El Transport de mercaderies es troba a l'ull d'una gran tempesta. D'una banda l'augment escandalós del preu del gas-oil, i d'altres components està fent trontollar el sector, no sent estrany que alguns transportistes pensaren que calia fer una demostració de força, provocant un conflicte i parant els camions. Si bé la queixa era legítima, la forma d'intentar resoldre la crisi era absolutament errònia, i podia enfonsar el teixit productiu del país.

Quant l'economia financera va estar a punt de fer fallida, els Estats varen abocar ingents quantitats de diners públics per sanejar el sistema. Per això seria incomprensible que ara, davant la situació que vivim, l'Estat no fes res per evitar que les empreses de l'economia real s'ofeguin pels costos energètics.

Cal ser conscients que aquestes mesures, excepcionals, com les ajudes directes de fins a 1.250 € per vehicle, o els 20 cèntims per litre de carburant, pretenen un efecte pal·liatiu, i ens faran guanyar temps mentre els mecanismes d'ajust actuen i permeten absorbir els increments de costos mitjançant augments de productivitat, aplicació de tecnologia i ajust de preus. Han de ser els canvis estructurals els que permetin trobar solucions duradores. Així ho hem entès la majoria del sector que des del Comité Nacional del Transport hem acordat, amb el Gobierno Central, una sèrie de mesures amb un abast mai vist anteriorment.

Així la Clàusula Obligatòria del Gas-oil (que permet un ajust automàtic dels preus en funció de les variacions del cost del gas-oil), el reforç de la inspecció de transports per evitar competència deslleial, la confecció de codis de bones pràctiques mercantils i la futura prohibició d'oferir serveis per sota del cost, la prohibició de que els conductors facin les feines de carregar i descarregar els seus vehicles, reduint els temps de 2 a 1 hora per fer aquestes tasques sense tenir dret a cobrar paralitzacions, etc, si que són mesures per fer més just el mercat del transport, fugint de discursos demagògics i solucions miraculoses.

El transport ha de fer-se respectar, no tant amb actuacions violentes a les carreteres, sinó a les taules de negociació i contractació, on és impossible un control exhaustiu dels pactes per part dels poders públics, i on cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat.