Fem una mica de viatge en el temps i veurem com l'any 2006 es feia pública la notícia de la troballa en una cova funerària del Garraf de la que avui encara consta com a la cervesa més antiga d'Europa. En concret a Can Sadurní (Begues, al baix LLobregat). Un descobriment que certificava que els nostres avantpassats consumien cervesa cap l'any 4.200 a/c. S'hi van localitzar concretament restes d'oxalat de calci, la 'pedra de la cervesa' que indicaria la presència d'una cervesa ja madura, juntament amb esquelets silicis de fitòlits d'ordi maltat. Un fet històric que podeu trobar àmpliament explicat en un llibre d¡obligada lectura si us agrada aquest món de la cervesa artesana: "Cervesa i país. Història i cuina de les cerveses catalanes" obra de David Bea, arqueòleg i sommelier de cervesa conjuntament amb David Solé, propietari i cuiner del restaurant tarragoní, el Barquet .

Bea i Solé, a més de presentar-nos tot un seguit de receptes on la cervesa és un dels grans protagonistes en la llista d'ingredients, ens aporten tot un seguit de notícies històriques cabdals. "Fins l'arribada dels romans a casa nostra -detallen en aquesta obra-, que va ser el 218 abans de la nostra era, la cervesa era la beguda alcohòlica dominant entre les comunitats de pagesos, ramaders i pastors de l'edat del bronze (2200-650 a.n.e), la primera edat del ferro (650-550 a.n.e )i el període ibèric". Pensem que el vi ens arriba de la mà dels fenicis cap al 700 i que en un primer moment, "aquest luxós producte va trigar un temps a consolidar-se i no va desplaçar la cervesa, amb qui va conviure encara durant uns segles", escriuen els citats autors.

És evident que durant segles i segles el vi ha desplaçat el conum de la cervesa (caldria aquí destacar la trajectòria d'importants elaboradors de cervesa en diversos indrets de Catalunya, sobretot e l'entorn de la Barcelona industrial) i -en el cas de l'artesana- la seva recuperació no es produeix fins la dècada dels anys 90. Resumint moltíssim sobre la història aquesta elaboració al Camp de Tarragona, els pioners van ser Ramon Ollé i Pep Pérez, en crear una societat, La Gardenia, Societat Limitada. Cap a l'any 2007 Ollé i Pérez van entrar en contacte amb la microcerveseria rosellonenca Brasserie Artisanale des Alberes. "Els van elaborar 10 cerveses, que després van ser presentades en un tast a cegues a l'Escola d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, se n'escollí una que va rebre el nom de Rosita. "Havia nascut el craft tarragoní", expliquen David Bea i David Solé. Des d'aquella data: veien la llum nous projectes a Alcover, Al Vendrell, a Monferri, a Tortosa, Flix, Vinebre, etc. que van popularitzar aquesta beguda.

"Nosaltres van començar l'any 2014 a nivell d'elaboració en garatge -com ha començat molta gent- fent cerveses a casa, per amor a l'art, i diguem que aquest hobby se'n va anar una mica de les mans, vam començar a tenir una mica d'experiència i vam comprar una mica de maquinària i van determinar que això havia de ser el nostre modus vivendi, el nostre estil de vida", comenta Albert Baiges qui, conjuntament amb Marina Gavaldà, estroben immersos -i entusiasmats en el món de la cervesa artesana desl del projecte Celler de Birres 1312 ubicat a Montbrió del Camp. Baiges i Gavaldà han estat presents aquests dies en la 1a Trobada de cerveses artesanes organitzat dins la Fira Multisectorial de Cambrils. "Darrere també ens mou tota una filosofia com és el món de l'artesania, processos controlats, molts estipulats". Baiges comenta que "la gent nota si es fa un bon producte i percep la passió que ens mou en aquest camp i tot això fa que dia a dia creixi la xifra de persones que s'endisen en aquest sector. Una passió que sovint es contagia en el teu entorn".

A Montbrió, Albert Baiges i Marina Gavaldà elaboren cerveses amb "un estil basat amb el que es feia antigament amb ingredients que tenies al teu abast. Utilitzar elements que tenim al nostre territori, com per exemple una cervesa amb una hibridació amb el món del vi". "Som un món molt de vi i creiem que el sector de la restauració potser hauria d'apostar una mica més per aquests productes perquè hi ha cerveses que són molt gastronòmiques", diu Baiges.

Parlem també amb Nacho Catania, copropietari de la cervesa Sister Craft Beer, nascuda al municipi de Cambrils. "Nosaltres entrem en el món de la cervesa artesana una mica per casualitat. Per una regal que em fa la meva germana fa força anys: un curs de cervesa artesana. A partir d'aquell moment aquell curs deriva en passió. Vam comprar alguna maquinària i comença l'experimentació. Aleshores pensàvem en fer una cervesa per consum propi, però amb el pas del temps ens vam endinsar en aquest món fins que van crear la nostra Sister". Nacho Catania pensa que el futur de la cervesa artesana "és més que prometedor, aquí i arreu del món. Tenim un bon marge per créixer". "Nosaltres fem dues cerveses i darrerament hem afegit al nostre bagatge una cervesa artesanal sense gluten que té molt bona acceptació".

David García, és enòleg fa ja força anys va posar el capdavant del projecte de cervesa artesanal Rústica Bufona, ubicat a Scaladei. "La veritat -comenta- és que el meu projecte sorgeix després de trobar un cert cansament amb el món del vi. En quan a elaboracions, la cervesa et permet fer moltes més coses. Fa 14 anys que faig cervesa i aquest món em va apassionar moltíssim. A mi, com a enòleg em va obrir moltes més possibilitats que no tenia en el camp del vi". David Garcia destaca que "el nostre jovent no està tan encapsulat amb les cerveses industrials i quan tasten les elaboracions d'aquests cellers artesanals que hi ha al territori, els hi agrada molt".

Arnaud Moiroux, és un francès arrelat a Vila-seca i que porta més de 24 anys fent cervesa artesana. "Primer vaig començar a casa, després amb amics i a l'arribar aquí vaig pensar en transformar la meva passió en un projecte empresarial. M'han ajudat amics que tinc a França per tirar endavant. Crec que s'està expandit la cultura de la cervesa artesanal i tenim per davant un futur engrescador", explica.

De Vila-seca cap a Forès, on Ramon Grau elabora la seva cervesa sota la marca de la Gebrada. "Hi arribo també una mica per casualitat. Aquesta passió em va agafar estudiant empresarials i ho vaig valorar com a un projecte de futur. Han passat deu o dotze anys i aquí estem". Grau destaca que "si que estem detectant que hi ha gent que domina moltíssim aquest producte, però que també ni ha molta gent interessada en descobrir aquest món. La nostra missió també és la de saber explicar el que fem"

Sens dubte la cervesa artesana viu un moment dolç. La connexió entre els bons productes i les ganes de conèixer coses noves auguren un futur més que bo.