La consolidació fiscal és un règim especial de l'Impost de Societats que permet que diverses societats pertanyents a un mateix grup tributin, a efectes fiscals, com un únic contribuent. El seu principal atractiu consisteix a compensar els beneficis obtinguts per unes entitats amb les pèrdues generades per altres, amb determinats límits, així com eliminar temporalment determinats resultats procedents d'operacions internes. No obstant això, la seva aplicació també implica més obligacions formals, responsabilitat solidària i una gestió més complexa.

1. Àmbit d'aplicació. El règim de consolidació fiscal és voluntari i pot ser aplicat pels grups de societats que compleixin les condicions establertes a la Llei de l'Impost de Societats. El grup fiscal estarà format, amb caràcter general, per una entitat dominant i totes les entitats dependents residents en territori espanyol que s'hagin d'integrar obligatòriament al perímetre. L'entitat dominant pot ser: una entitat resident a Espanya, subjecta i no exempta de l'Impost de Societats; una entitat no resident, sempre que tingui personalitat jurídica, estigui subjecta i no exempta a un impost de naturalesa idèntica o anàloga i no resideixi en una jurisdicció no cooperativa (en aquest cas, la dominant estrangera no s'integra al grup fiscal espanyol, que estarà constituït per les seves entitats dependents residents, i s'ha de designar una entitat representant); un establiment permanent situat a Espanya, respecte de les societats les participacions de les quals estiguin afectes a aquest establiment. Dins del grup s'han d'incloure obligatòriament totes les societats dependents que compleixin les condicions legals. Per tant, no és possible seleccionar únicament les societats la incorporació de les quals resulti fiscalment més convenient. La Llei exclou, entre d'altres, les entitats: exemptes de l'Impost de Societats; les declarades en concurs de creditors; les que es trobin en causa de dissolució per pèrdues (llevat que la situació patrimonial sigui esmenada en el termini legalment previst); les sotmeses a un tipus de gravamen diferent de l'aplicable a l'entitat representant; o l'exercici social de les quals no es pugui adaptar, per imperatiu legal, al de l'entitat representant.

2. En què consisteix el règim especial de consolidació fiscal? Quan s'opta per aquest règim, el grup fiscal passa a tenir la consideració de contribuent de l'Impost de Societats. Les societats que l'integren continuen conservant la personalitat jurídica i la comptabilitat individual, però deixen de tributar separadament per aquest impost. La base imposable consolidada es determina mitjançant la suma de les bases imposables individuals de totes les entitats del grup; es practiquen les eliminacions i incorporacions corresponents a les operacions realitzades entre entitats del grup; s'apliquen, a l'àmbit del grup, les reserves fiscals, les bases imposables negatives pendents, les deduccions i les bonificacions que corresponguin.

3. Requisits per aplicar-lo. L'aplicació del règim exigeix complir tant requisits estructurals com formals:

• Requisits de participació. L'entitat dominant ha de posseir, directament o indirectament, almenys el 75% del capital de les dependents -o el 70% en els supòsits de societats cotitzades- i la majoria dels seus drets de vot. Aquests requisits han de concórrer des del primer dia del període impositiu i s'han de mantenir durant tot l'exercici.
• Acord de totes les entitats. Totes les societats que hagin de formar part del grup fiscal han d'aprovar l'aplicació del règim durant el període impositiu immediatament anterior a aquell en què s'hagi de començar a aplicar.
• Comunicació a l'Administració tributària. L'entitat representant ha de comunicar l'opció a l'Agència Tributària abans de l'inici del període impositiu en què es pretengui aplicar la consolidació fiscal.
• Aplicació indefinida. Un cop exercitada l'opció, el règim s'aplica indefinidament mentre es mantinguin els requisits legals i no es renunciï expressament.
• Incorporació obligatòria de noves entitats. Les societats que posteriorment adquireixin la condició de dependents s'han d'integrar obligatòriament al grup amb efectes des del període impositiu següent. Les societats de nova constitució s'incorporen des de la constitució, si compleixen els requisits exigits.

4. Avantatges del règim especial. El principal avantatge és la possibilitat de compensar immediatament els resultats positius i el 50% dels resultats negatius generats per les diferents societats durant el mateix període impositiu. El 50% restant es compensarà en els següents 10 anys. Això evita que una societat pagui l'impost pels beneficis mentre una altra entitat del grup acumula pèrdues que no podria aprofitar fins a exercicis posteriors. Entre els altres avantatges destaquen:

• Diferiment de resultats interns. Les rendes generades en determinades operacions intragrup s'eliminen i no tributen fins que es realitzin davant de tercers o procedeixi la seva incorporació. Si una societat ven un actiu a una altra entitat del grup obtenint un benefici, aquesta renda es pot eliminar de la base imposable consolidada mentre l'actiu romangui dins del grup. La renda s'incorporarà quan el resultat es realitzi davant de tercers o quan sigui procedent d'acord amb les normes de consolidació. Es tracta, doncs, d'un diferiment de la tributació, no d'una exempció definitiva.
• Aprofitament conjunt de deduccions i bonificacions. Les deduccions generades durant la vigència del grup s'apliquen sobre la quota consolidada, fet que en pot facilitar la utilització.
• Absència de retencions intragrup. No estan subjectes a retenció els dividends, interessos i altres rendes satisfetes entre societats del grup fiscal, cosa que simplifica els fluxos financers interns.
• Centralització de la gestió tributària. El deute de l'Impost sobre Societats i els seus pagaments fraccionats els liquida conjuntament l'entitat representant.
• Millor reflex de la realitat econòmica. Quan les societats operen com una única unitat empresarial, la tributació consolidada pot representar de manera més fidel la capacitat econòmica global del grup.
• Operacions vinculades. Els grups de societats en règim de consolidació fiscal estan exceptuats de l'obligació de disposar de la documentació sobre les operacions vinculades.

5. Conclusió: La consolidació fiscal pot ser especialment beneficiosa per a grups amb societats que presenten resultats dispars, un volum rellevant d'operacions internes o una estructura financera i empresarial veritablement integrada. La compensació de resultats, el diferiment de rendes intragrup i l'aplicació conjunta de determinats límits poden proporcionar importants avantatges financers i fiscals. Tot i això, no s'ha d'entendre com un mecanisme automàtic d'estalvi. La responsabilitat solidària, la tributació mínima, les limitacions aplicables als crèdits fiscals anteriors i les obligacions documentals poden neutralitzar una part dels beneficis. Abans d'optar pel règim resulta recomanable elaborar una simulació fiscal plurianual que contempli, almenys, les previsions de beneficis i pèrdues, les bases negatives i deduccions pendents, l'endeutament, les operacions intragrup i els possibles canvis al perímetre. En consolidació fiscal, com en tantes decisions tributàries, el veritable estalvi no és triar el règim més sofisticat, sinó el que millor encaixa amb la realitat i l'evolució prevista del grup.