Editorial

Àsia ens mira

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicador.cat

No és cap secret que en els darrers anys el centre de l'economia mundial s'ha desplaçat cap al continent asiàtic, un procés que tot fa preveure que seguirà accentuant-se. Les grans economies asiàtiques són responsables del 60% del creixement mundial, una evidència que està reubicant molts centres de gravetat geopolítics i geoeconòmics. I que fa que les grans inversions a Occident comencin a tenir un accent cada cop més asiàtic.

La inversió de Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp per fabricar elecfoil -uns filaments de coure que s'utilitzen per fer bateries per a vehicles elèctrics- n'és un exemple. Un moviment empresarial que no és menor, per l'envergadura del centre de producció planificat i perquè ha posat Tarragona al mapa dels inversors d'aquest país. Tant és així, que el XV Fòrum Espanya - Corea portarà una trentena d'empresaris d'aquest país a la Cambra de Comerç de Tarragona, una gran oportunitat per a les nostres comarques. Sense anar més lluny, a l'edició 2022, celebrada a Seul, Pedro Sánchez va pactar portar cap a Espanya una fàbrica de semiconductors que, per cert, encara no té ubicació.

L'aposta de Lotte per Tarragona no ha estat casual. La disponibilitat de sòl industrial a un preu competitiu, l'aigua, les possibilitats de desplegament d'energia verda i, també, la proximitat dels productes químics que necessiten per als seus processos han decantat la balança. El 2026, Lotte començarà a subministrar elecfoil als seus clients europeus i, si la cosa va bé, podria triplicar les xifres dels 400 milions d'inversió i els 200 llocs de treball. No els vindria malament que acabéssim, d'una vegada per totes, el Corredor Mediterrani, que facilitaria i abaratiria la sortida de l'elecfoil cap a Europa. Potser serviria de reclam per a altres empreses del sector auxiliar de l'automòbil, molt propens a clusteritzar-se a les zones on es donen les condicions adequades tan a nivell productiu com logístic.

La vella -i orgullosa- Europa va veure inicialment l'emergència asiàtica com una oportunitat de fabricar productes a baix cost i vendre'n una part a aquests nous mercats. Però Àsia ja és molt més que això. Les pròpies polítiques d'autonomia estratègica de la Unió Europea -que tracten de corregir la dependència europea en qüestions tan fonamentals com la fabricació de semiconductors- han acabat acceptant que la millor manera de deixar de dependre d'Àsia en determinats subministraments és convidar-los a fabricar aquí. Per tot plegat, Àsia ens mira. Posem-nos guapos.