El sector turístic de la Costa Daurada registra 19 milions de pernoctacions i 5,4 milions de visitants aquest 2023

El mercat irlandès creix més d'un 40% respecte al 2019 i substitueix el rus en una temporada "satisfactòria"

Redacció / Vila-seca

El sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre ha registrat 5.430.354 visitants aquest 2023. Això suposa un 1,3% més respecte al 2019 i un 2,4% pel que fa a l'any passat. Malgrat l'augment de turistes, les pernoctacions no han superat les xifres prepandèmiques i s'han xifrat en 19.949.248, el que representa un 3,2% menys respecte abans de la covid. El mercat irlandès ha estat el que més ha crescut, amb més d'un 40% des del 2019 i s'ha convertit en el substitut del turisme rus. Aquest dimarts, la presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, ha valorat que la temporada ha estat satisfactòria, tot i que les estades hagin estat més curtes.

El sector turístic de la demarcació indica que els mercats han continuat recuperar-se aquest any, malgrat que no s'han assolit les xifres de rècord, tal com preveien a l'inici de la temporada, les quals volien superar les pernoctacions de l'any 2019. Amb tot, celebren que han rebut més visitants respecte a l'any passat. En concret, el mercat nacional s'ha xifrat en un 53,6% i l'internacional en un 46,4%. L'any 2019, se situaven en el 50,3% i 49,7%, respectivament i, l'any passat, en un 57,7% i en un 42,3%. Alhora, Cabré ha destacat que dels 5,4 milions de visitants, el creixement ha estat més pronunciat a les Terres de l'Ebre, amb 498.400, un 15,5% més respecte al 2019 i un 1,9% més pel que fa a l'any anterior.

"Ens sentim satisfets per la temporada, ha tingut molts alts i baixos", ha afirmat Cabré. La responsable ha recordat que les ocupacions per Setmana Santa i les "bones" reserves dels mesos de maig i juny feien preveure una temporada d'estiu positiva. "Al juliol, l'arrencada va ser lenta, ens vam frenar una mica, hem tingut una tardor amb molta activitat, amb una destinació que es consolida com a destinació de tardor", ha dit. La climatologia i la situació macroeconòmica europea són els principals motius que han influït alhora de no superar les previsions inicials.

Pel que fa a l'estada als establiments de la demarcació, aquesta ha estat més curta i s'ha xifrat en gairebé quatre dies -3,67-, mentre que el 2019 va ser de 3,48 nits. Quant a les pernoctacions per establiments, els hotels de la demarcació han patit una davallada en les pernoctacions del 3,7%, les quals s'han xifrat en 10.000.220. Els càmpings, la reducció ha estat del 1,1% i als apartaments del 7,5%. Respecte a l'any passat, les pernoctacions als hotels han crescut un 6%, als càmpings un 3% i als apartaments han disminuït un 3,8%.

Fort creixement del mercat irlandès

La majoria dels mercats han crescut en pernoctacions respecte al 2019 i ja s'acosten a les xifres prepandèmiques. El nacional, per exemple, ha augmentat un 3,2%, mentre que el francès, el primer del territori, ha crescut un 2,3% i s'ha xifrat en 2.469.314. Els Països Baixos, Alemanya, Itàlia i Portugal també han experimentat un creixement significatiu, amb un 25% en cas dels alemanys o un 39,3% els dels portuguesos. Ara bé, el mercat irlandès és el que ha despuntat més. És el tercer mercat a la demarcació i ha registrat un "fort" creixement amb un increment del 42,9%. Cabré ha explicat que els irlandesos han substituït els turistes russos, els quals, de moment, no esperen recuperar-los. "Els russos no han sortit de vacances, la tendència és de no moure's, continuem sent una destinació agradable i segura, quan tornin a viatjar confiem que vinguin", ha comentat.

L'objectiu: recuperar els turistes britànics

Des de la FEHT indiquen que no s'han recuperat les pernoctacions del mercat britànic, que ha patit una davallada d'un 13,6%. Respecte a les arribades s'han xifrat en 449.272, un 4,9% menys respecte al 2019, tot i que són un 6,8% més pel que fa a la temporada passada. L'objectiu del sector turístic és recuperar-los de cara l'any vinent, ja que es tracta d'un dels mercats més importants de la demarcació. "El mercat britànic s'està recuperant a poc a poc, tenim confiança perquè l'aeroport de Reus ens marca aquesta destinació", ha afegit. Així mateix, pronostica que l'any vinent serà un "bon any".

