La nova generació d'emprenedors i empresaris de Catalunya està més preparada que mai. Joves formats, valents, creatius i amb visió global. Joves amb idees potents, amb capacitat de lideratge, amb ganes de contribuir al seu territori i d'arrelar-hi els seus projectes. Però, massa sovint, es troben amb una realitat decebedora: si no tenen una adreça a Barcelona, sembla que no existeixen.

Aquesta percepció és real i persistent. El sistema empresarial català, les grans associacions, les iniciatives de suport i les estructures d'acompanyament s'han concentrat de forma gairebé exclusiva a l'àrea metropolitana de Barcelona, oblidant que el talent s'estén arreu de Catalunya, el que suposa una gran pèrdua de potencial. El talent jove de Tarragona, Reus, Tortosa, Valls, Lleida, Girona o Figueres -entre molts altres nòduls de dinamisme i capacitats empresarials- no és menys vàlid que el de Barcelona. Però l'accessibilitat a recursos, visibilitat i oportunitats no sempre és la mateixa. I això no és just ni intel·ligent.

És imprescindible entendre que els joves empresaris i emprenedors són la millor inversió que pot fer qualsevol territori. I Tarragona és un clar exemple d'aquest actiu amb una nova generació d'empresaris decidits a quedar-se, a créixer des del territori, a fer créixer els seus negocis des de la proximitat, la qualitat de vida i el compromís amb la comunitat.

Però necessiten eines. Necessiten espais. Necessiten veu. I aquí és on el territori juga un paper essencial. Sense estructures empresarials fortes a cada demarcació, a cada comarca, a cada pol d'activitat, en definitiva, aquests joves es queden sols. Sense associacions realment territorials que els representin específicament es perden oportunitats per a ells, es frena el progrés i es genera una fuga de talent cap a la capital, una dinàmica que ja es prou forta per si sola i que hem d'evitar alimentar.

Tarragona, com a exemple paradigmàtic, ha patit massa temps aquesta manca d'estructura. Una demarcació amb un port de primer nivell, un dels polígons químics més importants d'Europa, un clúster tecnològic en expansió, una universitat que forma talent enfocat al territori i un teixit d'empreses que lluiten cada dia per avançar. I, malgrat això, massa sovint és una àrea invisible als ulls de les grans decisions econòmiques.

Per això cal replantejar el model. No és raonable que les empreses de Tarragona busquin talent a Barcelona, i que les empreses de Barcelona gairebé mai considerin Tarragona com un territori de grans oportunitats. El talent no té codi postal. L'ambició, la creativitat i la capacitat de lideratge no entenen de fronteres administratives.

El futur empresarial de Catalunya només serà sostenible si es construeix sobre dues grans premisses: impulsar i acompanyar la nova generació d'emprenedors i garantir que totes les seves comarques disposin de les mateixes eines i oportunitats.

Cal acabar amb la idea que ser empresari a Tarragona és sinònim de limitació. Tarragona no és perifèria. Tarragona és centre. Ho ha estat sempre, i ho ha de continuar sent. No es tracta de demanar privilegis. Es tracta d'exigir un reconeixement just del que ja som: una terra d'empresaris i empresàries, d'autònoms lluitadors, de pimes valentes, de negocis familiars amb trajectòries d'èxit, d'startups innovadores, de cooperatives amb vocació social. Una terra de talent i de futur.

El repte és gran, però l'oportunitat encara ho és més. És moment de creure en els joves. És moment de creure en el territori. Sense aquest binomi, el futur empresarial de Catalunya seguirà sent parcial i desequilibrat. Amb ell, Catalunya té l'oportunitat real de ser un model referent a Europa.