A Tarragona han descobert un compost químic que utilitzat amb la tecnologia de membrana és capaç de facilitar la captació del CO2. Orchestra Scientific ja ha demostrat que l'enginy és viable a escala industrial i a partir del setembre començarà una prova pilot en una planta de Biogàs, amb un prototip. Al 2020 diuen que ja tindran un producte comercial. Fundada per cinc investigadors, han atret l'interès i els diners de l'ICIQ, InnoEnergy, l'ICREA, Repsol o La Caixa.
El secret, haver inventat una membrana que és capaç de facilitar i fer més barata la selecció del diòxid de carboni per capturar-lo, usar-lo i evitar que segueixi escalfant el planeta. No és ciència ficció. És investigació aplicada. "Existeixen al mercat altres tecnologies per separar el diòxid de carboni, però el gran avantatge de les nostres membranes és que és una tecnologia més selectiva, i això es tradueix en estalvi i benefici", destaca Cristina Sáenz, CEO d'Orchestra Scientific, fundada a finals de 2017.
La feina s'ha centrat, un cop avalada la descoberta científica, en produir a escala industrial les noves membranes. Tot un repte empresarial. "A la indústria no pots treballar amb mil·ligrams, necessites quilos i tones", destaca Sáenz. A la motivació econòmica del projecte s'hi afegeix la social i ètica per contribuir a aturar la crisi climàtica i donar un cop de mà a les empreses que estan obligades a reduir emissions. Al Camp de Tarragona l'empresa té camp per córrer gràcies la proximitat amb el polígon petroquímic.
Un altre dels trets distintius d'aquest projecte és el perfil emprenedor i empresarial de tres dels seus fundadors, formats a l'MBA (Màster en Direcció i Gestió d'Empreses) de la URV. "Teníem una mentalitat molt científica, hem evolucionat molt", explica.
RECERCA. Han descobert una membrana que tria amb eficiència el diòxid de carboni i ara començaran a provar-la a la indústria
Un dels grans reptes és aconseguir que l'empresa sigui viable abans que arribin les vendes gràcies a l'ús exclusiu de la patent. Orchestra Scientific és fruit de milers d'hores de treball, de la dedicació de cinc investigadors de Reus, Lleida, Màlaga, Valencia i la Rioja, però també una aventura d'emprenedoria. A banda de la implicació de l'ICIQ i l'Institut Català d'Investigació i Estudis Avançats (ICREA), socis institucionals, també han aconseguit que pugi al vaixell InnoEnergy, companyia referent a Europa en el camp de les energies renovables. Aquest spin-off pioner va despertar interès quan la idea encara estava progressant al laboratori. Després va arribar el suport de la Unió Europea. Entre l'ICIQ i la Caixa han invertit ja prop de 150.000 euros. Repsol ja hi ha destinat 24.000 euros i ara hi invertirà 144.000 més. Els diners han servit sobretot per contractar i pagar els investigadors. No és fàcil explicar amb paraules senzilles el funcionament de la tecnologia. Quan el diòxid de carboni passa a través de la membrana, es frena, i per tant és més fàcil separar-lo.
PARTNERS. Repsol, l'Obra Social La Caixa, l'ICREA i InnoEnergy han apostat per l'empresa, nascuda als laboratoris de l'ICIQ
El filtre de la membrana és selectiu pel CO2 davant d'altres gasos con el metà, el nitrogen o el monòxid de carboni. Caçar-lo així és més fàcil. Entre les aplicacions que es veuen com a viables, facilitar la captura del CO2 i aconseguir que una indústria pugui reduir les emissions a l'exterior. Un gran mercat, ja que cada cop les empreses paguen més car poder emetre el gas contaminant a l'atmosfera, amb els anomenats drets d'emissió. Per ara no és viable captar amb la membrana el CO2 en un cotxe, una de les grans fonts de contaminació.
Un dels camps d'aplicació més atractius és la "purificació" de la producció de biogàs, per millorar-ne el rendiment energètic, ja que està format majoritàriament de metà, altament contaminant, i CO2. L'altra és facilitar la selecció del diòxid de carboni a la indústria per poder introduir-lo de nou en el procés productiu de la mateixa empresa o d'una propera, per aprofitar-lo en comptes de llençar-lo a l'aire i contaminar o bé emmagatzemar-lo. "No creiem en deixar el CO2 sota terra; hi ha un mercat per fer-lo servir", sosté Sáenz. Tot plegat, amb tanta complexitat, no hauria estat possible sense una mica de fortuna. "La química és intel·ligència i també molta sort, els investigadors estaven buscant materials relacionats amb l'energia quan van fer la troballa", recorda Sáenz.
Perfil propi
Cristina Sáenz de Pipaón, criada a Logroño, és una doctora en Física que trenca motlles. Ha sortit dels laboratoris per transformar una descoberta científica en una empresa que generi beneficis i torni a la societat part dels diners invertits en formació i investigació. Actual CEO d'Orchestra Scientific, sòcia fundadora, centra els esforços en trobar els inversors que facin viable el projecte a escala industrial. No ha deixat de formar-se. Ara cursa l'MBA (Màster en Direcció i Gestió d'empreses) de la URV per trobar més eines, conscient que grans treballs d'investigació es queden en un calaix per falta d'inversors.