Diuen els gurus del coaching que el resultat és la conseqüència. No sempre és així, perquè tant en el desenvolupament personal com en el de les empreses hi ha lloc per a l'anomalia, per a l'atzar o per a les turbulències inesperades. Però no aniràs molt bé si confies més amb que la sort et sigui propícia que en el teu particular make things happen, per no abandonar la retòrica coaching, sempre efectiva.
Passa amb les persones, amb les empreses i, també, amb els territoris. Els que, com el nostre, tenen en el seu ADN el desenvolupament econòmic quan parlen de futur i de creixement acostumen a instal·lar-se en el camp semàntic de la seducció: atreure inversions, ser pol d'atracció, esdevenir magnètics... Però el magnetisme dels territoris -i m'atreviria a dir que, també, el de les persones- no és emocional. El magnetisme té raons. I, si parlem d'inversions empresarials, les infraestructures són una de les més importants.
Les (bones) infraestructures atreuen i, molt important en períodes turbulents com l'actual, fidelitzen les inversions
Efectivament, les (bones) infraestructures atreuen i, molt important en períodes turbulents com l'actual, fidelitzen les inversions (no oblidem que hi ha una cosa pitjor que no captar-ne: que marxin les que tens). I això senzillament perquè, les persones i les empreses, tenim la mania de quedar-nos allà on estem bé. En el cas de les nostres comarques, d'infraestructures, n'hi ha una que no acaba d'arribar del tot: el Corredor Mediterrani i la connexió ferroviària amb Europa amb ample internacional. Una necessitat que ja era urgent al 2012 i que ara, onze anys després, encara no tenim coberta.
El Port de Tarragona ha recuperat la concessió de la Terminal de Contenidors, que tenia DP World, un operador que no ha satisfet les expectatives. Per dinàmiques pròpies, expliquen els que en saben, però també perquè sense aquesta connexió ferroviària és molt més complicat atreure els tràfics marítims provinents d'Àsia que passen per davant del litoral tarragoní.
Fora bo que la propera companyia adjudicatària sí que pugui comptar, a més de les inversions que està fent el Port com la ZAL, la Terminal de Guadalajara o l'ampliació de la de La Boella, amb aquest atractiu addicional que representa el Corredor Mediterrani a l'hora de seduir uns tràfics que generarien una important activitat logística i manufacturera al territori. Si no és així, probablement continuaran triant el Port de Barcelona (que si que té aquesta connexió) o els d'Hamburg, Anvers i Rotterdam. Perquè sempre hi ha algú més competitiu, especialment si no fas els deures.