L'aeroport de Reus recupera les xifres prepandemiques

L'aeroport de Reus ha tancat l'exercici recuperant plenament l'activitat d'abans de la pandèmia i ha superat lleugerament el milió de passatgers, dada que no s'assolia des de 2019. Concretament, entre gener i octubre d'enguany s'han registrat 1.040.303 usuaris, que han viatjat en una de les 23 rutes programades. Vueling, Air Nostrum, Ryanair, Jet2 i TUI han estat les companyies que han operat des d'Irlanda, Bèlgica, Alemanya, França, l'Estat espanyol, Països Baixos i el Regne Unit. L'increment de passatgers ha estat del 14,4% respecte de 2022.

Pel que fa a les previsions, el 2024 operaran nou operadors (Ryanair, Jet2, TUI, TUI Bèlgica, easyJet, Vueling, DER Touristik, Air Nostrum, Travel Solutions) i ho faran en les 26 rutes programades, a través de 42 connexions, donat que algunes són operades per més d'una companyia. Així, l'equipament estarà connectat amb vuit països, com són el Regne Unit, Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, França, República Txeca i Espanya. En la planificació de 2024 destaca el retorn d'easyJet amb rutes a Londres-Luton i Manchester, l'obertura de vols xàrter cap a Belfast i dues connexions a la República Txeca amb dos nous operadors.

Per l'any que ve, es preveu que augmentin les places ofertades en un 16% respecte a aquest any. A més, la previsió és que s'assoleixin entre 1,1 i 1,2 milions de passatgers. Amb tot, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Carlos Brull, ha explicat que revertir el tancament de les instal·lacions aeroportuàries a l'hivern és difícil, ja que per les operadores no els surt rendible operar-hi en aquest període de l'any. Tot i això, ha assenyalat que des de la Taula Estratègica de l'Aeroport hi treballen.

"No és pot perdre l'oportunitat de Hard Rock"

Preguntats sobre el projecte de Hard Rock, la responsable de la FEHT ha tornat a mostrar el suport de l'empresariat al complex. Cabré ha demanat al Govern que el desencalli i ha assegurat que la seva arribada contribuirà a desestacionalitzar la temporada turística i permetrà atreure nous mercats. "Considerem que un projecte d'aquesta dimensió ens pot ajudar a situar-nos i destacar-nos com una destinació encara més espectacular, és un projecte que ens trencaria la barrera de la desestacionalització, seria un gran salt", ha manifestat. Cabré opina que Hard Rock introduirà el turisme de "shooping", que actualment, és un segment que no tenen.

Malgrat el seu suport, la presidenta de la FEHT ha dit que el complex ha de ser "coherent" amb el territori. "Ho reclamen des del minut zero, ho hem traslladat a la Generalitat, creiem que les inversions no esperen i no hem de deixar perdre aquesta oportunitat i s'ha d'accelerar al màxim, portem massa temps i, ara, estem en una corda molt tensada i ens fa por que es pugui perdre, seria una llàstima", ha etzibat Cabré, després que el PSC hagi pressionat al president Aragonès per desencallar el projecte, ja que va ser un dels acords per aprovar els pressupostos de l'any passat. El projecte té l'oposició d'altres partits, com els dels comuns i la Cup, que demanen que s'aturi.

El sector està al costat de Port Aventura

A banda, preguntada per l'operació d'adquirir la gestió d'un tercer hotel per part de Port Aventura World a Salou, la presidenta de la FEHT ha afirmat que no tenen "res a dir" sobre l'estratègia empresarial del parc d'atraccions i ha asseverat que els donen tot el suport. "Port Aventura és un tractor de la nostra destinació, que seríem sense Port Aventura?", ha dit. "Estem segurs que els passos que ha donat Port Aventura fins ara han estat per sumar, per fer créixer la nostra destinació i no dubtem que no faci passos en aquesta línia, mai han treballat a l'esquena de la destinació", ha expressat. En aquest sentit, ha recordat que la multinacional és un "soci estratègic" de la federació: "Ens sentim vinculats a ells i ells a nosaltres i al territori, tot el que es pugui desenvolupar és per sumar".

Notícies relacionades