Editorial

Sí, som una potència turística. I què?

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

Titular del comunicat oficial del govern de la Generalitat sobre les noves dades de despesa dels turistes que visiten Catalunya: "Els turistes gasten més que mai a Catalunya i es consolida l'aposta per la qualitat per davant de la quantitat" (Santi Vila, Conseller d'Empresa). Suposo que el perspicaç lector coincidirà amb mi que és simptomàtic que un membre d'un govern de tall lliberal -com a mínim la meitat de la que el solvent comodí Santi Vila forma part- hagi d'usar tants matisos per defensar un sector que és responsable d'una part molt important de la riquesa del país. Simptomàtic d'una contagiosa epidèmia ideològica, la turismofòbia, que fa molt de temps que amenaça en debilitar-nos, però que aquest estiu està arribant a quotes mai vistes, amb el debut de la guerrilla urbana contra el sector, un escamot que compta -no ho oblidem- amb representació parlamentària.

Catalunya és una potència turística, en volum de visitants i en despesa. I què? Per sol i platja, i (que no però) per cultura, gastronomia, diversitat d'oferta i posicionament, sobretot a partir de 1992. I tot això vol dir quantitat de visitants. I, si fem les coses bé, també qualitat. Com s'està demostrant amb exemples de transformació com el de la Costa Daurada. El turisme és ja troncal a l'estructura econòmica del país, un sector caigut del cel (en forma de bon temps) des de fa més de mig segle. Però no només per això, perquè també l'han construït moltes iniciatives empresarials, més ambicioses o més modestes.

El turisme no és un problema, és un actiu. I cal dir-ho -i sobretot gestionar-ho políticament- sense complexos. Però no és innocu, tot i que els seus inconvenients van per barris. I ja que parlem de barris, el turisme no els mata: bona part dels sous dels seus veïns en provenen directa o indirectament. Potser hem d'assumir que determinats barris de determinada ciutat no han de ser residencials, en benefici de la creació de riquesa general que comporta el turisme. Sóc conscient que aquest és un tema espinós i no em correspon a mi decidir-ho. Però sí al govern que té ara aquesta ciutat, que és molt sensible al tema. Una bona oportunitat perquè demostrin la seva habilitat política (i la seva responsabilitat) per aprofitar una part dels ingents recursos que genera el turisme per pal·liar els seus danys col·laterals (i altres problemes socials no atribuïbles a la nova versió de Satanàs). I fer-ho sense deixar a l'atur una part important dels seus ciutadans, alguns d'ells segurament votants del partit que lidera el govern municipal. I tot plegat, sense matar la gallina dels ous d'or. Perquè això, com diria aquell enyorat president del Barça (sobretot per la seva dimensió lúdica), ja ho sap fer la meva portera. Sorolls, terrasses, llicències, mobilitat, civisme... Tot és gestionable, si s'assumeix el repte.

El poeta britànic William Cowper escrivia el segle XVIII uns alliçonadors versos: "The poplars are felled, farewell to the shade" ("Han tallat els arbres, acomiadeu-vos de la seva ombra"). L'ombra del turisme -en termes de llocs de treball i recaptació- és molt agradable. Esperem que ningú se l'emporti pel davant.