Editorial

Felicitat a les organitzacions: una qüestió de ROI

La felicitat és una inversió amb retorn; cal dialogar amb les persones que formen part de la nostra organització, perquè és una variable massa subjectiva com perquè les receptes màgiques funcionin 'urbi et orbi'

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

Després de diverses entregues dedicant aquest espai a la (encara) complexa situació política, i conscient que tocarà tonar-ne a parlar, els/em concedeixo una treva. I ja que volem descansar, fem-ho bé: parlem de la felicitat. L'excusa és la jornada Motivation Day, organitzada el passat 15 de gener a firaReus, en la que vaig tenir l'honor de participar com a moderador. Es tractava de reflexionar i posar sobre la taula els beneficis que per a les organitzacions té comptar amb persones felices. I, per tant, la conveniència de, en la mesura del que sigui possible, promoure-la. Diversos experts i casos d'èxit van evidenciar que les 'empreses felices' són més eficients, més productives, més innovadores. En definitiva, millors.

A les pàgines 14 i 15 d'aquest mateix número, Javier Fañanás, de la consultora Smart Management, els dissecciona el tema amb el seu mestratge habitual, sempre a mig camí de la ironia, el sarcasme i la lucidesa. Per part meva, unes reflexions deliberadament epidèrmiques. Els confesso que, tot i estar convençut de les bondats de les organitzacions formades per persones optimistes, vitals i (més o menys) felices, era, abans del Motivation Day, molt escèptic respecte a què poden fer les empreses per nosaltres en aquest camp. Sóc d'un sector molt estoic en el que, com en tants d'altres, feliç s'hi ve de casa. O, directament, es considera que la felicitat està sobrevalorada i el que es posa en el punt de mira és la glòria professional (com si aquesta no fos una forma de felicitat).

Després d'escoltar els diversos ponents, però, i sense negar que un és i ha de ser el principal gestor de la pròpia felicitat, als assistents ens va quedar clar que hi ha motius perquè les empreses estiguin molt interessades en afavorir-la. I no precisament per raons humanitàries. Diversos estudis aporten proves estadístiques dels beneficis que per a les organitzacions tenen les persones que experimenten aquesta sensació tan poc mesurable: un 30% més de productivitat, un 80% més d'esforç, un 57% menys de rotació... És, doncs, una qüestió de ROI.

D'aquesta jornada en va sortir una idea central: la felicitat és una inversió amb retorn i, per afavorir-la des de l’empresa, cal dialogar amb els treballadors. És de sentit comú que els canvis que cal introduir per aconseguir un objectiu d'aquesta naturalesa no es puguin imposar. La felicitat és una variable massa subjectiva com perquè les receptes màgiques funcionin urbi et orbi. A més, la felicitat pot ser, també, contraproduent, si es regala satisfacció de manera gratuïta.

La pregunta és, doncs, com fer-ho? Elsa Punset, experta en el tema, defensa que la felicitat és "absència de por". Una altra erudita, Tali Sharot, neurocientífica del University College of London, l'associa a les expectatives. Traduït a l'empresa: estímuls, reptes, objectius, recompenses, desenvolupament, carrera... I això sí que està en mans d'una bona gestió de persones. A banda de la terna clàssica dels estudis científics sobre la qüestió: bon ambient, conciliació, salari. I aquí també si poden fer coses, (R)OI?