Les màquines prenen decisions com si fossin potents cervells humans amb una capacitat quasi il·limitada de memòria i raonament. Algoritmes substituint el que fins ara han decidit directius, tècnics o experts. I encertant-la sempre. Realitat o ciència ficció? Intel·ligència artificial o aprenentatge automàtic? Els qui treballen desenvolupant la intel·ligència artificial (IA) analitzen els canvis revolucionaris que venen però alerten de les limitacions. El factor humà, sobretot el sentit comú, encara no tenen substitut, i segurament no el tindran mai. Per molt potents i intel·ligents que suposadament siguin les màquines. L'ètica i la legalitat també entren en joc.
Darrera de notícies d'impacte que ens avancen un futur dominat per les màquines, amb la substitució de milions de llocs de treball al món, com si estiguéssim en una pel·lícula, hi ha una realitat en un procés de transformació a cop d'intel·ligència artificial i de la ciència de les dades. Sí, però encara amb moltes barreres i desafiaments no resolts. Un exemple, la conducció autònoma, que alguns gurus van assegurar que ara ja seria una realitat implantada massivament a autopistes i vies ràpides però que ha topat amb problemes i limitacions.
El principal obstacle, que les màquines encara no saben imitar el sentit comú i el raonament humà en la presa de decisions, com aturar-se per una maniobra imprevista d'un vianant o un ciclista, o bé reaccionar davant d'una frenada sobtada del cotxe de davant, amb imatges que els algoritmes processen de forma errònia i acaben confonent.
El coneixement, humà, és la millor manera d'apropar-se a una realitat en plena transformació. Roger Guimerà, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), del Departament d'Enginyeria Química de la URV, va impartir fa pocs dies una conferència per parlar de les fortaleses i els perills de l'ús de la ciència de dades i la intel·ligència artificial. El tema genera tant interès que va atreure una gentada a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus.
Es comencen a donar les condicions per la implantació massiva d'una tecnologia disruptiva que pot ser que ens canviï la vida a tots. Darrera d'aquest plantejament inicial, el doctor Guimerà apropa i desmunta a base de coneixement alguns mites. "Utilitzar ordinadors per prendre decisions de forma racional, aquest és el meu somni del que hauria de ser la intel·ligència artificial", adverteix, d'entrada.
"Els sistemes d'IA aprenen a partir de milions d'exemples. No tenen intuïció, aprenen a partir dels exemples que els hi donem els humans. No és un aprenentatge com el que fem quan llegim", adverteix Guimerà. Altres veus expertes, com la de l'Aïda Valls (URV), doctora en Intel·ligència Artificial, directora del grup de recerca Itaka, ajuden també a posar context. "És un error pensar que les màquines actuals poden tenir consciència. Són xips i bits". Membre del consell rector de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, Valls recorda la transformació viscuda en gairebé tres dècades i relaciona directament els avenços actuals en la "potència" dels ordinadors.
El futur, a través dels canvis i innovacions del dia a dia, dirà si la IA serà realment una intel·ligència general, capaç de resoldre problemes com un súper cervell humà o si, en canvi, com defensa una part de la comunitat científica, seguirà sent una intel·ligència feble, parcial i especialitzada, que servirà per resoldre problemes i feines concretes amb solucions trencadores però limitades en un determinat àmbit, com fa el XatGPT processant textos a tota màquina.
"La majoria d'avenços hi són perquè se'ls ha ensenyat de forma molt intel·ligent, com el XatGTP", sosté Guimerà. És a dir, l'enginy humà i la seva capacitat per inventar i crear sistemes informàtics d'aprenentatge gairebé automàtic en àrees determinades. I és justament aquí on sorgeixen part de les limitacions de la IA. Són, per tant, tasques molt específiques. "Tenen elements en comú, darrera hi ha científics que han tingut una idea brillant", reflexiona Guimerà. "La IA és una revolució però la idea de màquines que podran fer el que fa un cervell humà, ho sentim des dels anys seixanta", afegeix. "Els avenços arriben gràcies a la recerca de maneres noves d'entrenar el sistema".
Un tsunami que transformarà també, de fet ja ho està fent, el món de l'educació i l'aprenentatge humà. Per alguns prohibir el XatGTP seia com haver volgut prohibir el corrector ortogràfic, una eina d'ús general, indiscutiblement útil, que ara mateix està fent servir qui us escriu aquest article.