petit client com nosaltres, la consultora que el va dissenyar el va vendre a les grans cadenes de televisió del moment imposant-se als que fabricaven gegants tecnològics com Sony o Adobe. Perquè aquell programa es va guanyar a pols la fama d'haver-se concebut de manera personalitzada per als editors de notícies. La millor fórmula de l'èxit.
Practiquem el binarisme digital? Ens convé a tots.