La Casa Navàs és una de les obres més significatives del modernisme català i un element central del paisatge de Reus. Projectada per Lluís Domènech i Montaner, l'edifici va ser concebut com una arquitectura profundament vinculada al seu entorn urbà: el capcer central i la torratxa de cantonada no eren elements ornamentals secundaris, sinó peces essencials per entendre la composició, la volumetria i el paper simbòlic de la casa dins la ciutat.

La intervenció arquitectònica combina fidelitat històrica i solucions estructurals contemporànies per recuperar un element essencial del modernisme de Reus

La desaparició d'aquests elements el 26 de març de 1938, a conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil, va suposar una pèrdua abrupta i traumàtica. Aquesta circumstància és clau per entendre el sentit de la intervenció actual: no estem davant d'una restauració, sinó d'una reconstrucció amb voluntat de restitució arquitectònica.

Els fonaments per la reconstrucció

La decisió de reconstruir la torratxa es fonamenta en tres criteris principals. En primer lloc, la seva importància compositiva. La Casa Navàs s'organitza mitjançant una clara estratificació horitzontal -porxo comercial, planta noble amb tribuna i planta superior- combinada amb una forta axialitat vertical. El capcer reforça aquest eix central, mentre que la torratxa articula el gir entre la façana de la plaça del Mercadal i la del carrer de Jesús, dotant l'edifici d'una presència urbana singular i reconeixible.

En segon lloc, el caràcter traumàtic de la desaparició. Mantenir l'absència com a estat definitiu significaria consolidar una situació no volguda, més que no pas preservar una evolució natural de l'edifici.

Finalment, la reconstrucció és possible gràcies a l'existència d'una documentació excepcionalment rica: dibuixos originals, fotografies d'època i restes conservades a l'edifici permeten definir amb precisió la geometria, les dimensions i els detalls de la torratxa. Això fa innecessària qualsevol especulació i garanteix el rigor de la intervenció.

El repte estructural

Des del punt de vista formal, la torratxa reconstruïda respecta fidelment l'aspecte original: una estructura esvelta de planta octogonal, amb una escala interior de cargol i un sistema de tambors superposats que culminen en una glorieta de forja coronada amb un penell amb forma de vaixell.

El principal repte del projecte ha estat, però, de caràcter constructiu. La torratxa és una estructura sotmesa sobretot a l'acció del vent i, en menor mesura, a l'acció sísmica. De manera que, tot i que la torratxa estava construïda amb pedra de Vinaixa, una estructura íntegrament de pedra no assoliria amb garanties una adequada resposta a les exigències actuals de seguretat estructural.

Davant d'aquesta situació, s'ha optat per incorporar una estructura interior d'acer inoxidable, completament integrada dins el volum reconstruït. Aquesta estructura està formada per vuit pilars metàl·lics situats als vèrtexs de l'octògon, rigiditzats mitjançant xapes i anells d'acer als diferents nivells. L'escala interior també es resol amb acer, amb un tub central i esglaons metàl·lics que permeten reduir seccions i controlar deformacions en un espai molt ajustat.

La pedra no treballa per càrrega directa, com en una construcció tradicional, sinó que conforma com a una pell penjada de l'estructura metàl·lica. Cada peça queda fixada individualment a l'estructura metàl·lica interior, transmetent el seu pes als pilars d'acer i evitant transmissions de càrrega entre peces de pedra. Aquesta solució permet controlar millor el comportament estructural, evitar futures patologies i facilitar el muntatge durant l'obra. A la base de la torratxa, un element en forma d'aspa trasllada les càrregues dels pilars perimetrals cap al pilar central situat a la cantonada de l'edifici, evitant sobrecàrregues puntuals sobre la fàbrica històrica.

Rigor documental i procés artesanal

Els diferents elements -mainells, plafons, gàrgola, forja de la glorieta i vitralls- s'han reconstruït amb gran precisió gràcies a la documentació conservada i a la presència de fragments originals. En alguns casos, les restes existents han permès dimensionar peces clau; en d'altres, fotografies històriques han fet possible reproduir formes i proporcions amb fidelitat. La forja combina peces originals recuperades amb elements nous, mentre que els vitralls reprodueixen motius i colors presents a l'interior de la casa, garantint la coherència del conjunt.

El procés ha estat necessàriament artesanal, amb una estreta col·laboració entre arquitectes, empresa constructora, serrallers, picapedrers i artesans, evolucionant i millorant les solucions constructives adoptades durant el procés d'execució de l'obra.

La reconstrucció de la torratxa no pretén esborrar la història ni simular una falsificació del passat. Al contrari, permet comprendre la Casa Navàs tal com va ser concebuda, restituir la seva relació amb l'espai urbà i recuperar un element que formava part indissociable del seu significat arquitectònic. Amb aquesta intervenció, l'edifici recupera no només un volum perdut, sinó una part essencial del seu llenguatge i de la seva identitat.