Comunicar millor i un canvi de model econòmic per vèncer les resistències

Per tombar la percepció negativa calen polítiques més actives per fer arribar millor el missatge i fer més partícips els veïns

Esteve Giralt / Tarragona

Per canviar la percepció negativa que hi ha encara calen polítiques més actives de comunicació i un canvi de model, alerten alguns especialistes. "Cal molta informació i un bon sistema d'incentius. Un territori no vol suportar uns costos, encara que sigui només un impacte visual, a canvi de res. Els incentius juguen un paper rellevant a nivell de territori. El sistema d'incentius ha de ser clar i motivador", explica Maria Llop (URV).

En l'anomenada ciutadania energètica, ideal, els individus seran responsables de la producció de l'energia que consumeixin. "Cal una regulació més clara", afegeix Llop. "Sense conèixer i saber què opina la gent és molt difícil que hi hagi una transició energètica efectiva. Una mateixa política ecològica aplicada a tothom igual segurament no serà eficient, el punt de partida en cada territori és diferent".

"La participació pública s'ha d'entendre com un procés de comunicació, però per a l'administració la comunicació ha sigut fins ara publicar els projectes i que després es puguin presentar al·legacions. Una comunicació efectiva implica involucrar a la població des del principi, des de que es planteja el projecte", raona Jordi Prades (URV). "Cal que la població on es projecten centrals eòliques pugui participar", afegeix.

La comunicació és una de les claus per aconseguir convèncer un grup de població de les bondats d'un determinat projecte energètic. "Cal que el procés de desplegament sigui més amigable amb el territori, que se'l tingui en compte, que no només rebi els riscos i l'impacte paisatgístic, sinó també els beneficis. Són més els beneficis que no pas els riscos, el problema són les anomenades zones de sacrifici: si estàs en una zona de sacrifici és difícil tenir una visió més global. Ara podem protegir el paisatge però arribarà un moment que no hi haurà paisatge per protegir per culpa de l'emergència climàtica", alerta Prades.

"El rebuig s'explica en part pel capital, per tirar endavant aquestes instal·lacions es necessiten diners. Una de les crítiques que es fa és que els grans promotors reprodueixen el model centralitzat de grans instal·lacions en zones de sacrifici, en perifèries marginals, per proveir els nuclis hegemònics de l'energia. I això afecta la percepció negativa. Es reclama un model diferent, com el de les cooperatives locals d'energia", argumenta l'investigador i professor de la URV.

El projecte Spectrum, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons Next Generation (UE), vol arribar al moll de l'os. L'anàlisi de les dades proporcionarà informació crucial sobre els condicionants que influeixen en la percepció social de les mesures de transició ecològica.

L'objectiu és recollir la percepció i el nivell de sensibilització de les persones sobre les mesures de transició ecològica segons la regió on resideixen, però també identificar possibles riscos socials, analitzar el grau d'influència de l'estructura socioeconòmica i les estratègies de comunicació. Al final es vol tenir una base de coneixement per formular recomanacions a les administracions per "conciliar" les diferents percepcions regionals amb els objectius comuns de mitigació del canvi climàtic. 

La predisposició general és bona. Els veïns són favorables, majoritàriament, fins i tot a rascar-se la butxaca. La majoria de persones enquestades es mostren disposades a pagar un preu més alt per l'energia sempre que provingui de fonts renovables. Tampoc hi ha la percepció que la transició energètica amenaci la manera de guanyar-se la vida. L'estudi revela que el 56,3% dels enquestats considera que la transició ecològica no posa en perill el mode de vida actual.

Desconeixement de l'hidrogen verd

La investigació Spectrum mostra que un 65% dels enquestats admeten saber poc o res sobre l'ús de l'hidrogen verd com a font d'energia. Tot i ser una aposta destacada en el full de ruta de la descarbonització, la població en viu fins ara al marge. Fins i tot a Euskadi, on l'empresa Petronor ha iniciat fa poc la producció d'hidrogen verd, el nivell de desconeixement se situa en un 66%, per sobre de la mitjana.  

Notícies relacionades