En temps d'incertesa, un motor econòmic com el Port de Tarragona és un tresor per a un territori. Les xifres de creixement en tràfics de 2023 són un bon indicador, tot i que l'impacte del Port sobre l'economia tarragonina va molt més enllà de les fluctuacions de les mercaderies. El seu president, Saul Garreta, fa balanç en aquesta entrevista del seu primer any al capdavant de l'Autoritat Portuària de Tarragona i posa la mirada cap un futur on identifica "grans oportunitats" que passen per completar les transformacions en què ell i el seu equip ja treballen des de fa mesos. Reptes com la sostenibilitat, la descarbonització, la transformació energètica o l'economia circular són, a banda de compromisos ètics, els drivers estratègics del creixement del Port i de la seva influència en el desenvolupament econòmic de les comarques tarragonines.
Quin balanç fa del seu primer any al capdavant del Port de Tarragona?
A nivell personal, és un privilegi haver tingut l'oportunitat de presidir una organització com aquesta. Primer que res, per la gent que fa que això funcioni. Els presidents posem èmfasi en alguns aspectes, deixem un segell personal, però els que impulsen el Port és el personal de l'APT i de les més de 90 empreses de la comunitat portuària. M'he sentit útil i motivat per ser part de l'actual transformació en un moment molt interessant per al Port i per al Camp de Tarragona.
Vostè sempre posa èmfasi en aquest impacte del Port sobre el territori. En quins camps concrets s'articula aquest impacte?
Des del Port es pot influir en moltes àrees importants per a la ciutat i per al territori. Crec en la gestió pública i en la seva capacitat de construcció. El repte més important que tenim al davant a tot el món és el canvi climàtic. I molt concretament, frenar els seus efectes i impulsar mesures per minimitzar-lo. És un repte que no és marginal, ocupa un lloc central en qualsevol organització. Treballar a favor de l'economia també ha de ser treballar a favor de la vida.
Què pot fer-hi el Port en aquest repte global?
Moltes coses. Ser més eficient a nivell ambiental, que els combustibles dels vaixells siguin de baixes emissions o neutres, estar electrificat amb energia que ve de les renovables i de proximitat, etc. Si aconsegueixes tot això, l'impacte es transfereix més enllà del teu entorn immediat. I no fer res no és una opció. Hem d'extremar l'enginy i la responsabilitat per influir i enfrontar-nos a aquests reptes.
El Port de Tarragona té uns grans volums de mercaderies petroquímiques, un sector que té davant seu el repte de descarbonitzar-se. Es pot convertir aquesta amenaça en oportunitat?
N'estem convençuts. Efectivament, la meitat dels nostres tràfics són hidrocarburs, i sabem que aquestes mercaderies aniran a menys. Però en volem fer virtut i entrar en nous vectors energètics com l'hidrogen verd o l'economia del CO2, per posar dos exemples. Desenvolupar tot això és una gran oportunitat. Si fem bé les coses sortirem molt reforçats a nivell global. Hem de ser referents en aquestes noves tecnologies i els tràfics que se'n deriven. Tenim un clúster químic al voltant del qual hem acumulat molta experiència i coneixement i això ens permet situar-nos molt bé per treballar per la sostenibilitat, la transició energètica i l'economia circular, amb el Port com un motor principal de tot plegat. Hem de ser part d'aquest procés de transició cap a aquest nou model.
Acollir la seu de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya és un bon símptoma en aquest propòsit...
Efectivament, i no només això. També volem convertir l'antic Port Esportiu en un hub d'economia blava, un viver d'empreses que innovin en tot allò que té a veure amb el mar. A banda de la regeneració urbanística que suposarà, aquest ecosistema business eco friendly ha de ser capaç de crear riquesa i aportar propostes també connectades a aquests reptes ambientals que tenim.
Si parlem de tràfics, el 2023 sembla que es tancarà amb un creixement al voltant del 6%, sobretot gràcies als cereals, una de les mercaderies estrella al Port de Tarragona...
