El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que les hipoteques IRPH poden ser abusives

La sentència de la justícia europea obre la porta a indemnitzacions milionàries als consumidors afectats i contradiu una resolució del Suprem, que considerava que no hi havia abús

Una imatge de l'edifici del TJUE. FOTO: ACN.
Redacció / Tarragona

El sobrecost total, segons l'associació Asufin, es tradueix en un impacte econòmic de 25.000 milions d'euros. Els bancs, però, estimen que la xifra no arriba als 17.000 milions, mentre que Goldman Sachs apunta que l'anul·lació d'aquesta clàusula podria arribar a costar fins a 44.000 milions als bancs.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública una sentència en relació a les hipoteques referenciades amb IRPH que pot suposar un cop molt dur a les entitats bancàries. Segons l’alt tribunal europeu, aquestes hipoteques poden ser abusives i insta els tribunals espanyols a "assegurar-se del caràcter clar i comprensible" de les clàusules de contractes des préstecs hipotecaris i a "substituir-les" en cas que siguin considerades abusives amb l'objectiu de "protegir els consumidors". El TJUE contradiu així la decisió del Tribunal Suprem, que considera que els préstecs hipotecaris referenciats a l'IRPH no poden sotmetre's a control judicial perquè no impliquen cap abús per part dels bancs. La sentència de la justícia europea obre la porta a indemnitzacions milionàries als consumidors afectats.

La comprensió de les clàusules serà el gran cavall de batalla de les entitats financeres perquè el TJUE deixa en mans dels tribunals espanyol dictaminar si les hipoteques amb IRPH són "clares i comprensibles". Segons el TJUE, les clàusules han de ser "comprensibles" per a un "consumidor mitjà".

A l’estat només nou Audiències Provincials han donat la raó als consumidors. Una d’elles és la de Tarragona que arran d’un cas d’un ciutadà reusenc el 2018 que va recuperar 2.000 euros en la seva hipoteca, ha canviat el criteri i resol a favor del ciutadà.

Indemnitzacions milionàries

Aquesta sentència, que podria comportar compensacions milionàries als usuaris, el focus d’atenció se centra en les demandes obertes envers aquesta causa. Entre aquests hi ha dues demandes col·lectives de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) contra BBVA i Banc Sabadell presentades a Biscaia i Alacant, una individual contra Kutxabank a Bilbao, una altra contra el Santander a Barcelona i tres contra CaixaBank a Vilanova i la Geltrú, Palma del Condado i Madrid.

Segons Asufin, els hipotecats amb l'índex IRPH han pagat un sobrecost de 25.000 euros des del 2004, uns 165 euros de més en les quotes mensuals dels seus préstecs hipotecaris. El sobrecost total, segons l'associació, es tradueix en un impacte econòmic de 25.000 milions d'euros. Els bancs, però, estimen que la xifra no arriba als 17.000 milions, mentre que Goldman Sachs apunta que l'anul·lació d'aquesta clàusula podria arribar a costar fins a 44.000 milions als bancs.

El cas dels préstecs hipotecaris amb IRPH ha arribat a la justícia europea després que el jutjat de primera instància número 38 de Barcelona suspengués un procediment sobre aquesta qüestió al febrer del 2018 i elevés al TJUE diverses qüestions prejudicials qüestionant la decisió que havia pres el Tribunal Suprem només tres mesos abans, en la qual deia que utilitzar com a referència l'IRPH no implicava cap abús per part dels bancs.

L'IRPH és un índex oficial elaborat pel Banc d'Espanya i és el segon més utilitzat en les hipoteques a Espanya després de l'euríbor. Es calcula a partir de la mitjana dels tipus d'interès dels crèdits hipotecaris que són atorgats pel conjunt del sector financer, mentre que l'euríbor està relacionat amb els préstecs entre bancs.