Un estudi del Banc Central Europeu deixa en evidència les polítiques de suport a les empreses que ha impulsat l'Estat espanyol des que va començar la Covid. Segons aquest document, Espanya està a la cua de la zona euro, amb un import mobilitzat de l'1,3% del seu PIB, molt lluny de la mitjana de la UE, que es troba al 4%. En canvi, el mateix informe valora molt positivament apostes com els crèdits ICO, però troba a faltar més ajudes a fons perdut per reduir l'impacte de la crisi generada per la pandèmia. Experts com el Rafael Sambola coincideixen en què caldrà reforçar aquestes polítiques per suavitzar l'impacte de la Covid sobre les empreses.
Espanya està sent el pitjor país de la zona euro a l'hora d'ajudar les empreses, tal com afirma aquest informe del Banc Central Europeu?
És obvi que aquí les mesures no han tingut el vigor de les que han impulsat països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica... Però jo seria molt prudent en relació a les conclusions d'aquest informe. Els grans indicadors d'aquestes mesures són difícils de comparar, s'ha de relativitzar. Sí que és obvi que necessitem millorar. El problema és que no arribem en una bona situació per fer-ho.
Es refereix a la situació de la caixa que ara ha de tapar forats...
Efectivament. No és el mateix arribar a aquesta situació com un fa Finlàndia, per posar un exemple, a com hi arribem nosaltres, amb un gran dèficit fiscal, un endeutament públic del 100%, un atur molt elevat... Itàlia també estava molt endeutada, però l'atur no era tan alt. Això condiciona molt les mesures que es poden adoptar, per molt que hi hagi voluntat política de fer-ho. No s'han fet els deures durant els anys en què vam recuperar el creixement, i això ara és un llast...
Estalviar quan durant els cicles positius per poder gastar més en temps de crisi...
És el pecat que hem comès. Ja vam sortir malparats de la crisi anterior, però algunes reformes que s'havien d'haver fet quant a la despesa pública no es van afrontar. Hem continuat assumint uns nivells de despesa pública elevats i en alguns àmbits molt qüestionables. Tenim pendent una reforma a fons de l'Administració. I deixar de fer inversions que no tenen un retorn clar ni a nivell social ni econòmic.
Amb les nostres limitacions, si mirem a altres països, què cal fer a partir d'ara?
Per exemple, podem prendre nota de la rebaixa de l'IVA que ha impulsat Alemanya. Això no és una injecció directa als balanços de les empreses, però pot ajudar que s'incrementi el consum. Però en general, hem de començar a assumir que això va començar com una crisi de liquiditat, però que pot degenerar en una situació d'insolvència. Per evitar-ho, hem de posar diners públics per garantir la solvència, caldrà fer apostes molt consistents per recapitalitzar les empreses.
Suggereix injeccions directes de diners públics per donar oxigen als balanços?
Més aviat per renegociar el deute avalat, els ICO. L'Estat ha d'explorar la manera que els Pressupostos Generals absorbeixin una part de l'impacte d'aquesta crisi sobre la solvència empresarial, perquè sense solvència no hi ha reactivació. Tot i que és un tema controvertit, ja que pot generar greuges comparatius. Poder condonar deutes gràcies als diners públics seria molt positiu, però probablement no estarà al nostre abast. Però es pot estudiar que una petita part del deute es converteixi en una mena de subvenció a retornar en forma d'impost. I també es poden buscar solucions més imaginatives que involucrin capital privat...
La imaginació al poder. Proposi...
Es pot estudiar crear un fons d'inversió privat i avalat per l'Estat perquè els grans inversors hi entrin amb quantitats assumibles. A partir d'aquest fons, i un cop fixats uns criteris raonables, es podrien oferir préstecs participatius a les empreses amb dificultats. Aquests préstecs es podrien considerar capital, des d'un punt de vista mercantil. I haurien de tenir processos de carència molt més llargs, per aconseguir aquella solvència immediata que farà falta. Hem de donar temps a les empreses a refer-se, a recuperar ingressos, perquè el forat que està generant la Covid llastri el mínim possible la reactivació.
