Aquest número de l'Indicador inclou el suplement 'Especial Sostenibilitat', habitual al desembre. Lluny de ser unes pàgines per exhibir les tendències del greenwashing empresarial, hem assumit el repte de revisar amb sentit crític d'on venim, on som i cap on anem en aquest repte que ha de ser alguna cosa més que una manera de blanquejar marques. Per això hem reiterat un missatge: no avançarem si perdem de vista que les empreses han de seguir sent rendibles mentre transiten aquest camí. I que, per ser-ho, necessiten ajuts econòmics i marcs normatius realistes. Dues complicitats que depenen de l'Administració i que han de ser tangibles, no només paraules encoratjadores.

Tothom té clar que la sostenibilitat ja no és una opció reputacional ni una moda passatgera: és una necessitat econòmica, ambiental i social. El repte és col·lectiu i ens interpel·la a tots: ciutadania, empreses i administracions. Les empreses són un actor clau en aquesta transformació. Són qui produeixen, distribueixen, innoven i generen ocupació. Però també són qui han d'afrontar inversions molt elevades per reduir emissions, millorar l'eficiència energètica, incorporar energies renovables, redissenyar processos productius o impulsar models d'economia circular. Pretendre que aquest salt es faci únicament amb recursos propis, en un context de forta competència global, és condemnar moltes iniciatives al fracàs o, pitjor encara, a la deslocalització.

És aquí on el paper de l'Administració esdevé determinant. No es tracta només de fixar objectius ambiciosos, sinó de construir marcs normatius estables i previsibles, realistes, que permetin a les empreses planificar inversions a mitjà i llarg termini. I, sobretot, d'activar mecanismes d'ajut econòmic que facin viable el canvi: subvencions, incentius fiscals, línies de finançament preferents i simplificació administrativa.

La transició verda no pot ser una cursa d'obstacles, sinó un projecte de país. Si volem empreses competitives i sostenibles alhora, cal abandonar la lògica de l'exigència sense recursos i apostar per la de la corresponsabilitat real. Només amb aliances sòlides entre sector públic i privat la sostenibilitat deixarà de ser un eslògan per convertir-se en una realitat.