Una frase cada vegada més habitual. Davant de feines tant diversos com fer informes, redactar textos, preparar presentacions, traduir o fer una publicitat. Allò que fins fa poc requeria un grapat d'hores de feina d'un professional ara es pot obtenir en segons i sense ser-ne "un professional".

El títol amaga una pregunta més interessant: "què estava comprant quan contractava aquell professional?" Penseu, per exemple, en un gestor comptable. Abans de la IA, una empresa li pagava perquè revisés factures, registrés operacions, fes conciliacions bancàries, preparés llibres comptables o presentés declaracions. Però el servei no acabava aquí. També calia que interpretés els números, detectés problemes, alertés d'irregularitats i ajudés a prendre decisions. És a dir, a més de pagar per fer unes tasques, es paga per una suma de coneixement, experiència o criteri. I a més, per la responsabilitat d'un professional que respon per la feina.

Avui una IA pot extreure informació de factures, processar dades, detectar anomalies, fer conciliacions o elaborar informes. Fer-ho de forma ràpida. I també pot interpretar informació, comparar alternatives i proposar recomanacions. Així doncs, una part del que fa el gestor comptable (i per la qual cosa se li pagava) potser ara es pot obtenir en menys temps.

Aquí, però, ja cal parlar de valor. Agafant la idea de valor de Drucker, aquest no ve determinat per qui fa una feina, per les hores necessàries per fer-la, ni per les eines que utilitza. El valor no és el cost. El determina, sobretot, qui rep la feina: què resol, què aporta i fins a quin punt està disposat a pagar per obtenir-ho.

L'article neix de la idea que el client ja no necessita comprar part del servei. La percepció és clau. "Això ja m'ho fa la IA" no significa "la IA ho fa igual o millor que un professional". Significa que, a ulls del client, la IA ja li proporciona una resposta prou útil per a una necessitat per la qual abans estava disposat a pagar.

Si el client ja pot obtenir les dades, l'informe, una primera interpretació i fins i tot una recomanació, potser estarà menys disposat a pagar simplement per obtenir-les. En canvi, pot continuar valorant -o valorar més- que algú entengui la seva situació concreta, detecti el què no està veient, faci les preguntes adequades, interpreti una informació contradictòria, es faci responsable d'una recomanació, l'ajudi a prendre una decisió o l'acompanyi a executar-la.

És aquí on comença la revolució del valor. I per tant, la següent pregunta és cap on es desplaça aquest valor?

Risc. El client, abans de decidir, és conscient dels riscos i de les seves conseqüències. I no vol equivocar-se. Necessita expertesa, criteri i coneixement. La percepció de risc genera valor

Responsabilitat. Tot sovint, el client no compra un informe, compra que un tercer assumeixi la responsabilitat. Donar la cara, jugar-se el coll i fins a l'extrem de la responsabilitat jurídica.

Informació no digitalitzada. Mentre hi hagi informació rellevant que expliqui el context o el problema i que no està incorporada en bases de dades digitalitzades.

Fer que les coses passin. Una anàlisi pot ser excel·lent i una recomanació correcta, però entre saber què cal fer i aconseguir que passi hi ha bona part de la realitat de les organitzacions. Implementar, coordinar equips, fer seguiment, controlar, gestionar resistències, detectar desviacions, corregir i tornar a decidir. Intervenir sobre la realitat.

Relació amb persones. Escoltar, entendre, comunicar, negociar, generar confiança, detectar allò que no s'està dient o acompanyar una decisió difícil són activitats que formen part del valor.

Sense voler fer un llistat exhaustiu, aquestes poden ser algunes de les competències que guanyaran valor. Només fa uns anys la programació semblava una de les competències de més valor i amb més futur. Tot i que continua sent útil, la IA està transformant totalment aquesta competència. L'exemple és un bon recordatori de la incertesa del moment. No es pot saber quines competències guanyaran valor, ni tampoc per quant de temps.

Precisament per això, al llistat anterior de competències cal afegir-hi l'atenció als canvis, la capacitat d'aprendre i desaprendre, d'adaptar-se i, en la mesura del possible, anticipar-los. Capacitat d'Adaptació. Com es pot veure, aquest desplaçament va molt més enllà d'unes determinades competències.

Si una part del preu es justifica amb hores de treball especialitzat i ara es pot produir molt més ràpidament, caldrà revisar processos, equips, costos i preus. I, sobretot, què és allò pel qual el client estarà disposat a pagar. I per tant, cal revisar "què estem venent realment?" hores? Coneixement? Criteri? Confiança? Una signatura? Responsabilitat? implementació?

I el mateix passa dins de les empreses a l'hora de veure què aporta cada persona. "A qui hem de contractar?" o des del punt de vista del treballador: "per què algú m'hauria de pagar un sou?". "Això ja m'ho fa la IA." Serà cert cada vegada per a més activitats.

La revolució de la IA és fer més coses, més ràpidament i amb menys recursos. És decidir quines eines incorporar o quines tasques poden automatitzar. Però a més és una revolució del valor: canvia allò que els clients perceben com a valuós i pel que estan disposats a pagar. Canvia què han de vendre les empreses, quins professionals necessiten i què s'espera de les persones que hi treballen.

Per això, cada vegada que algú digui "això ja m'ho fa la IA", potser hauria de fer-se una segona pregunta: "Si això ja m'ho fa la IA, quin valor aporto jo?". I potser la paradoxa és que, mentre cada vegada resulta més fàcil identificar tot allò que pot fer la IA i diem tranquil·lament "això ja m'ho fa la IA", hauríem de començar a preguntar-nos si, gairebé sense adonar-nos-en, és la IA qui s'està menjant el nostre valor.