Els creixements sempre són importants, però la clau és que siguin sostenibles, també econòmicament parlant. Sempre estem entre el 4t i el 7è port de l'Estat per volums. Les oscil·lacions conjunturals formen part de la normalitat: la càrrega general, per exemple, està baixant, però millorem resultats en aquest segment dels cereals. Això és conseqüència de les males collites a Espanya, que fan que haguem de portar cereals des d'Ucraïna, Brasil, Estats Units, Argentina... provocant-nos un creixement conjuntural. Però la clau de la nostra competitivitat i del nostre creixement futur és estar descarbonitzats, tenir bons serveis, millors connexions logístiques, més volums de transport per ferrocarril... I en això treballem, per ser més competitius al nostre hinterland. És el camí per estar més diversificats.
Han recuperat la concessió a DP World, l'operador que explotava la terminal de contenidors. Per què?
Era la nostra obligació, perquè els resultats no eren els previstos en aquesta concessió. Quan hi ha una concessió d'una terminal, hi ha unes condicions tècniques que marquen uns tràfics mínims, que en el cas de DP World s'han incomplert reiteradament. Estàvem en l'obligació de caducar la concessió. Llavors ens hem plantejat si amb dos gegants en aquest segment dels contenidors com Barcelona i València aquí al costat realment hem de competir. Seguirem diversificant i captant nous tràfics, però estem en ple procés de reflexió sobre com aprofitar aquesta terminal, gràcies al valor afegit que aporten les importants infraestructures que estem impulsant.
En aquest sentit, ara que ha tenim Govern, quina carta dels Reis fan a l'Estat per seguir millorant les infraestructures que atreuen els tràfics?
El tema principal és que, si apostem per la descarbonització, les mercaderies han d'anar cada cop més per ferrocarril, amb combois de 750 metres, que no necessiten grans velocitats, però si línies amb molta capacitat. Necessitem que ens desdoblin la línia Tarragona - Saragossa per potenciar el sector agroalimentari i no col·lapsar el Port. Perquè les empreses siguin competitives i els preus que paguen els ciutadans pels productes no repercuteixin aquests costos. Els deures s'estan fent, però molt lentament: havíem de tenir el 30% de tràfics per ferrocarril el 2030 i estem al 4%, per tant farem tard, però no hem de defallir i hem de ser capaços d'arribar a aquest objectiu el 2035 i al 50% el 2050.
Què pot suposar la gran inversió de la multinacional sudcoreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp en un sector com el de les bateries de vehicles elèctrics?
És molt important, perquè són apostes empresarials amb una gran capacitat de tracció per a altres activitats. Hem participat a la trobada de la Cambra de Comerç de Tarragona amb representants de Corea del Sud i hem pogut constatar el gran interès d'aquest país en el nostre territori. Estem a una ubicació privilegiada per temes energètics i podem atreure moltes inversions. Realment estem en un moment d'oportunitat. Hem de saber aprofitar-ho, tenim bones cartes per jugar en un moment de canvi de paradigma.
Com creu que evolucionarà la conjuntura econòmica aquest 2024?
Des del punt de vista dels nostres tràfics, crec que el factor collites seguirà igual i, per tant, els cereals seguiran a un ritme molt important. De fet, hem encarregat un estudi de prospeccions climatològiques per avaluar totes les conseqüències que el canvi climàtic té en aquestes dinàmiques. Els hidrocarburs seguiran mantenint-se durant un temps llarg a nivells semblants. A nivell de territori, tenim empreses més eficients i cada cop més exportadores i aquesta dinàmica continuarà. D'altra banda, penso que el 2024 podem tenir noves inversions que vinguin de fora, som un territori molt atractiu i això ho hem de posar en valor per atreure apostes empresarials a favor d'aquest canvi que viu el planeta. Auguro també que la preocupació de la societat per l'emergència climàtica s'incrementarà i això farà que les organitzacions accelerin també les seves decisions.