La CEPTA assegura que l'atur a Tarragona no es reduirà fins que no es reactivi la construcció

És una de les conclusions d'un ampli estudi fet per aquesta entitat empresarial sobre l'economia de la demarcació des de l'any 1950 fins al 2018

Juan Gallardo, cap del gabinet estudis de la CEPTA. FOTO: ACN.
Redacció / Tarragona

El treball destaca la solidesa del sector industrial, que manté un percentatge elevat de la població ocupada a Tarragona, en contraposició a altres demarcacions i territoris de l'Estat que han patit la desindustrialització.

"Fins que no es comenci a construir de veritat no crec que veiem grans descensos de les taxes d'atur". Juan Gallardo, cap d'estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), s'ha mostrat contundent a l'hora d'analitzar l'estat de l'economia a la demarcació arran d'un ambiciós estudi fet per aquesta entitat i que duu per títol "Una visió de l'economia de la província de Tarragona a llarg termini: 1950-2018". Segons Gallardo, el sector industrial i el de serveis, especialment el turisme, no podran absorbir, "per molt que creixin", aquesta població desocupada i només una política ferma de l'aposta en infraestructures i obra pública, a banda de la construcció d'habitatges, pot reduir l'atur a la demarcació.

Gallardo ha assegurat que la força del sector industrial a Tarragona és molt gran, tal com es pot comprovar en les dades de l'estudi. Així, l'any 1950, un 54,14% de la població de la demarcació treballava en el sector primari (bàsicament agricultura), el 17,52% en el secundari (la indústria), un 5,05% en la construcció i el 23,26% en el terciari (serveis). L'any 1980 les dades havien canviat ostensiblement, amb un 22,25% pel sector primari, un 23,28% pel sector secundari, un 13,31% per la construcció i un 41,16% en el sector serveis. L'any 2018 les xifres eren de 5,11%, 18,94%, 7,21% i 68,71%.

L'estudi mostra com hi ha un creixement sostingut de la productivitat a la demarcació, especialment entre el 1950 i l'any 2000 on la indústria és el principal motor. "L'activitat de la indústria ha esdevingut en un factor essencial a l'hora d'esperonar el creixement de les magnituds d'activitat i ocupació", ha dit Gallardo. Malgrat això, el PIB i el VAB entre 1990 i el 2016 s'han fonamentat bàsicament en el sector serveis però Tarragona no ha vist una davallada tan marcada en la seva industrialització com altres territoris de Catalunya i de l’Estat.

La població assalariada, que va créixer entre 1950 i el 2000, ha patit un retrocés en els últims anys en favor de l'autoocupació i les microempreses.

Un PIB elevat

Segons l’estudi, el PIB per càpita de la demarcació de Tarragona va ser l’any 2016 de 29.699 euros, per sobre del de Catalunya (28.438) i del d’Espanya (24.030). Per posar un exemple, el 1950, les dades eren molt diferents: 2.498 euros a Tarragona, 3.480 a Catalunya i 2.226 a Espanya. L’any 1980 el PIB per càpita de la demarcació ja va superar el de la resta de Catalunya i de l’Estat: 9.701 davant 9.310 del català i 7.683 de l’espanyol.

De fet, segons l’estudi, el PIB per càpita de Tarragona s’ha mantingut sempre en les primeres deu posicions de tota Espanya des de l’any 1950 fins al 2016.