En el món del dret mercantil societari, especialment en l'àmbit de les societats mercantils de capital, cada vegada és més freqüent que els emprenedors, inversors i assessors busquin fórmules per blindar el funcionament intern de les societats i prevenir conflictes entre els socis. En aquest context, sorgeixen dues eines fonamentals: els estatuts socials i els pactes de socis. Ara bé, tot i que ambdues eines poden compartir objectius similars -com ara regular la governança o els drets dels partícips-, tenen una naturalesa jurídica diferent i, per tant, un àmbit d'aplicació, una eficàcia i unes conseqüències clarament diferenciades.
Els estatuts socials constitueixen la norma bàsica de funcionament de la societat. Aquests formen part de l'escriptura pública de constitució i s'inscriuen en el Registre Mercantil, amb la qual cosa adquireixen publicitat i eficàcia davant de tercers. Es tracta d'un document amb valor contractual, però també normatiu dins l'estructura societària. Tot el que s'hi regula és vinculant per a tots els socis, administradors i per la pròpia societat, i és d'obligat compliment.
Un exemple especialment rellevant és el de la regulació estatutària de la retribució dels administradors, qüestió que pot semblar menor però que ha adquirit una importància cabdal arran de la jurisprudència sobre la "teoria del vincle" i les reformes de la Llei de Societats de Capital (LSC). La incorporació als estatuts d'una clàusula clara, detallada i en línia amb l'article 249 LSC, com la que exigeix l'aprovació per part del consell d'un contracte amb el conseller executiu, protegeix la societat i afavoreix la transparència en l'exercici de funcions executives.
Però, al marge dels estatuts, moltes societats opten per regular qüestions més sensibles mitjançant el que es coneix com a pacte de socis o pacte parasocial. Aquest document, de naturalesa estrictament privada, és subscrit entre alguns o tots els socis, i regula aspectes com la transmissió de participacions, els drets de separació, la protecció dels socis minoritaris, l'exercici del dret de vot en determinats supòsits o l'establiment de majors consensos per a la presa de decisions estratègiques.
La utilitat dels pactes de socis és innegable. En molts casos, permeten adaptar les regles del joc a la realitat concreta d'un projecte empresarial. Són especialment útils en fases inicials (start-ups), en processos d'inversió o quan hi ha un repartiment desigual de poder entre socis majoritaris i minoritaris. A més, poden incloure clàusules de resolució de conflictes -com l'arbitratge o la mediació- que contribueixen a evitar litigis judicials.
Tanmateix, cal tenir molt present que els pactes de socis tenen limitacions jurídiques. Tal com disposa l'article 29 de la LSC, aquests acords, quan no s'incorporen als estatuts ni es donen a conèixer a la societat, no són oponibles a la societat ni als tercers. Això significa que, si un pacte conté clàusules que contradiuen o pretenen modificar el règim estatutari, aquestes no podran fer-se valer davant dels òrgans socials, ni impedir l'adopció d'acords que s'ajustin als estatuts però vulnerin el pacte privat.
En aquest sentit, és fonamental tenir clar que els pactes de socis no poden funcionar com una eina per esquivar els estatuts socials, ni tampoc com un instrument per alterar l'equilibri societari previst legalment. Qualsevol contingut essencial -com el règim de retribució dels administradors, les majories per adoptar acords, els drets de preferència o la transmissió de participacions- hauria de tenir el seu reflex en els estatuts, si es vol que sigui plenament vinculant per a la societat.
Així doncs, cal entendre que estatuts i pacte de socis han de funcionar de manera coordinada i complementària. Els estatuts són la columna vertebral de l'ordre societari, mentre que el pacte de socis pot actuar com un mecanisme de flexibilitat, de matís i de protecció addicional dins del marc intern dels socis. L'un no substitueix l'altre, sinó que es reforcen mútuament si es redacten de manera coherent.
Per això, una bona pràctica jurídica consisteix a alinear el contingut del pacte de socis amb els estatuts, de manera que aquelles clàusules que es considerin essencials o que afectin el règim de drets i obligacions dels socis, siguin també incorporades formalment a l'estructura estatutària. D'aquesta manera, s'evita la ineficàcia dels pactes privats i es garanteix una governança més sòlida, segura i transparent.
En definitiva, la convivència harmònica entre els estatuts socials, com a norma pública i formal, i els pactes de socis, com a acord privat i estratègic, és clau per assegurar l'èxit d'una societat mercantil. Quan ambdues eines s'utilitzen amb intel·ligència jurídica, s'eviten conflictes, es protegeixen els interessos dels socis i es dota l'empresa d'una estructura robusta per créixer i adaptar-se als reptes del mercat.