Les prediccions econòmiques dels principals organismes i serveis d'estudis internacionals es basen en moltes variables de caràcter tècnic, però sempre hi ha un component aleatori que pot fer trontollar qualsevol previsió. En els darrers anys hem tingut tants elements distorsionadors (pandèmia de Covid-19, guerra a Ucraïna i ara també a Gaza, problemes en els cadenes de subministraments i en el tràfic marítim etc.) que es fa quasi impossible parlar de perspectives fiables.

Un cop superada la forta crisi d'inflació durant el 2023, que ens ha portat a tenir uns tipus d'interès en nivells no vistos en molt temps, ara els bancs centrals hauran d'anar ajustant les seves restrictives polítiques monetàries i els interessos baixaran. La velocitat i la intensitat d'aquesta reducció vindran condicionades per les dades de cada bloc econòmic sobre preus, producció, ocupació, balances exteriors etc. Els nivells de l'Euribor als diferents terminis ja avancen la relaxació progressiva dels interessos, tot i que això sempre triga uns mesos en reflectir-se a l'economia real. Als mercats financers els "experts" auguren un increment moderat de les Borses (més o menys com pronostiquen cada inici d'any). En qualsevol cas, com sempre, el més assenyat és ser prudent en les decisions d'inversió i de finançament.

El món s'enfronta a uns reptes globals extraordinaris (a més de forma simultània): canvi climàtic, desigualtats socioeconòmiques, irrupció de la intel·ligència artificial, crisis migratòries, retallada generalitzada de llibertats i creixents tensions militars entre potències nuclears. A més durant el 2024 tindran lloc eleccions en molts països de primer ordre en l'escenari mundial i això sens dubte condicionarà les seves polítiques econòmiques i dificultarà la consecució del que hauria de ser el objectiu primordial comú: aconseguir la pau i la prosperitat del conjunt de països.

Els models predictius dels serveis d'estudis més rellevants (públics o privats, nacionals o internacionals) apunten a un creixement global feble al 2024. L'element comú a tots els anàlisis es la forta incertesa, donat l'entorn geopolític. Per a Espanya es preveu un creixement del PIB sobre el 1,5% (el doble que la zona euro), una taxa d'atur al voltant d'un 11% (que continua quasi doblant la mitjana de la UE) i un IPC lleugerament superior al 3%. El dèficit públic, el deute sobre PIB, la redistribució de la riquesa i la productivitat continuaran sent assignatures pendents de la nostra economia, encara que alguns indicadors relacionats hagin millorat en el darrer any. Aquestes dades són prou extrapolables a nivell català i també de la nostra demarcació. Tanmateix la inestabilitat política de les diferents administracions públiques (amb governs amb clares minories) també poden suposar un fre a l'hora de prendre decisions valentes en termes fiscals, laborals i pressupostaris.

En un entorn més proper, l'economia tarragonina no és aliena a la incertesa global. Als problemes estructurals tradicionals (com per exemple la manca d'infraestructures i la dualitat en el mercat de treball) s'han de sumar de nous, com els efectes derivats de la persistent sequera, que afecta el sector primari però també al conjunt de l'economia. Cal fer un esforç de col·laboració entre el sector privat i el públic per tal d'optimitzar la nostra força en la indústria (un 20% del PIB del Camp de Tarragona) i el turisme i aprofitar els fons Next Generation, les recents inversions i els projectes dinamitzadors del territori. Ens trobem en un moment de grans reptes en aquest 2024... que poden ser oportunitats de futur si ho sabem gestionar correctament.