Sembla obvi, però, que no es podrà salvar tothom...
La mortalitat empresarial ja fa mesos que ha començat. I a l'hora de posar-hi diners públics, cal fer aquest exercici previ i dolorós: distingir quines empreses són viables i quines no. No es poden posar diners a empreses que no tenen recorregut. Moltes ja no eren viables abans d'aquesta crisi, i la conjuntura de la Covid ha estat la gran estocada per a elles. S'haurien de fixar uns criteris: nivell d'endeutament, pèrdues sostingudes, model de negoci esgotat... Però algunes s'hauran de deixar caure, i això provocarà cicatrius econòmiques i socials. S'hauran de buscar mesures per reparar-ho.
Què li sembla el paper de la Unió Europea en aquest repte de salvar l'economia dels seus membres?
Decisiu. Europa va fer un pas endavant anunciant els fons 'Next Generation', amb els famosos 750.000 milions d'euros. Però és un programa molt orientat a la transformació del nostre model, al voltant de la digitalització i la transició energètica. I això és molt important, però no arribarà a boa part del teixit, especialment a les pimes. Per a aquest segment d'empreses, cal esperar alguna cosa més de la Unió Europea. I urgent. S'han de mobilitzar més recursos perquè arribin a aquests nivells. I que el Banc Central Europeu absorbeixi part del deute públic que generarà la reactivació.
Sembla que aquest cop la frugalitat i els austericidis de la recuperació de la crisi de 2008 no formen part del full de ruta...
I és bo que sigui així. Però hem d'anar amb compte, hem de trobar el punt d'equilibri. Perquè si ens posem en un 140% d'endeutament, això hipotecarà moltes polítiques en el futur. En l'anterior crisi ja hauríem d'haver revisat en què i com gastem els diners. Si ho haguéssim fet ara tindríem un matalàs més gran per afrontar la situació i la ferida no seria tan profunda. S'han fet inversions que només han servit per generar beneficis a les grans constructores. I cal fer altres apostes: formació, recerca, desenvolupament...
Com serà la recuperació? Sembla descartada la forma de 'V'...
Més aviat una K, amb alguns que tiraran cap amunt i altres cap avall. O una U, però molt quadrada. Els efectes colaterals seran molt importants, perquè encara arrosseguem la crisi de 2008. Hem de ser optimistes, però no ens podem enganyar. Aquesta crisi és conjuntural però la durada la pot fer estructural. Però ha de servir per fer les reformes que necessitem per estar millor preparats per al futur.
Salvar empreses
Com acostuma a passar en els cicles econòmics, la reactivació anirà per barris. I dependrà, en molt bona mesura, de les mesures que es puguin implementar des de l'àmbit públic per salvar empreses. Rafael Sambola, expert en finances corporatives i viabilitat empresarial i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació, té clar que cal una aposta més clara de l'Estat i de la Unió Europea per protegir el teixit empresarial dels estralls de la Covid. "Menys empreses significa recuperació més lenta y més sagnia social", resumeix. Sambola mira a la ingent mobilització de recursos que, un altre cop, esta impulsant els Estats Units per reclamar una resposta europea a aquest nivell. "S'han de buscar fórmules: emetre deute, absorbir l'impacte sobre el nostre teixit empresarial... Europa se la juga", adverteix. L'economista recorda que en la mobilització de recursos públics s'han de posar límits "per no hipotecar el futur", però que ara és hora de posar imaginació per salvar empreses. Molt més fàcil, és clar, amb recursos: "Alemanya ha cobert les despeses fixes dels establiments que no han pogut obrir. Aquí no ho hem pogut fer perquè vam entrar en aquesta crisi sense matalàs. No som un país ric, però hem de prendre nota de cara al futur".